EM DROGO
Sí, reconec que sóc lletra-addicte i que necessito aquesta droga, la de les paraules i les seves emocions, amb dosis diàries ben subministrades. Em col·loco a diari, acostuma ser de nit, a base de bons llibres d’autors de tot el món. Quan cau el vespre, i sempre abans d’anar a dormir, acomiado el dia amb el sa exercici de les lletres. Per garantir el meu estat i no caure en malaltia, compro llibres que són nous i altres que ja tenien vida. Un llibre de segona mà és també un llibre de segona mirada. El palpen mans noves i el gaudeixen ulls nous. Ell, el llibre, envelleix més tendrament. Aquest dissabte al migdia, en l’exercici de remenar a la parada on els compro, m’ha anat a parar a les mans una edició de “El cartero de Neruda” de l’Antonio Skármeta. Ja havia llegit aquesta obra i he vist la versió portada al cinema. Però el llibre ha acabat a casa meva. La sorpresa ha arribat quan l’he obert. Algunes de les seves pàgines eren plenes de fulles de flors ...