AGRICULTURA MENTAL

Veure de nou bon cinema Il·luminar els dies amb bons propòsits Utilitzar els recursos en benefici propi Riure en companyia d’amics Escriure amb calma Entendre el perquè de tot plegat Netejar el pensament Confiar en el destí però sense abusar Aprendre a conèixer millor abans de res Llegir els llibres que volen els meus ulls fa temps Mirar les coses d’una altra manera Assumir un cop més que el camí de la vida és ple d’esculls.

De cara al 2013 no en tinc masses però els que tinc són ben clars. Publicar aquest mes de gener que estem a punt d’encetar el meu llibre “Agricultura Mental”, obra que per cert ha donat un gir radical patint canvis importants amb textos nous i eliminant-ne d’altres. I seguir una altra obra que tenia iniciada i penjada fa uns dos anys, llibre que els meus amics em diuen que acabi i publiqui perquè serà interessant. I, òbviament, treballar perquè treballar dignifica i estimar als qui tinc més a prop. Això d’estimar és fàcil quan dónes i reps.  I riure, riure molt. Perquè o ens prenem la vida tal com ve o això es converteix en un drama i els drames ja venen sols.  Tanco aquest any amb la consciencia ben neta i les mans buides perquè estant pendents de rebre moltes abraçades que encara no tenen nom. I el tanco amb el cap ben alt, mirant al davant, recte i amb l’esperança que allò que busco i espero arribarà.  Molt bon any a tots i totes.

Guardar en el passat les pors que hi pertanyen. Unir la voluntat de ser i les ganes de fer. Aprendre que tot té un perquè i viure'l com arriba. Passejar sense temor pel moment que arriba tot fent un camí nou. Ancorar, d'una vegada per totes, en aquell port sempre buscat.  Tenir la capacitat de fer el pas. Estar-se ara en aquell espai nouvingut. Ser sincer amb un mateix per mantenir-se fidel amb l'altre. Tocar de peus a terra però deixar-se endur i volar quan toca. Imaginar el demà mentre dibuixes l'avui a toc suau de sentiment. Mesurar les paraules però sense fer-les a mida del tot. Obtenir la recompensa esperada que no és altra que un gest, carícia o besada.   Mirar als ulls i ballar-hi dintre. Ordenar els calaixos de la memòria cada cert temps. Lentament, anar passant els dies en calma i bon estat. Trobar cada dia un motiu per dir t'estimo i guanyar segons a cada dia. 

Es fan sempre al canviar d'any i sovint acaben sent, com indica la paraula, únicament bons propòsits que es tradueixen en no res. Per això enguany no en faré i viuré de les realitats. Serà un any important per a mi a nivell empresarial i encara més a nivell particular, com a escriptor, tenint en compte les perspectives reals. Aquesta setmana tindré ja el meu nou llibre "Aforo completo"  a les mans i a finals d'aquest mes, com a molt a principis del febrer, el presentaré primer a Itàlia i posteriorment a les nostres terres. Aquesta setmana també es produirà un altre canvi a la meva vida diària però aquest encara no el vull comentar. La resta de l'any serà interessant perquè estic enllestint més creacions literàries que acabaran convertint-se en nous llibres. També serà l'any en què faré una important incursió en l'àmbit musical però tranquils tots que no vol dir pas que em posi a cantar. Ja donaré detalls. Els altres reptes són tots vinculats al ...

Per començar, MOLT BON ANY A TOTS I TOTES. Moltes gràcies per seguir llegint aquest espai i per participar-hi. Escric aquest post des de Pollença, a Mallorca, on ja sabeu que hi passem uns dies de vacances amb la Mar. La jornada d'avui ha servit per veure el passeig marítim del municipi, una llengua de mar inmensa, una platja molt llarga i un mobiliari urbà un pel vell. Salou guanya a Pollença en modernitat i bon gust en la decoració del seu passeig però encara voldría tenir els quilometres de més que té Pollença. Demà divendres, dia 1, sortirem a fer un vol pels pobles més propers. Inca podría ser la destinació escollida. Ara passo a explicar-vos els meus bons propòsits pel proper any. El 2010 serà un any ple de bons propòsits però a diferència de plantejar-me si els faré realitats o marcar-me utopies, sé del cert que seran ben reals. Els darrers dotze mesos són per a oblidar i ara toca actuar, des de la fortalesa humana i la maduresa mental. Comencem: D'aquí a pocs ...