Archive for de gener 2014
QUEDA INAUGURAT AQUEST DISC
La presentació del nou disc del XavisS a la Biblioteca
Pública de Tarragona ha estat, clara i senzillament, un èxit. En primer lloc, i
gràcies als organitzadors, pel format reduït i casolà que ha generat un clima
proper, un ambient molt agradable entre el públic. Combinar un espai cultural ple de lletres amb més lletres i sons és una iniciativa molt encertada.
I en segon lloc perquè l’actuació, el petit tast acústic
del nou treball combinat amb peces dels altres dos discos del XavisS, ha tingut
un notable alt entre els assistents. Acompanyat a la guitarra pel Miguel Zanón,
productor del disc i músic més que consolidat, el XavisS ha regalat un cop més
aquesta veu tan especial que el caracteritza, trencada a l’estil dels clàssics
italians i profunda si pensem en JJ Cale o altres cantants que s’endinsen dins
el cos de l’oient.
Convertir temes com “No vull ser jo qui arribi tard” que
al CD té molta més riquesa instrumental o “Pol” que en la versió original és
un duet entre el XavisS i la Virginia del grup La Porta dels Somnis, no era
tasca fàcil però s’ha aconseguit i amb uns resultats molt favorables.
Els assistents hem estat com a casa, hem notat el caliu
de l’actuació i això és el més important. Ara el nou disc seguirà caminant amb
més concerts (Girona, Mallorca, FNAC...) i més entrevistes als mitjans de
comunicació (Barcelona, Reus, Tortosa...) i, esperem que surti bé, amb la possibilitat
d’obrir fronteres i entrar a Itàlia.
De moment toca gaudir del que ja hem
viscut avui i esperar l’arribada del videoclip del tema que lidera aquest
tercer treball discogràfic del Xaviss, la cançó “Pol”.
Les fotos que acompanyen aquest escrit, i que podeu ampliar clicant sobre elles, són de la presentació d'avui. Les altres, les trobareu al meu Facebook.
ENTRE DUES IMATGES
Entre una imatge
i l’altra hi ha un espai de temps, una època de paciència plena de la passió per
ordenar elements i objectes que han estat encaixats, en calma i esperant-se prudentment.
Entre la primera i la segona foto hi ha el resultat de molta feina i d’un repte
que, com tots si ens ho proposem, s’ha superat.
I al final, entre
ambdues imatges hi ha, únicament, una etapa que segueix en un nou paisatge, amb les
mateixes cares amigues però amb les mateixes absències sempre doloroses. Tots els somnis costen però sempre arriben.
EL XAVISS, EL POL, EL DISC I LES LLETRES... UN DIA PER DESCOBRIR
Els títols de les
cançons del nou disc del XavisS, que es presentarà oficialment aquesta nit (21
hores a la Biblioteca Pública de Tarragona) no són pas per casualitat. Perquè
sempre hi ha UN MOMENT per iniciar el VIATGE desitjat ara sense pors, tot fent CAMÍ,
ple de VALORS que no ens facin perdre aquells ESPAIS respectats en tot moment que
ens permetran, tocant amb els peus a terra, VIURE I VOLAR. I us prometo que NO
VULL SER JO QUI ARRIBI TARD tot just ara i UN DIA MÉS. Perquè el temps passa,
les persones creixent i maduren, mentre els nens s'alçen, també el POL. I tornem, al seu costat, als nostres inicis.
La presentació d’avui
té un caire molt diferent a altres ja fetes. El nou disc és ple d’aromes nous,
de lletres ensinistrades i meditades, refetes a cop de sentiment i amb l’única
intenció de fer gaudir, nodrir i aprendre. Aquests dies els mitjans de
comunicació ens fan costat, com sempre, per donar a conèixer una criatura que
el XavisS ha parit amb el pas dels mesos, que ha alimentat passés el què
passés.
Les seves
composicions, la producció del Miguel Zanón, les col·laboracions del cantant
menorquí Bep Marqués, la meravellosa secció de cordes – violins i contrabaixos-
del mallorquí Miquel Brunet, la veu de la Virginia de La Porta dels Somnis, les
aportacions de l’Edgar i l’Adrià, amics inseparables del Xavi, i les lletres
que hem treballat a l’estudi amb passió i, en el cas de les italianes, menys
feina de la prevista inicialment gràcies als consells del bon amic MiquelVillalba.
Jo,
particularment, estic més que satisfet del resultat final. Ara el disc comença
a caminar. Ho fa el tema “Pol” com a single de llançament que ja sona a totes
les emissores de Catalunya i les Illes Balears. I sonarà ben aviat a Itàlia tot
i que abans podrem veure el videoclip oficial del qual només en puc avançar que
el protagonista, el nen, està vinculat al món de la dansa. Només jo sé com
neixen els temes, les lletres, i el perquè he volgut fer-les: per amor a tot
allò que s’hi canta en elles. Avui, com cada dia i com diu el títol del disc,
és UN DIA PER DESCOBRIR.
La imatge d’avui
pertany a dos moments de la gravació del videoclip amb el XavisS, la Virginia i el nen i actor Lucas. Si voleu fer un tast del disc, escolteu l'entrevista que us enllaço feta al programa "La nit dels ignorants" de Catalunya Ràdio o llegiu algunes de les noticies que han publicat els mitjans de comunicació sobre el tema.
Feu clic al botó de play, sota la portada del disc
ESPERIT VERSUS ÀNIMA
Permeteu-me que inicií
així aquest escrit, amb un dels pensaments lleugers que formaran part del meu
futur llibre que, si tot va bé, podria publicar a meitats d’aquest any. Abans
tocarà presentar-ne uns altres dos que estic enllestint aquestes setmanes, en
un dels casos, i tot just començant, en l’altre cas.
En tot cas, el pensament
s’escau perquè hi ha tres amics amb els quals, ara fa uns dies, varem parlar,
tot fent una agradable tertúlia intel·ligent i amb debat, d’aquelles que tant m’agraden
i per sort puc gaudir, de la necessitat d’anar per la vida nets i lleugers d’equipatge.
Als tres – Antonio, Pere
i Anton – els dec aquest post on mantinc allò que vaig dir, i ells van
compartir, quan parlem de permetre que sigui el nostre interior el qui ens
parli en moments durs o que reclamen exercici d’interiorització. És just en
aquest instant, quan deixem que en la foscor d’aquest hivern personal aflorin
realitats i es dibuixin paisatges que altres cops ens dominen - com un arbre
que ens tapa el bosc – que veiem el camí, les petjades i les dreceres.
Hem de caminar endavant
sabent amb qui i amb què comptem realment. Caminar sense que ningú, per més proper que
sigui, ens condicioni i ens dibuixi el rumb fora de la nostra pell perquè la
nostra pell ningú l’habita. Escoltar per aprendre és bo però si escoltar suposa
sotmetre’ns a processos rars i simplement per provar, pot esdevenir l’errada.
En aquest punt hi ha un altre amic, l’Alejandro, que també s’apunta a aquesta
argumentació. La calma que notem amb persones que escolten topa amb la confusió que ens provoquen els qui
aconsellen a una ànima aliena a la seva.
Igualment cal caminar
sempre pendents de petjades que han quedat enrere (s’hi han quedat o les hem
deixat) per allò que deia abans de les dreceres. Sempre hi ha senders que es
bifurquen però més tard es tonen a unir. El temps, a traïció com sempre, ens
passa ràpid i sovint cal anar corrent per escapar o per recuperar. Com deia l’Antonio
l’altra dia, és possible escapar i recuperar més tard però es fa impossible
recuperar-se aturat mentre quelcom s’escapa.
El temps mana en totes
les estacions però si ens ho proposem és dòcil. Compassar les petjades és l’instint de
retrobament si els dies no s’esmicolen massa de pressa. Sempre hi ha el moment
per canvis i recerques si sabem quan és hivern i com centrar el nostre esperit.
Per acabar, i disculpeu
el sentit filosòfic del text – els hi devia als amics -, és tot molt més
senzill com sempre dic. Què volem? Quan ho tenim? Esperit versus ànima.
A BRECHT LI PERILLA LA PELL
Sobta pensar en la possibilitat que el famós
dramaturg Bertolt Brecht, conegut pels seus discursos pacifistes i contraris al
feixisme, i persona molt propera al marxisme, pogués haver escrit poesies
dedicades a l’exèrcit alemany de la Primera Guerra Mundial.
Aquesta possibilitat la dibuixa ara Stephen
Parker, historiador que d’aquí a ben poc publicarà la primera biografia sobre
Brecht escrita en anglès. I la fonamenta tot havent llegit els diaris de
joventut de l’escriptor, concretament les seves paraules de l’estiu de 1914 –
Brecht tenia 16 anys – on l’autor de “La mare coratge i el seu fill” i altres
poesies pacifistes, apunta literalment: ahir vaig enviar el poema “Fa cent anys”
que vaig escriure a la nit i després vaig veure que hi faltaven diverses coses
i que el títol noi estava bé.
Aquest poema es va publicar en una revista
literària que publicaven ell mateix, Brecht, i els seus amics. En aquest poema,
i en un altre que té les mateixes connotacions, l’escriptor clama a favor de
les tropes alemanyes i demana a Déu que en temps de guerra i perills doni a
Alemanya homes autèntics de ferro i acer. Segons l’historiador Parker, aquestes
paraules, i altres que sortiran a la biografia que ha elaborat, són elements
suficients per posar en dubte la tasca en pro de la pau que sempre s’havia
preconitzat quan es parlava de Bertolt Brecht.
Pendents de la publicació de la biografia,
ens haurem de seguir quedant amb la bona poesia i prosa d’un dels autors més
populars i apreciats al món de les lletres i el teatre. Com a exemple de la
seva qualitat, he triat una poesia de la qual sempre hem parla el meu editor,
amb qui coincideixo pel que fa a qualitat, estil i narració d’aquesta petita
joia.
PREGUNTAS DE UN OBRERO ANTE UN LIBRO
Tebas,
la de las Siete Puertas, ¿quién la construyó?
En los libros figuran los nombres de los reyes.
¿Arrastraron los reyes los grandes bloques de piedra?
Y Babilonia, destruida tantas veces,
¿quién la volvió a construir otras tantas? ¿En qué casas
de la dorada Lima vivían los obreros que la construyeron?
La noche en que fue terminada la Muralla china,
¿a dónde fueron los albañiles? Roma la Grande
está llena de arcos de triunfo. ¿Quién los erigió?
¿Sobre quiénes triunfaron los Césares? Bizancio, tan cantada,
¿tenía sólo palacios para sus habitantes? Hasta en la fabulosa Atlántida,
la noche en que el mar se la tragaba, los habitantes clamaban
pidiendo ayuda a sus esclavos.
El joven Alejandro conquistó la India.
¿El sólo?
César venció a los galos.
¿No llevaba consigo ni siquiera un cocinero?
Felipe II lloró al hundirse
su flota. ¿No lloró nadie más?
Federico II ganó la Guerra de los Siete Años.
¿Quién la ganó, además?
Una victoria en cada página.
¿Quién cocinaba los banquetes de la victoria?
Un gran hombre cada diez años.
¿Quién paga sus gastos?
Una pregunta para cada historia.
En los libros figuran los nombres de los reyes.
¿Arrastraron los reyes los grandes bloques de piedra?
Y Babilonia, destruida tantas veces,
¿quién la volvió a construir otras tantas? ¿En qué casas
de la dorada Lima vivían los obreros que la construyeron?
La noche en que fue terminada la Muralla china,
¿a dónde fueron los albañiles? Roma la Grande
está llena de arcos de triunfo. ¿Quién los erigió?
¿Sobre quiénes triunfaron los Césares? Bizancio, tan cantada,
¿tenía sólo palacios para sus habitantes? Hasta en la fabulosa Atlántida,
la noche en que el mar se la tragaba, los habitantes clamaban
pidiendo ayuda a sus esclavos.
El joven Alejandro conquistó la India.
¿El sólo?
César venció a los galos.
¿No llevaba consigo ni siquiera un cocinero?
Felipe II lloró al hundirse
su flota. ¿No lloró nadie más?
Federico II ganó la Guerra de los Siete Años.
¿Quién la ganó, además?
Una victoria en cada página.
¿Quién cocinaba los banquetes de la victoria?
Un gran hombre cada diez años.
¿Quién paga sus gastos?
Una pregunta para cada historia.
AJUSTANT LES FORMES
Aquests primers
dies de funcionament del nou blog estem acabant d’ajustar certes errades que
provoca la nova plantilla. Tot i que és moderna i elegant, provoca encara
algunes errades que cal millorar. El text publicat no surt ajustat als marges,
els títols dels escrits no tenen accents, alguns dels escrits anteriors surten
xifrats amb codi html i molts dels correus que es reben quan envieu comentaris
també arriben amb caràcters estranys.
De moment s’estan
recuperant els escrits ja publicats abans, en època del “tot és possible”, un
per un. El problema dels accents dels titulars esperem solucionar-ho en pocs
dies i pel que fa als comentaris que rebem codificats, tenen com a solució la
seva traducció al seu idioma original mitjançant un programa. Succeeix
bàsicament amb alguns dels que arriben des de la zona USA i Amèrica Central des d’on
escriuen, per exemple, l’Antonio (Estats Units) o l’Alejandro que ara viu una
temporada a Costa Rica. Del problema se’n diu transliteració.
Aquells comentaris
que consideri més imprescindibles els aniré recuperant jo personalment
mantenint tot el seu contingut però publicant-los des del meu perfil. Fins ara
no hem trobat cap altre solució i crec que no us mereixeu quedar-vos sense
llegir-vos.
Anem treballant
en la millora de la plantilla per aconseguir una millor “agricultura mental”.
Gràcies per la comprensió.
Tag :
MÓN BLOGGER,
PLANTILLES
RENOVAR-SE PER SEGUIR CONDUINT BÉ
De totes les
assignatures pendents que els queda cada any a les administracions, i als seus
organismes autònoms, caldria recuperar una bona intenció, proposta millor dit,
que va llençar a finals del 2013 la Dirección General de Tráfico (DGT). Es
tractaria de realitzar una prova als conductors perquè puguin renovar el seu
carnet de conduir.
S’entén que amb
el pas dels anys es perden certes nocions de la senyalística que permet
circular en ordre per carrers, carreteres, autovies i autopistes. Refrescar la
memòria als qui condueixen seria doncs, sota el meu parer, una iniciativa molt
útil per,de pas, garantir la seguretat de tothom.
Perquè a la
pèrdua de les nocions essencials apresses i saber què volen dir totes les
senyals hi hem de sumar - i és així per més que es molesti el lector - la
pèrdua dels bons hàbits de la conducció. Molts conductors condueixen a diari
els seus vehicles fent nombroses infraccions, saltant semàfors en vermell, no
fent cas de moltes de les senyals i, en conseqüència, posant en perill als
altres conductors amb qui comparteixen asfalt.
L’excés de velocitat
a les rotondes, espais on no es respecten entrades o sortides, prioritats de
pas o l’ordre i posició dels carrils, és una mostra del perill a que els mals
conductors exposen als altres. Saltar-se els límits de la velocitat és fet
habitual com també ho és anar badant i parlar pel mòbil o amb l’acompanyant
sense mirar al davant. I com aquestes, imprudències, les que vulguis i moltes
més. Aparcar en doble fila, al mig de qualsevol carrer posant els quatre
intermitents, als passos de vianants o als aparcaments de motos també formen
part de la llista de gestos intolerants a sancionar amb contundència per acabar
amb ells.
La mitjana d’edat
de les persones que moren a les nostres carreteres és de 46 anys però
mai es parla dels danys col·laterals que originen amb els seus accidents:
persones innocents que queden malferides, pateixen minusvalideses o, en el
pitjor dels casos, també perden la vida.
La proposta de la
DGT passa per fer aquesta mena de prova als conductors majors de 40 anys . I
aquí divergeixo perquè els més joves, que fa quatre dies que tenen el carnet,
també són, en alguns casos, uns kamikazes del volant. Sempre es culpa a la gent
gran d’exercir una mala conducció però sovint els qui els culpen són els
primers que haurien de callar.
Per tant, sí que
caldria que cada conductor passés de nou per unes proves cada cert temps, posem
cinc anys, per refrescar-se la memòria i, sobretot, per recuperar aquella bona
consciencia i respecte que un té quan li acaben de donar el carnet.
Tag :
OPINIÓ
COMENÇA A PROMOCIONAR-SE EL DISC
Abans d'iniciar l'escrit vull donar-vos les gràcies per haver donat l'acollida que li heu donat a aquest nou blog. El primer text, publicat ahir, ha superat amb escreix les previsions que havia fet. I gràcies també pels missatges via email que m'heu enviat els amics que sempre heu seguit la meva activitat blocaire i em diueu que seguireu llegint-me cada dia. Petons i abraçades a tots i totes!
Vaig pel tema que toca. Aquesta setmana serà important per la gent que seguim al
XavisS des de fa molts anys i especialment per als més afortunats que tenim el
plaer de col·laborar en els seus discos. Us poso al dia de tot perquè hi ha
molts detalls a comentar.
El nou disc es diu “Un dia per descobrir”, sortirà a la
venda demà dimarts, es vendrà a totes les botigues, Media Markt, Fnac, El Corte
Inglés i molts altres espais. El primer single serà la cançó “Pol”. El vídeo d’aquesta
cançó, amb un nen i la dansa com a protagonistes (el nen de la foto), ja esta gravat i s’està acabant de
muntar. El disc es presentarà aquest dijous, 30 de gener, a les 21 hores a la
Biblioteca Pública de Tarragona.
I mentre passa tot això, els mitjans de comunicació li
van fent entrevistes al XavisS perquè expliqui com ha estat el procés de
creació i quins concerts farà en la gira de presentació. De moment comparteixo
aquesta entrevista, de deu minutets de durada i on es poden escoltar algunes de
les cançons, que li van fer fa pocs dies al programa “La nit dels ignorants” de
Catalunya Ràdio.
DE NOU AQUÍ, ARA I AMB VOSALTRES
No sabia com
iniciar de nou el contacte des d’aquest blog que vaig tancar, pels motius
explicats al seu moment, a finals del passat mes d’agost. Llavors es deia “Tot
és possible” i ara té una nova capçalera, un nou disseny, una estructura molt
més completa si mireu els dos menús que es poden consultar. I un nou nom:
AGRICULTURA MENTAL
Els mesos han
passat i superada la sequera de paraules que m’ha mantingut aïllat de la
capacitat de generar paraules i textos, retorno guarit. Com vaig anunciar al
meu Facebook fa quasi un mes, torno i ho faig per iniciativa pròpia però també
empès pels amics que han insistit, sempre bonament, en la necessitat, també
seva, per fer possible aquest nou viatge que s’inicia tot just ara i després de
la pausa.
En aquest blog no
s’ha eliminat cap dels textos anteriors.
Els escrits del “Tot és possible”
segueixen a l’arxiu que podeu consultar a la columna de la dreta. Les
principals categories tractades (llibres, cinema, fotografia, art...) les
trobareu a més al menú principal que hi ha sobre la capçalera. I com a novetat,
a l’altre menú de sota la capçalera amb el nom del blog, hi ha una col·lecció d’imatges
de presentacions dels meus llibres, els diaris dels meus viatges i els meus
articles d’opinió.
Estic preparant
un nou llibre amb aforismes i pensaments lleugers. Treballo al mateix temps en
dos llibres més que es publicaran enguany. Els dos tenen una vesant d’àmbit
humà tot i que es diferencien molt entre ells. Us aniré informant de totes les
novetats.
Com sempre, com
abans, us convido a participar en aquest espai amb les vostres aportacions i
comentaris. De nou, benvinguts i benvingudes. Això és... AGRICULTURA MENTAL.
I per encetar aquest nou espai, i seguint el text que inicia aquest primer escrit, us convido a escoltar la cançó que l'ha moticat. As tears go by és un tema dels Rolling Stones que ara canten, en el seu nou disc, Antony and the Johnsons i Franco Battiato.
UN DIA PER DESCOBRIR
Sota aquest títol
tan suggerent, “Un dia per descobrir”, es presenta el nou treball musical de l’amic
i cantautor XavisS. Un cop més ha estat possible una col·laboració conjunta i
he pogut fer sis de les lletres d’aquesta petita joia que ha quedat de primera
i que convida, mentre escoltes els temes que la configuren, a pensar en moltes
coses, fets i persones.
És un treball que
cavalca entre l’intimisme i la positivitat, que no deixa enrere les
experiències que vivim a la vida però que les evidencia des del cantó més amè.
Deu cançons en català i dues d’elles versionades a més en italià. La
col·laboració de la Virginia, canta del grup La Porta dels Somnis, en una d’elles.
Una secció de corda que aporta encara més vida i majestuositat a algunes de les
cançons. En resum, una feina ben elaborada, a consciencia, que ja veu la llum
al mercat.
El single de
llançament es el tema “Pol” que parla de la relació entre una mare i el seu nen
petit, que dibuixa com evolucionem amb el pas dels anys al costat dels nostres
fills, com creixem conjuntament i com els ensenyem i aprenem d’ells. El vídeo
de “Pol”, on la dansa és la protagonista, estarà a punt en molts pocs dies.
El nou disc del
XavisS es posarà a la venda aquest proper dimarts dia 28 i el dijous, dia 30, a
partir de les nou de la nit, podrem escoltar per primer cop en directe a la
Biblioteca Pública de Tarragona (carrer Gasometre, cantonada amb Fortuny). Us
convido a tots i totes a anar-hi i a comprar el disc que es ven a un preu més
que assequible 7 euros.
Enhorabona Xavi
per aquest nou treball, per la nova criatura.
EL MAR Y OTRAS COSAS DE LAS QUE TAMBIÉN ME ACUERDO
Recuerdo los paseos con don Jaime desde que apenas sabía andar y, para no
cansarme, ni cansarle, iba en triciclo. Casi todo el tiempo caminábamos en
silencio…
Mi conversación a los tres años no era muy animada y él hablaba muy poco,
solo lo imprescindible o incluso menos. Sin embargo, me enseñaba mil cosas.
Aquest és un fragment del llibre "El mar y otras cosas de las que también me acuerdo" de l'escriptora Mónica Gutierrez Serna. L'obra és una reflexió cap a la nostàlgia, una mirada al passat sempre tendre dels moments que ens feien feliços. Si teniu una estona, us podeu endinsar en els paisatges que ens proposa, ens els personatges que hi dibuixa i la passió del pas dels anys.
