SUD EST
Aquell mati de diumenge una brisa malenconiosa bufava del mar. El pensament d’odissees llunyanes , viatgers a la recerca d’emocions fortes a les que arribar. Sobreviuré al tumult de les teves paraules, al sud est, als marges de la foscor i del sol. I esperaré la nit guarnida de brillants. Vindràs a mirar els estels? Explica’m a fons quin sentit té esperar l’estiu i després enyorar el fred de l’hivern, on el cel és més net. El sabor de l’hivern... Aquell mati de diumenge acceptava sense saber-ho una invitació al dolor. Una gresca d’ones estranyes agitava l’horitzó, només hi era jo i una alegre embarcació. Sobreviuré al tumult de les teves paraules. Sobreviuré. Explica’m a fons quin sentit té esperar l’estiu i després enyorar el fred de l’hivern i els olors que no desperten els meus sentits i les angoixoses jornades sempre breus. Quin sentit té obstinar-se a reprimir un desig i deixar-lo a la porta fingint absència?. I un cop més no saber dir prou......