Archive for de març 2008
EL MEME DE L'AIGUA

Creus que davant les decisions relatives a la cessió d'aigües a d'altres territoris, com ara la venda d'aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s'haurien de fer consultes populars?
Les consultes populars, també conegudes com a utopies, no són mai vinculants. Es fan perquè hi ha una empresa, a la qual se li deuen favors anteriors, que coordinen l'estudi.
Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera?
No serveix el fet que et facin arribar un estalviador d'aigua a casa i no expliquin si aquest objecte serveix per a decorar o per fer-ne alguna cosa més. No serveix si el govern de torn i l'oposició de torn en fan politica. SI serveix si es rep informació però sempre la rebem gràcies a firmes comercials com Ariel. Per part de l'Ajuntament, Generalitat o Govern Espanyol, res de res.
Considera que s'ha fet una bona gestió de l'aigua i s'han adoptat mesures vàlides per pal·liar la sequera?
Gestió? Fa una setmana veia com alguns embassaments llençaven milers de metres cúbics per minuts mentre altres segueixen sota mínims. No en saben ni en sabran mai. On va a parar l'aigua que llençen els embassaments quan són a punt de reventar? Ens insulten amb polítiques absurdes.
S'haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?
Si. I sobretot als qui han manat els darrers anys perquè el problema de l'aigua es pot solucionar amb poc temps i mai amb excusant-se, com fan alguns i han fet els altres, en temes que també són importants i que, quan ells volen passen per sobre els més quotidians (terrorisme, atur, habitatge...)
Mireu, els qui ens governen i mai llegiran aquests posts, són gent que beu sempre aigua envasada i mai pensa en els problemes de l'aigua que si tenim en ment la resta de mortals. Passó aquest post a gent que pot tenir una opinió real del tema.
Kenia (l'aigua és més cara que la Coca Cola i la que hi ha, d'aigua, és un pecat per al cos).
Xina (creixement econòmic = fam i sed per tres quartes parts del país).
Amèrica Llatina (tant gran com tant pobre en recursos que SI hi són com l'aigua però mai arriben al poble).
Per acabar, una reflexió: Som tant frívols que fem discursos polítics sobre temes bàsics com l'aigua que, sense saber-ho, seran el nostre futur. Utilitzar aquest tema com a arma política evidencia la classe de governants que alguns han escollit.
SÓC UN PIRATA, SÓC UN REBEL

Pregunta 1: Per què no s'envia a països del tercer món la roba decomissada?
Pregunta 2: De la roba que es decomissa i que es porta a les casernes de les policies locals, quin tant per cent s'acaba destruint realment?
Recordatori: Si no voleu pagar el canon digital, compreu els cd's verges a Andorra. Són igual de bons i valen menys de la meitat.
LES DUES CARES D'UN CONCERT

GRÀCIES A LA GUÀRDIA CIVIL

Revisats El Periodico, Público, Diari de Tarragona i El Punt, he comprovat com tothom parla de la intenció de Joan Puigcercós de presentar-se a la presidència situant a Joan Ridao com a Secretari general o de la possibilitat que Josep Lluís Carod Rovira torni a optar a la presidència i situí a Ernest Benach a la Secretaria general. Cap dels diaris parlava del personatge del tren que, com en Josep Lluís Carod Rovira, també és de Cambrils. Ningú feia esment d'aquesta persona que va ocupar diversos càrrecs molt importants a la Generalitat en aquella època on tothom col·locava al govern català al seu germà. He conclòs que aquesta persona es presentarà a un dels dos càrrecs al congrés del proper mes de juny i que per tant serà un congrés mogut, molt mogut. I tot això ha estat amb el llibre de la Guàrdia Civil com a element clau. Ja és curiós, justament el llibre de la Guàrdia Civil...
ANDY MCKEE

TRENCADISSA A LA VISTA

RENTATS DE CARA

Els punts febles de l'estació d'autobusos de Tarragona són variats. A les andanes on arriben els busos hi veurem bosses de plàstic, xiclets enganxats als bancs i papereres trencades. Si parlem de mobilitat, a una persona discapacitada o que vagi en cadira de rodes li serà quasi impossible accedir a certes parts de l'estació com, per exemple, els lavabos. Aprova únicament l'estat actual del hall de l'edifici, un espai que es va rehabilitar al seu dia i que contrasta amb la resta de zones. Hi ha dos mons en pocs metres, la neteja i la porqueria cavalquen juntes en un espai on cal fer-hi un rentat de cara. Si al seu dia van fer-lo a l'estació d'autobusos de Reus, perquè no el fan a la de Tarragona?Mentre esperem solucions per part de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona, co-responsables de la gestió de l'estació tarragonina o culpables de no exigir a qui la gestiona aquestes millores tant bàsiques, permeteu-me que us parli d'una altre rentat de cara. En aquest cas faig referència als famosos que actualment aposten per contractar els serveis de companyies que es dediquen únicament a netejar la seva imatge a Internet. La model Kate Moss, consumidora compulsiva de coca i no pas de recapte, va contractar una d'aquestes empreses per aconseguir que en cap servidor s'hi trobessin noticies referents als seus episodis negres. Per un preu mòdic, de 2.500 a 20.000 euros, et fan meravelles.
Nicolas Sarkozy sembla que també aposta per aquest sistema. El president francès va contractar la setmana passada un noi de 24 anys perquè pentini diàriament Internet i l'informi del que s'hi explica sobre ell. Vol tenir una reputació immaculada a la xarxa. Esperem que aquest jove no topi amb el meu blog on tantes vegades he parlat de Sarkozy i em faci retractar de l'estima platònica que li tinc a la seva dona Carla Bruni.
BASCOS, PIXAPINS I TURISTES ESTRANGERS

De turistes o visitants n'hi ha de diverses classes. Els estrangers es caracteritzen pel fet de no parlar ni preguntar-te res mentre els nacionals, aquells que tenen als nostres pobles la seva segona residencia, fan un concurs per saber qui crida més alt i qui la diu més grossa. Quan creuen la frontera de la seva ciutat els canvia el xip i es consideren turistes accidentals amb l'avantatge de trepitjar territori nacional. La imatge de l'anunci de l'avia de la favada, existeix realment. Aquesta segona classe de turisme, el de segona residencia, té el seu major exponent en els pixapins. Es caracteritzen per comprar la fruita i la verdura a l'hort del pagès que tenen al costat de l'apartament o el xalet o per l'art que tenen quan surten a buscar espàrrecs el diumenge tot practicant un exercici rural que els satisfà com a part integrant de la selva metropolitana. Sort que, de collir espàrrecs, no en saben. Els tenen al seu costat però no els veuen. Si et poses a trenta metres d'ells i fas la mateixa ruta, et falten mans per agafar-los. Aquestes són algunes de les fotos mentals que ja he fet aquests dies de Setmana Santa tot esperant omplir el rodet quan arribi l'estiu. De moment la principal imatge la vaig veure aquest divendres al Metro de Barcelona. Va ser cruel. A l'estació de Montbau van pujar dues noies basques que, contentes de ser a la capital i amb l'ajuda dels corresponents mapes, van parlar en euskera tota l'estona. Eren basques autentiques però el destí els va jugar una mala passada perquè van haver de baixar a l'estació d'Espanya i això els fer canviar la cara. "No nos salvamos ni en Cataluña" devien pensar aquestes dues dones mentre, resignades, caminaven cap a Espanya al mig de Catalunya tot parlant euskera.
LES OMBRES DEL PSC

La foto pertany al diari El País
UNA VERGONYA MÉS

Ara ens han dit que hi ha més de 121.000 persones de les comarques de Tarragona que per agafar l'AVE o l'avió a l'aeroport de Reus han de fer meravelles i sovint ni fent-les ho aconsegueixen. Al Baix Penedès, la Conca de Barberà o el Priorat veuen l'AVE o l'Avió en foto o per la televisió però no el palparan mai i, en cas de pujar-hi algun dia, serà com anar de vacances a Eurodisney. És una vergonya més generada per un govern central que aplica el centralisme a cop de martell amb el suport de l'autonòmic que té en Barcelona el melic de Catalunya.
No tenia cap intenció de pujar a l'AVE perquè prefereixo anar a Madrid per altres vies però ara tinc més clar que no hi pujaré encara que em regalin el bitllet. Les motos que ens venen els que han guanyat les eleccions estatals i van perdre les catalanes malgrat governin, són senzillament una vergonya. AVE! Els que mai hi pujarem et saluden!
REUS, PARIS I ELS MOSSOS D'ESQUADRA

Una de les principals joies modernistes de Reus és la Casa Navàs, a la Plaça del Mercadal. En parlo perquè m'ha sorprès i molt gratament que, finalment, algú s'hagi decidit a tirar endavant la rehabilitació total d'aquest immoble tant emblemàtic iniciant aquesta tasca amb la recuperació de la façana original amb els colors que tenia en els seus origens. Ahir s'anunciava oficialment. Antoni Blasco, membre de la família Font de Rubinat que es la propietària de la casa i gerent de la botiga ubicada als baixos de l'edifici, vol recuperar els colors que la façana tenia fa cent anys i que, amb el temps i per diversos motius, han canviat considerablement. Blasco també vol retornar a Cal Navàs allò que la guerra civil li va prendre, la torre que s'aixecava sobre el balcó que fa cantó amb el carrer Jesús i que les bombes van destruir l'any 1938. Amb l'ajut de la empresa basca Kukusumuxu s'han editat unes samarretes on es veu l'estat original de la Casa Navàs i amb els diners que es recaptin s'intentarà fer la reforma a la façana i, qui sap si serà possible, reconstruir la torre i restaurar altres parts de l'edifici. Estic content que el meu amic Toni Blasco impulsi aquest projecte però el mateix temps he de recordar que els diferents alcaldes que ha tingut Reus haguessin pogut dedicar partides del pressupost que s'han gastat en altres coses en ajudar aquestes iniciatives privades que acaben repercutint en l'interès public. Aquest missatge és per al Paco "Llambordes", el Pep "Places" i l'actual batlle del qual encara no en conec el renom tot i que sospito que se'l podria anomenar el Lluís "Rotondes". Els tres han destinat el ciment, les pedres i els diners a causes menors deixant a un costat les majors, el turisme i l'art.
Tornaré a Reus d'aquí uns moments però abans permeteu-me que, parlant de polítics i pels lligams que la capital del Baix Camp té amb París, esmenti breument les eleccions municipals i cantonals de França. El President francès Nicolas Sarkozy ha rebut el castig dels seus ciutadans per haver-se dedicat més a lligar que a governar. Els seus viatges de l'Orient en companyia de la seva dona Carla Bruni li han passat factura i ha perdut a les urnes el control de la majoria de les grans ciutats. Sarkozy s'ha envoltat de bellesa i els francesos li han fet un lleig. Fet aquest petit incís, acabaré parlant de Reus i de la notícia que ens parla de la futura arribada a aquesta ciutat dels Mossos d'Esquadra. Pel que sembla, un 25 per cent dels nous Mossos seran novells i gràcies a la seva arribada, la Policia Local podrà ser de proximitat. L'únic que demano, en nom de milers de ciutadans, és que els Mossos que arribin tinguin la virtut que els hi falta als que ja són al nostre territori, la simpatia i educació. Són masses persones les que pensen que aquests agents del cos autonòmic són prepotents i maleducats. La imatge dels Mossos no és justament la millor i com rectificar és de savis, que els responsables de formar-los els injectin una bona dosi de formes i bons modals per aconseguir un tracte més humà, més proper i menys sancionador. La gent té por als Mossos i això no és normal. La foto que il·lustra el post permet veure l'estat actual de la Casa Navàs i la imatge original de l'edifici.
UN PROBLEMA DE VOLUNTAT I DE JUSTÍCIA

Pubill se suma a la demanda que fa temps que realitzen els advocats reusencs per aconseguir que la futura creació del Jutjat de Violència contra la dona, dedicat únicament a aquests casos, s'acceleri. L'Estat té previst posar-lo en marxa el segon semestre d'aquest any i els advocats i els jutges reclamen que aquest nou òrgan judicial entri en funcionament abans, abans del juny.
Maria Luisa Pubill admet que l'actual situació és molt greu perquè hi ha el jutjat d'instrucció número 4 que fa les seves funcions i també aten les causes de violència de genera. Això ha provocat que les causes, siguin d'instrucció o derivades de la violència domestica, s'acumulin i per tant els casos estiguin mesos i mesos pendents de resolució. Pubill diu que aquest col·lapse ha generat un mal servei de la justícia de cara al ciutadà. El d'Instrucció número 4 és un jutjat complex des d'un inici perquè regula les causes de separació, divorcis i custodies dels fills. Ara, per si no tenien prou feina en aquest jutjat, hi han sumat els casos de violència. La situació, explicada breument, és kafkiana atès que les solucions hi són si l'Estat vol aportar-les.
Aquesta campanya electoral em va servir, entre altres coses, per escoltar de primera mà les demandes que fan els advocats i jutges. Va ser en una reunió amb el Col.legi d'Advocats de Reus i us puc assegurar que es va trucar als responsables del Ministeri de Justícia i es va rebre com a única resposta que els terminis marcats, de moment, eren inamovibles i que el jutjat que es demanda no es farà abans del juny. Tot dependrà de qui governi i qui es faci càrrec del Ministeri de Justícia. Caldrà una persona que conegui a fons les demandes del sector i que tingui la voluntat de solucionar-les. En aquest cas i, tractant-se de la violència de genere, cal exigir la solució immediata per respecte a les víctimes d'aquesta violència i d'un col·lectiu, el judicial, que es veu saturat i vol treballar en millors condicions.
MARIO BIONDI, LA VEU

POLÍTICS I CIUTADANS, LA NIT I EL DIA.

AVUI... SI US DIRÉ COM

Vaig iniciar l'encàrrec el passat 28 de gener i el vaig enllestir ahir diumenge, jornada electoral. Com a professional de la informació se'm va preguntar si volia dur a terme aquesta tasca i vaig acceptar de bon grat, encantat de la vida per iniciar un nou repte que, fent el balanç de les votacions, crec que he complert. Dit això, us voldria parlar, a tall anecdòtic, de les xifres de la campanya. No, no us vull comentar quants vots ha tret cadascun i perquè els altres han baixat. Vull parlar de les xifres que ningú veu, les que fan el dia a dia. La imatge que acompanya el post mostra els quatre protagonistes d'aquesta història: un servidor com a cap de premsa, en Jordi Jané com a Candidat, el Jaume Artero que ens ha fet de xofer amb el cotxe que també apareix a la imatge. La precampanya la vam iniciar el 28 de gener i per tant hem estat junts 42 dies. Amb el cotxe hem recorregut més de 12.000 quilometres per les carreteres de les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Jo, amb la moto, n'he fet uns altres 1.500. Hem viatjat a quasi una vuitantena de municipis i a molts d'ells hi hem estat en quatre o cinc ocasions. El Jordi ha fet una quarantena de mítings, més d'un centenar d'entrevistes amb els mitjans de comunicació i articles d'opinió, mig centenar de reunions, una trentena de dinars amb associacions o col·lectius i nombroses trobades amb la militància. En total li he fet més de 1.800 fotos, he gastat 48 piles de la càmera digital o per la gravadora, he imprès uns 1.200 folis, n'he escrit quasi 200 i he enviat més de 5.000 correus electrònics per a convocar actes i rodes de premsa. La mitjana d'hores dormides és d'entre cinc i sis diàries tot i que en sumo algunes més al cotxe, mentre anàvem de punta a punta de la província. La factura del telèfon crec que superarà els mil euros fàcilment. És el resum d'una experiència que qualifico com a excel·lent i única. Vull destacar de manera molt especial i gens demagògica el caràcter del Jordi Jané. És una persona molt amable, connecta amb tothom a la primera, exigent quan toca treballar i molt agraït quan el treball s'ha fet bé, molt meticulosa i perfeccionista per enllestir les feines i encàrrecs però senzilla i humil quan s'ha superat la prova. He tingut temps de conèixer tota la seva família, gent agradable i amable que, com ell, et regalen un somriure cada cop que et veuen. Des d'aquí agraeixo el seu tracte a la seva dona Marga, els seus fills Jordi i Enric, el seu pare Josep Maria i el seu germà Joe. Gràcies també, pel seu tracte i simpatia, als alcaldes i regidors de petits municipis que he anat coneixent aquests dies, especialment als de l'Arboç, Vandellòs, Les Borges del Camp i Riudoms, i a tots aquells militants i coordinadors de CiU al territori que han coordinat els actes i ens han rebut amb simpatia. Vull tenir una atenció molt personal per al Quim que és la persona que em va fer aquest encàrrec, confiant plenament en mi, i que sempre ha estat disponible, amb un tracte exquisit i la màxima professionalitat. I també gràcies al Jaume Artero, el nostre xofer i company de viatge diari per portar-nos de nord a sud i d'est a l'oest, fent-nos arribar puntuals als llocs. Per acabar, moltes gràcies, totes les del món, a la meva dona que, un cop més, ha estat al meu costat i al costat del Jordi Jané, per ajudar-nos en tot allò que ens feia falta.
Estimada Mar, si no existissis t'hauríem d'inventar perquè sense tu, tot és molt diferent. Aquest és el resum d'una experiència viscuda intensament i que també ha tingut la seva banda sonora. Aquesta cançó que tant li agrada al Jordi, l'hem escoltat cada dia al cotxe una i altra vegada, tres o quatre vegades seguides. La dedico a tots els qui cito en aquest post. La canta Ismael Lo, es diu Tajabone i forma part de la BSO de la pel·lícula Todo sobre mi madre.
NO US DIRÉ COM (12): ELS DOS MERCATS

Ara ens pinta les parets del Mercat Central de Tarragona. Ha escollit elements de la festa major barrejats amb els paradistes reals, els colors de les verdures i la fruita combinats amb els dels vestits dels nans, el somriure dels personatges populars barrejats entre les cares amables dels personatges anònims. Carles, la meva més sincera enhorabona per aquest treball !
Per cert, mentre seguies pintant, m'he permès el luxe i plaer de fer fotos a les altres parets del mercat. Us les poso aquí perquè les veieu i es recomano que, si teniu una estona, passeu per la Plaça Corsini i observeu al Carles Arola donant vida exterior a un equipament que té també una molt bona vida interior. Feu clic sobre les fotos per ampliar-les.
NO US DIRÉ COM (11): BOIRA I SOL
