AGRICULTURA MENTAL

Tancaré la setmana compartint amb vosaltres una història real i que, aviso, us farà plorar. L’any 2013, la Heather va veure com el seu nen de 7 mesos, el Lukas, es moria per un descuit de la mainadera. En aquell moment, aquesta jove nord-americana, va prendre una decisió ràpida i molt sabia: donar els òrgans del seu fill a tres persones malaltes.  La Jordan, una nena de 4 anys que havia nascut amb problemes de cor i mai havia abandonat l’hospital, va ser una de les receptores de la donació de la Heather. Fa pocs dies s’ha produït el moment més emotiu. La Jordan i la Heather s’han trobat cara a cara. La mare del nen que va morir té al davant a la nena que viu gràcies a la donació dels òrgans i s’ensorra del tot quan, amb l’ajut d’un estetoscopi, escolta el batec del seu estimat fill al pit de la nena.  Us proposo mirar el vídeo. Si ploreu no passa res, no us avergonyiu pas. La mort d’una persona pot donar vida a moltes altres i això a casa meva ho sabem bé. El ...

Atenció a la campanya de defensa dels drets que ha presentat Amnistia Internacional perquè no deixa indiferent a ningú. Personalment la considero excel·lent. La protagonitzen un grup de nens de l’Escola dels Encants de Barcelona.  Se’ls porta a una classe del centre i se’ls diu que han de fer un dibuix molt “xulo”. Al cap d'uns minuts un home encorbatat i amb maletí els diu: "M’encanta el teu dibuix…però aquest color (el color preeminent de cada dibuix) no es pot utilitzar".  Mireu-vos com segueix el vídeo i traieu les vostres conclusions. No us el perdeu, no us en penedireu pas.  La campanya porta per lema “No penso callar”. 

Enceto la setmana parlant de solidaritat i d’una campanya que vol conscienciar a tothom de la realitat que està vivint una part de la població del nostre país. Parla dels milers d’avis que han de mantenir, amb les seves pensions, als seus fills i nets. Molts d’ells, deixen de menjar bé, o de menjar res, per garantir una bona alimentació als seus descendents.  Ja sabeu què en penso del concepte de la solidaritat. Primer cal ajudar als veïns que tenim al nostre bloc, al nostre carrer i a la nostra ciutat. Després, si ens queda temps, ja prendrem part a campanyes a la India, Àfrica o els països sud-americans. Òbviament, hi ha casos extrems com el que ara viu Europa amb els refugiats, que ens superen i cal atendre.  Però tornant a la realitat més quotidiana, la que ens afecta tot l’any, el problema que reflexa aquesta campanya d’Educo, a la qual us convido a participar, és ben real i cal aplicar formules urgents per eradicar-lo. 

El segon post d’avui té com a protagonista el barri de Bonavista i i la solidaritat, la realitat social, les pobreses d’algunes persones i les riqueses interiors de moltes altres. D’ençà que es va posar en marxa el menjador social de Bonavista, el més gran de Catalunya actualment, hi col·laboro de la manera que puc i se’m dóna millor. Els hi presto el servei de premsa i comunicació, per a difondre la seva activitat als mitjans, de manera altruista.  Crec que la tasca que es fa des d’associacions com Joventut i Vida, que gestiona el menjador social de Bonavista, és cabdal. La meva amiga Raquel és la gerent d’aquest equipament. La seva germana Encarna, una altra bellíssima persona, dirigeix l’entitat.  L’activitat que fa Joventut i Vida és molt més extensa: repartit menjar entre els qui dormen al carrer o coordinar les UEC’s, Unitats d’Escolarització Compartida que hi ha a Torredembarra, Reus, Mora d’Ebre i Tortosa, són altres de les funcions al seu càrrec....

El protagonista d’avui té 105 anys. Aquesta gesta ja el faria ser protagonista però és una altra la que l’identifica. El protagonista d’avui es diu Nicholas Winton i va néixer a Londres l’any 1909. Fill d’immigrants alemanys d’origen jueu, va tenir una infància sense ensurts i una maduresa plena d’ells.  Perquè l’any 1938 un amic seu li va demanar ajuda. Li va proposar col·laborar als camps de refugiats de la Segona Guerra Mundial que hi havia a Praga. I ell, el Nicholas, va accedir. Els camps de refugiats eren plens de moltes persones, la majoria nens d’origen hebreu, que passaven els dies en condicions del tot inhumanes.  Veient la situació, el Nicholas va crear un pla per treure del país, de la ciutat de Praga, a tants nens jueus com pogués i enviar-los a altres països. Si es quedaven allí, els nens moririen segur.   La comunitat hebrea de la ciutat va saber allò que planejava el Nicholas i en pocs dies va rebre centenars de sol·licituds de pares que li...

Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest   blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs.  La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada.  Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...

La historia del vídeo que comparteixo avui és d’aquelles que toca la fibra a qualsevol persona que tingui un mínim de sensibilitat. Es va produir fa uns mesos a la ciutat de Wuppertal, a Alemanya, durant l’actuació d’un cor infantil.  Els seus components van començar a cantar el tema “Mad world” del Tears for Fears. I de sobte un dels nens va marxar de l’escenari. Al cap d’un moment va abandonar el cor un segon nen. I un tercer, el quart... El públic assistent no entenia res i lentament, el cor anava perdent-se, desapareixent. Fins que va quedar un sol nen cantant. Enllestida la cançó, el nen que era al davant de la gent, atònita i estorada, va llençar un missatge que va impactar i desvetllar el perquè de la desaparició del cor de nens.  Mireu-vos el vídeo i ho sabreu tot.