Archive for de maig 2009

DIARI D'UNA REGIDORA

Aquest blog pretén ser un diari de treball on resumiré la meva activitat política. Em dic Mar Roca i sóc regidora de La PLIC, partit independent, a l'Ajuntament de Cambrils.
D'aquesta manera comença presentant la Mar el seu nou blog on ens promet que resumirà tota la seva activitat com a regidora del segon partit més votat a Cambrils. Ella és a l'oposició i per tant la salsa està assegurada per què ja se sap que els partits de l'oposició són els qui treuen a la llum pública les veritats i secrets dels partits que governen. Aquesta tasca que han de complir tot controlant i fiscalitzant la gestió de govern dóna molt de si i espero que la Mar ens ho transmeti. Com és lògic aquest blog no agradarà als qui manen i més tractant-se de Cambrils on els qui manen tenen molt poca cintura i cap sentit de l'humor.
Us recomano que seguiu el blog de la regidora Mar i l'esperoneu per aconseguir que ens desvetlli aquells detalls que formen part del dia a dia de la política i que la gran majoria desconeixem. Estic content d'estar casat amb la Mar i encara més content que hagi obert aquest blog on demostra que no té res a amagar i moltes coses a dir. Feu clic aquí per visitar-lo i enllaceu-lo amb el vostre.
30 de maig 2009

LA SEGONA FILA



Què en fem dels conductors amb conductes irresponsables que condueixen a crear problemes a la resta de conductors?

Aquesta pregunta me la vaig fer fa pocs dies a l'Avinguda de la Salle de Reus tot i que la podria formular a qualsevol carrer de qualsevol ciutat del món. La situació és aquesta: surts d'una rotonda per enllaçar amb una avinguda o carrer i, tot just a l'inici del carrer o avinguda, has de frenar per què et trobes l'inici del vial ple de cotxes en doble fila. Hi són per què just allí, a la rotonda, hi ha un d'aquests establiments del Corte Inglés que serveixen de tot a totes hores i mai tanquen.

El més normal, quan passa i passa molt poc, és que algun agent de la Policia Local vegi aquesta infracció i comenci a escriure la multa per ocupació del carril. També succeeix, com a fet habitual, que el conductor infractor surti just al moment i li pregui a l'agent, tot posant com a exemple qualsevol excusa, que no acabi d'omplir el formulari de la sanció. Sovint, coses que passen, el policia estripa la multa i el conductor infractor marxa sense càstig a un altre indret on tornarà a comportar-se com un insolidari i egoista.

Pregunto: No és possible, aprofitant les noves tecnologies, evitar aquesta conversa entre municipal i conductor de manera que el primer eviti el càstig del segon? Tan malament està muntat tot que els impresentables fan infraccions a tort i dret un dia si i l'altra també?

Com a ells no els canviarem, intentem canviar el sistema i acabem amb aquesta plaga. Si veieu casos semblants poseu-los en evidència en aquesta web.

IL·LUMINATS (1)

Amb aquest post enceto una secció que tindrà continuïtat i que arribarà cada divendres. Il·luminats´té com a protagonistes les frases sense sentit, desafortunades o dolentes de diverses persones. La primera, la que enceta aquesta secció, va sortir per lla boqueta de José Manuel Tourné que és director general de la Federació per a la Protecció de la Propietat Intel·lectual (FAP). La va deixar anar fa pocs dies a Cambrils i diu així:

"Un venedor del top manta pot arribar a guanyar fins a 5.000 euros al mes"

Per dir aquesta frase, s'han de tenir la boca ben grossa i els pebrots ben posats. I l'SGAE "suma y sigue", pitjor que els que roben a l'alta mar a Somàlia.
29 de maig 2009

LA GRAN RETALLADA


Tot dinant en un bar del centre de Tarragona i fent temps per tornar a la feina, he llegit un reportatge publicat fa unes setmanes per la revista Interviu. Parla de les retallades que han previst fer les diferents administracions per afrontar la crisi, la reducció pressupostària que han d'aplicar per donar exemple a la resta de mortals. El reportatge cita casos de retallades a ministeris, governs autonòmics i als ajuntaments. N'hi ha per quedar-se bocabadats.

Cito alguns casos que es poden llegir a Interviu. L'Ajuntament de Madrid estalviarà enguany uns 30 milions d'euros reduint la despesa de material d'oficina, estudis i treballs tècnics. El govern de Castilla La Mancha comprarà menys material d'oficina i en aquest concepte aconseguirà un estalvi de 25 milions d'euros. A més, reduirà el nombre de consellers i el d'alts càrrecs. La Comunitat de Madrid reduirà en un milió d'euros la compra de bolígrafs, folis i tòners d'impressora i el Ministeri d'Economia rebaixarà la partida destinada a dietes, estudis i desplaçaments dels seus funcionaris fins a estalviar un milió euros. Un darrer exemple: la Dirección General de Relaciones Informativas y Sociales vol estalviar 45.000 euros anuals i ho farà deixant d'imprimir i fotocopiar les seves notes de premsa en paper per passar-les en un USB. Actualment i només en aquest departament estan fent 1 milió de fotocopies cada trimestre.

Podríem seguir explicant els efectes d'aquesta retallada que portarà a un canvi d'hàbits dels funcionaris. A Barcelona molts d'ells anaven en taxi i ara hauran de viatjar en bus mentre a Logroño, l'ajuntament limitarà les trucades que poden fer els seus treballadors municipals perquè la majoria són de caire personal. Tots aquests exemples d'estalvi que ens explica Interviu són per posar-se les mans al cap. Si reduint en la compra de bolis, fotocopies, dietes, desplaçaments i altres àmbits s'aconsegueixen estalviar tants milions d'euros, perquè els han gastat fins ara? Perquè han fet màniga ample? Què passa, que abans això era Hollywood i ara hem baixat dels núvols? Quins pebrots, senyors ! Quins pebrots!

MOU-TE TARRAGONA I PLEGA NOTARI


Vulguin o no vulguin alguns/es, aquest blog va ser premiat (en votació popular) com el millor Blog Polític de Catalunya l'any 2008 i actualment, em baso amb el rànquing de Cercablogs, és el segon millor blog en categoria de periodisme de les comarques de Tarragona. Una altra cosa ben diferent és allò que es pugui desitjar en un futur a aquest espai però, queda ben clar, que les xifres parlen.
Dit això, estic molt a favor de la campanya Mou-te per Tarragona, presentada públicament aquest dimarts al vespre al Port Esportiu d'aquesta ciutat. Sempre he pensat que aquests moviments socials fan que els polítics es moguin, els incentiven i els fan despertar de la cadira on dormen.

Tinc molt clar que els qui formen el moviment es presentaran, formalitzats en candidatura independent, a les properes eleccions municipals. Serà bo que ho facin per restar poder al tripartit i arrencar-los un, potser dos, regidors.

No puc estar mai d'acord amb un espai obert fa pocs dies i amb un correu que he rebut on se'm convida a participar i destinat a esquarterar aquest moviment social tot atacant frontalment, i sense donar la cara, als qui l'impulsen. Aquesta declaració feta en contra de persones que respecto, conec i aprecio molt com el doctor Joan Maria Adserà o la Rosalia Juancomarti (per citar-ne dos) em sembla fora de to. Llegiu a fons el text i descobrireu el seu autor/a.

La democràcia permet discrepar però sempre amb educació. Tinc encara més clar que aquest auto-anomenat "notari" és com aquell altre famós "notari" que actuava, sense prohibicions, en els bons temps del Saló dels Penjats.

De l'essència de la campanya del "Mou-te" no en diré massa cosa perquè crec que es podien (potser es farà) defensar altres arguments més evidents. Si que és cert que els colors escollits (blau i taronja i en la mateixa tonalitat) són massa similars als de CiU. Tothom que tingui una mica de gust sap que el verd combina amb el morat, que el grog lliga amb el negre i que el blau va de manetes amb el taronja. Només demano que el personatge impulsor de la campanya "anti-mou-te" es mogui i es deixi "notar" o que, senzillament, tanqui aquest "frikie-blog" que ha obert i destini el seu temps d'oci a governar o a fer que la seva jornada intensiva més atractiva.
En política hi ha una màxima: qui ataca a la dreta és l'esquerra i viceversa. En idioma Ramírez (el meu) n'hi una altra que diu: les coses ben clares i de cara.

DELS SILENCIES I LES PARAULES


Han passat dinou dies d'ençà del darrer escrit que vaig publicar. He tingut temps per analitzar moltes coses i al final m'he decidit a reactivar aquest blog. Ho faig per què hi ha gent molt propera que m'ho demana, ho faig per què el meu cos i el meu cap també m'ho demanen, ho faig per les vostres mostres de suport i ànims i per què un espai que el segueixen altres persones ha d'estar obert justament per no castigar a aquestes persones. El meu blog té nova imatge i torna amb l'objectiu de diversificar els seus continguts. Hi haurà més pensaments i opinions sobre temes quotidians, més recomanacions musicals, literàries i de cinema. Hi seguireu trobant crònica i critica política (més contundent que abans) però essencialment hi haurà expressades les coses del dia a dia, les que ens fan viure i no ens donen de menjar.
El nou camí s'inicia en una casa plantada al mig del bosc, en un indret proper a la mar, amb un arbre que dóna els seus fruits, amb tres camins per triar i tot mirant els núvols que, silenciosos i elegants, ens regalen les formes que imaginem.
Aquests dies de reflexió m'han servit per pensar en moltes coses i agafo de nou les regnes d'aquesta bitàcola tot tenint ben clara una frase que deixo aquí per qui la vulgui recollir: l'home és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules.
26 de maig 2009

TAL FARÀS, TAL TROBARÀS


Em permetreu un silenci en aquest blog. El volia tancar però m'ho han impedit. Tenia el desig de penjar un darrer escrit i marxar però no m'ho han permès. Haurem de deixar aquell final que tanta gent espera i s'hauran de conformar amb un nou escrit. Si que sé quan vindrà. Serà aviat i servirà per a treure caretes, per a situar tothom al seu lloc, per a explicar els negres secrets de la magra política que aconsegueixen practicar alguns indesitjables. Ara, més que mai, la llibertat del periodisme, la foto per a ridiculitzar aquells personatges que es creuen salvadors. Molt aviat, com diu la frase, estirarem de la manta i, de pas, el cobrellit i el matalàs. Apa, els qui ja ho saben, a tremolar. Fins ben aviat!

PARLEN DE PIRATES I ELS PIRATES SÓN ELLS

Us explico un nou despropòsit de la coneguda banda de músics frustrats batejada com a SGAE o Sociedad General de Autores y Editores. El cantant David Bisbal va fer un concert benefic per a recaptar fons per una causa, la de salvar a vida a un nen de cinc anys que es diu Juanma i que té la síndrome d'Alexander, una malaltia neurodegenerativa que afecta a una persona de cada milió i que, quan afecta als nens, els provoca la mort als sis o set anys. El recinte del concert es va omplir i es van recaptar 50.000 euros que se sumaven als altres que ha anat recollint en altres actes la família del nen. Tot per aconseguir que es desenvolupin els 10 fàrmacs que poden salvar-li la vida, productes que es fabriquen a Estats Units i que tenen un cost de 170.000 cadascun. De moment i gràcies als diners recollits, 1,4 milions, ja n'hi ha 8 en proces de creació.
De diners n'hi hauria més si no hagués estat per la penosa acció de la SGAE que va reclamar als pares un 10 per cent de la recaptació. En un concert on el cantant no va cobrar, on el públic va gastar-se més diners dels habituals, on el que importava era el petit Juanma, aquesta banda hi ha tret tallada. Els 5.000 euros expoliats per aquests personatges són els diners de la vergonya i l'exemple més clar de l'únic objectiu d'aquesta associació que diu protegir als cantants, autors i editors. Us proposo que entreu a la seva web, la trobareu fàcilment, i que no compreu mai més cap disc dels qui en formen part. Ells roben, nosaltres fem boicot. Ells parlen de pirates i els pirates són ells.

TENIU 16 MINUTS?

Si els teniu, si teniu aquests setze minuts, us proposo gaudir de dues joies musicals. La primera és la versió original d'un tema que va fer famós a casa nostra la Marina Rossell. Aquí li van dir "Cull la primera poma", una traducció perfecta del tema que va composar l'italià Angelo Branduardi i que es va anomenat "Cogli la prima mela". El vídeo que us proposo veure pertany a un concert que va fer Branduardi ara fa deu anys i, si us agraden els sons mediterranis, comprovareu com és una peça orgàsmica.

.
La segona proposta és un vídeo d'un dels joves participants del programa Britains Got Talent. Es diu Shaheen Jafargholi, és gales i té 12 anys. Va presentar-se al concurs per cantar una peça d'Amy Whinehouse i quan va començar a cantar-la, un dels membres del jurat va fer aturar la música i li va dir que no estava convençut i que en cantés una altra. El Shaheen va escollir una peça de la primera època musical de Michael Jackson. Va ser, com en el cas de l'altra vídeo de Branduardi, un altre orgasme musical. Per veure el vídeo feu clic en aquest enllaç. Espero que us agradi i que siguin 16 minuts ben aprofitats. Ja em direu alguna cosa.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -