DIGUEU-ME
Digueu-me agricultor quan el mot es desperti i cruixi la paraula. Permeteu-me cultivar el meu camí, posar-hi colors a les foscors que se’m preparen, endolcir les passes si encara sumen i no vaig enrere. Tanqueu els ulls en l’equilibri que m’imposo tot just quan neix el dia i respireu de nit, quan guardi el trapezi en el cove de la lluna. No em maldo sol ni m’esperono a caure al buit, no em malmeto sol a les contrades que diviso, ni endevino el joc que em neguiteja cada cop que cerco el blanc i quelcom el rebateja escopint la llum del meu paisatge. Digueu-me pel meu nom quan la paraula s’hi escaigui i la sanefa del meu rostre m’interpreti. I en l’espai de relligar les lletres i la cara, de saber del tot segur que us sóc davant, deixeu-me un pam del cel que us vaig pintar una tarda. No ho faig de mala fe ni actuo amb covardia. És, tan sols, que no dormo de nit ni visc de dia. Avui us regalo una cançó del Biaggio Antonacci que es diu “Il cielo...