AGRICULTURA MENTAL

Observa’m. Fes-ho sense por i ara que acaba la tempesta. El verd simbolitza les pastures impenetrables, el blau és una porta als mars sense frontera, el blanc acompanya els coloms i el vermell em corre per les venes.  Mira’m. Intenta-ho amb confiança ara que semblo un prodigi en decadència i un presagi sense mapes. Les intencions es mesclen amb els estels, la pluja es transforma en terra i el prat és sempre ple de roselles que giren al pas dels meus ulls.  He marxat del ramat i sortir d’aquest infern ha tingut un cost precís: mai més hi haurà abraçades previstes ni ulls esperant la cara. Serà, tot, quan es voldrà i sense avisos, ple de colors plàcids encara per pintar, en un cel aliè, en una terra en calma.  

Sacsejo els mots ara fidels que et fan feliç en forma de paraules, que es persegueixen tot fent nit i dormen mentre et petonegen. I tot és nou quan et beso en les contrades que comencen al teu coll i arriben fins el folre del vestit. Faig màniga ample en el repic dels dits, els meus, en les mans ara teves, me les deixes? I refilo, ara picolant tot tímid, la comissura dels teus llavis onejant amb el tacte imprevist. Arqueig de lletres mudes, el cos s’aixopluga en un paratge rebentat a cops de colors. I ara, final d’estada, el blanc i l’univers.