ÉS DUR DIR-TE ADÉU, CAPDE
Passa molt poc sovint que una persona a qui no coneixes, acabi formant part de la teva família d’amics. Aquesta màgia la té ben poca gent. Segurament perquè són persones molt especials que han vingut aquí per connectar amb els altres i regalar-los somriures, bon rotllo i molt d’aprenentatge. Això em va succeir amb el Carles quan el vaig descobrir, ara farà uns sis anys i mig. Ell dirigia el diari ARA, que feia poc que s’havia fundat, i escrivia allí les seves columnes d’opinió. No eren d’aquelles que parlen de l’estat o dels partits, que sempre tenen tocs polítics i missatges amagats de submissió als empresaris i als poders. Els seus articles eren columnes que sostenen els valors més vitals i els principis més purs que han de regir una bona societat. El Carles parlava clar i arribava a moltíssimes persones que cerquem quelcom diferent, un discurs antagònic als que signen altres directors i periodistes. Amb el temps, vaig descobrir la faceta del Carles com a par...