Archive for d’octubre 2012

RAS I CURT (37)



És un treballador flexible. L’estiren de tot arreu retallant-li el sou i escurçant-li les vacances. I mai es trenca perquè la crisi endureix tot i a tothom. A tothom menys a qui ja té la cara dura d'origen.
31 d’octubre 2012

ELS EFECTES DEL PA I CIRC PER A TOTHOM


Ara mateix Espanya i Catalunya són com els romans i el poble gal d’Astèrix i Obèlix, uns volen acabar de pintar el mapa d’un sol color i els altres es mostren irreductibles amb els desitjos del Cèsar. A les fronteres que separen Espanya i Catalunya hi ha personatges que criden amb ràbia i rancúnia. Uns volen proclamar la independència i altres espanyolitzar a tot allò que es mogui al seu voltant. 

El referèndum de Mas i CiU, el rebuig del PP, el trist paper del PSC-PSOE en hores més que baixes i, sobretot, el debat incendiari i en molts casos manipulat dels mitjans de televisió al servei del poder, TV3 a Catalunya i TVE i algunes privades a Espanya, no ajuden a viure en pau ni a entendre els conceptes de respecte, tolerància i convivència. 

A Madrid estan preocupats perquè ara no hi ha mundials ni eurocopa i el poble, quan no hi ha circ, pensa amb el cap enlloc de fer-ho, i pot semblar el mateix però no ho és, amb la pilota. A Catalunya, més pendent de la catalanització de la selecció que fins ara ha jugat i guanyat partits de costellada contra seleccions potents que “la roja” no podria vèncer mai, el circ costa més d’apropar a la població i l’avorriment fa que els indecisos o els qui passaven del tema, que eren majoria, es posicionin atabalats per la premsa i especialment les xarxes socials on tothom qui té un perfil és profeta. 

Mentre l’espectacle, vergonyós de cara a la resta d’Europa que lluita per sortir de la crisi pensant amb lògica, continua a ambdós costats de la suposada frontera que separa la E del CAT i el ruc català del toro d’Osborne, algunes inversions passen de llarg. El cas de Coca Cola que ha decidit ubicar la seva seu central a Madrid,  tot i que diuen amb elegància que no és per aquest motiu, és un exemple (i n’hi haurà molts més) dels efectes del debat obert que està ferint moltes sensibilitats atès que, al mig dels radicals espanyolistes amb odi a Catalunya i els radicals independentistes amb odi a Espanya, hi ha milions de persones que es consideren catalans però que tenen les seves arrels a algun punt de la geografia espanyola. Ningú ha de perdre els seus orígens perquè també perd la seva identitat. 

Un altre cas dels efectes que comento i que afecten l’economia de casa nostra arriba derivat de certs discursos incendiaris dels polítics de torn parlant de Galicia que han fet que una empresa gallega hagi anul·lat una comanda que havia fet a una empresa de Vilanova d’Escornalbou adduint com a motius justament les paraules del polític. Uns treuen la llengua a passejar sabent que tenen el plat calent assegurat i altres en reben les conseqüències. Part de la culpa la podem buscar en l’actitud de l’empresa gallega per deixar-se arrossegar per aquesta maniobra de distracció però el fons de la qüestió són les declaracions polítiques. 

S’ha donat circ a dojo i ara no hi ha domador que aturi aquesta disbauxa en un circ on el pa escasseja. Si sortim al carrer a preguntar a la gent: Catalunya o Espanya? ... sabeu que us respondrà la majoria? Un treball i una casa!. La supervivència no entén de banderes ni fronteres perquè els símbols no omplen la panxa ni guareixen del fred. 

Que facin ja el referèndum que demanen els catalanistes i que descansin una mica del seu discurs demagog els espanyolistes. Que el poble voti i es faci una lectura real dels resultats en base a la gent que viu a Catalunya i no a la minsa part d’habitants d’aquesta franja geogràfica, permeteu-me que l’anomeni així per no ferir sensibilitats de cap banda de la trinxera, com es va fer quan les consultes populars.

Que acabi aquest procés ja! I que deixin a la gent pensar en allò que realment preocupa i que es diu sobreviure o el famós “carpe diem”. Segur que hi ha un món millor , però és un món més car. Conformem-nos amb l’espai que tenim i passem de fronteres i territoris. Siguem més persones i menys tribals.



CREANT OPINIÓ


Després de mesos de silenci opinant a través de columnes al meu blog o al Tot Tarragona, sempre per motius de feina, aquesta setmana reinicio la meva activitat com a “opinador”. Ho faig perquè en tinc ganes, perquè veig que cada cop que opino puja el preu del pa i perquè hi ha mitjans que m’insisteixen que hi col·labori i altres amics que em recorden que quan vulgui posen un espai del seu mitjà al meu abast. 

Ja sabeu que escric cada dia i que quan toca opinar sóc sincer i contundent, sense amagar res ni buscar amiguismes per evitar quedar malament. A partir d’ara tornaré a iniciar la meva col·laboració al diari Tot Tarragona. Ho faré quinzenalment perquè sé que quan hi escric se’m segueix i perquè els amics Pitu i Maribel sempre em diuen que quan vulgui tinc les portes obertes del seu mitjà i jo confio plenament amb ells i el propi mitjà.

I la novetat és el diari Notícies TGN. Fa setmanes que els seus responsables em comenten que seria bo que aportés les meves idees i al final m’he decidit a fer un article mensual en aquest rotatiu. Crec que apostar pels mitjans locals és sempre bo. Mirar-se el TAC12, llegir el Notícies TGN en paper, consultar la web del Tot Tarragona o escoltar Tarragona Ràdio són sans exercicis al tractar-se de mitjans que sempre parlen de casa nostra.

Si a sobre pots formar part de la nòmina d’informadors, molt millor. Em poso doncs mans a l’obra (és metafòric perquè les poso sobre el teclat) i començo a crear.

MANS PER A TOT

Acabada una sessió de moldejat de figures amb un balanç trist i pobre, confirmo allò que sempre he dit i que ara defenso al cent per cent. Cadascú en aquesta vida té la seva funció. Hi ha qui té la virtut d'escriure, esculpir, pintar, dibuixar, tocar instruments musicals...

El meu cas és de les lletres. Escriure no em comporta cap problema però utilitzar les mans per altres processos creatius acaba sent una pèrdua de temps i, a estones, una estona de nervis. Tinc sort d'estar acompanyat d'una artista de cap a peus que si sap que és crear i fer-ho de primera. Seguiré exercint d'escriptor. No tinc cap problema ni en fer-ho ni en saber que per altres coses sóc un negat.

Hi ha mans per a tot.
28 d’octubre 2012
Tag :

RAS I CURT (36)

Repassa els papers i veu que n'hi falten. N'ha perdut uns quants però segueix sent el de sempre. Perquè el que importa no són els papers que es perden, sino els que queden per seguir-ne escrivint.
27 d’octubre 2012

AGRICULTURA MENTAL: LA PORTADA


És la portada del meu proper llibre. Sortirà sota el segell de "La Banya Edicions" i escrit en català. Com els anteriors, serà un recull de pensaments breus però també hi haurà reflexions més amplies. Textos divertits, vitalistes, reals i plens de vivències. Calculo que estarà el mercat, a la venda a un preu molt econòmic, a finals d'aquest any o principis del 2013. En seguiré parlant.

Podeu ampliar la imatge de la portada del llibre fent CLIC sobre ella. 
26 d’octubre 2012

RAS I CURT (35)



Relleu generacional. Pare i fill entren junts a la botiga. Un compra una alfombreta pel ratolí. L’altre, un llitet pel gat.
25 d’octubre 2012

MALPARITS



Perdó per la duresa d'aquest post tot i que l'encapça-li una paraula que tots tenim al cap.

A tots els qui es creuen valents acabant amb la vida d'una persona innocent, matant als seus fills, als seus companys sentimentals, amics o familiars. Als qui violen a les seves víctimes. Als qui sotmeten a les seves parelles a maltractaments físics i, encara pitjor, psicològics. Als qui destrossen vides alienes i enterren en vida als qui estimen a aquestes persones amb vides alienes. Als qui llencen bombes sobre la població civil i als qui ordenen llençar-les. Als qui extorqueixen i segresten, provoquen morts conduint beguts, atropellen a algú i se'n van sense ajudar-lo, anul·len a la persona que tenen al costat i la fan patir, moren en nom d'Alà o d'altres Déus i profetes inexistents...

A tots ells... sou uns malparits. Si tant valents us creieu, acabeu amb la vostra vida abans d'esquarterar la dels altres.

COMPTANT BOMBES


Imatges del bombardeig sobre la ciutat de Tarragona


Us recomano un article publicat aquest dilluns al Diari de Tarragona que explica els estralls que va causar la Guerra Civil a la ciutat de Tarragona on, entre el 1938 i 1939, hi van caure 3.800 bombes en 144 atacs aeris. La ciutat no va ser, ni de bon tros, el municipi més afectat pels bombardejos d’aquells anys. Reus, per exemple, i molts municipis de l’interior de la Terra Alta, Priorat, Ribera d’Ebre o Baix Ebre, van patir fortament la crueltat dels impactes de les bombes.

Del reportatge del Diari en destaco la història d’un senyor que es diu Manuel i que quan la Guerra Civil tenia 11 anys. En vull parlar perquè la seva és una vivència espectacular. Aquest jove, ara d’edat molt avançada, va tenir l’atreviment, aquell que només tenen els nens per la seva innocència i inconsciència, de no amagar-se a cap refugi cada cop que queia una bomba a la ciutat de Tarragona. 

Lluny de tancar-se per protegir-se, el Manuel escoltava com queien les bombes i quan sabia on havien caigut (si era a prop), o quan escoltava a algú explicar el lloc, (quan era més lluny), sortia corrent cap a la zona afectada a l’explosió i anotava en un quadern el punt exacte i els efectes de l’impacte del bombardeig.
I ara, setanta cinc anys després, el Manuel mostra el mapa de la ciutat ple de punts negres. En cada punt hi va caure una bomba i hi va anar ell. 

No és un simple mapa que ara té importància per als investigadors. És un full de ruta d’una etapa de la seva vida on la mort el perseguia però mai el va atrapar, un fragment de la seva existència que val per  cent anys. Són, com les 3.800 bombes caigudes, 3.800 morts en un instant que van passar de llarg, o molt a prop i pel costat, d’un nen que comptava bombes i sumava els dies. La meva enhorabona al Manuel.

RAS I CURT (34)



Comptable d’ofici, recompta amb cura els anys i danys i li falten dies. No sap quadrar aquest exercici. Ara vol canviar d’ofici. Es farà home del temps, del temps que es perd però no es té en compte i del que no té preu per passar per la vida.
21 d’octubre 2012

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -