AGRICULTURA MENTAL

Ara que són tres quarts d'una del migdia us dic a tots i totes bon cap de setmana i fins dilluns. Un servidor se’n va d’escapada i aquest és l’últim escrit de la setmana i el que fa 1.378 d'ençà que va aquest blog. Fa poca estona parlava amb un bon amic francès que m’assegura que aviat vindrà a passar quinze dies a la Costa Daurada. Serà un plaer atendre’l com es mereix perquè tinc records molt bons d’aquesta persona.  El 1993, quan vaig anar a Paris amb el meu germà (un dia us explicaré com varem aconseguir el viatge) varem veure dos concerts en directe. Un el protagonitzaven, a la plaça del Museu de les Armes, un trio ja famós en aquells temps que he anat seguit, els Frederick Goldman Jones. Nosaltres no els coneixíem però ens ho varem passar de primera.  L’altre concert que varem veure era d’un jove cantautor anomenat Benabar (realment es diu Bruno) que havia iniciat la seva carrera al cinema, sense èxit, i havia seguit en el món artístic però apostant per ...

Els records musicals més antics que tinc, parlo de la meva adolescència, són dels Europe i Bon Jovi (els dos primers discos que em vaig comprar) i sobretot de Franco Battiato que el 1986 va publicar el famós “Nomadas” i em va captivar fins avui. També en tinc un altre, el de Leonard Cohen. Un amic de l’Escola d’Art de Reus, el Manel, era un apassionat del cantant canadenc i em va inculcar els seus sons i aquella veu profunda ja en aquells anys i que amb el temps ha anat enfosquint-se encara més.  Sempre havia tingut moltes ganes de gaudir-lo en directe i en moltes ocasions he dit aquella frase de “no em moriré sense veure’l ” tenint clar que la deia més per ell (que ja frega la vuitantena) que no pas per mi (que inicio la quarantena). El proper 3 d’octubre faré realitat el somni o el desig, digueu-li com vulgueu.  Actuarà al Palau Sant Jordi i farà vibrar al públic amb les seves poesies cantades, recitades musicalment més ben dit, acostant els seus temes de sempre ...

S'està organitzant un moviment a la ciutat de Tarragona per portar a cantar a la Beth . Fins fa un any no em deia res la seva música, ho dic sincerament, però amb la descoberta del seu últim treball em vaig quedar gratament sorprès. Per això intento saber com sumar-me a la petició popular per aconseguir que vingui i ens canti delicadeses com la del vídeo que avui us enllaço i que es diu "Temps de canvis" . Coincideix amb un escrit que estic enllestint i que estrenaré divendres a la presentació del meu llibre "Aforo Completo". Recordeu que serà a les 20.30 hores al Cafè Bar Dani del barri tarragoní de l'Albada i que promet ser un acte senzill, breu i entre amics. Cal potenciar als músics més propers de la mateixa manera que mitifiquem i lloem els treballs musicals dels més coneguts mundialment. La Beth ha fet un treball de primera i espero poder-la escoltar a la nostra estimada ciutat ben aviat. Ja us diré com fer més gran la petició popular per ...