AGRICULTURA MENTAL

Enguany serà un bon any per aquest senzill espai, n'estic ben segur. Ho serà en la mateixa mesura que la meva vida, molt vital i molt actiu. Ja no em preocupen (mai ho han fet) els joves de joventuts polítiques dels partits d'esquerres que, en nom dels seus "caps" (que encara em preocupen menys), han anat deixant missatges o, fins i tot, amenaces privades. Sé que hi haurà més lectors i cada cop més lectors nous, una millor experiència. A mi les critíques constructives em posen "catxondo" i les habituals, les vostres que són les més constructives i divertides, m'impulsen a seguir tenir obert aquest espai de reflexió i debat. Ara, més que mai, TOT ÉS POSSIBLE. A partir de demà, canya al mono! Nota: la foto està feta ahir al poble de Pollença i ja deixa clar què cal fer si un entra aquí i intenta que les forces em faltin tot aprofitant-se dels moments que ja coneixeu.

Ara que ha arribat el temps dels rovellons, un dels meus plaers és agafar-los de bon matí i fer una paradeta sobre les deu per menjar-me un entrepà de pops fets a casa, us vull parlar dels diaris digitals. Us preguntareu quina relació tenen els fruits del bosc amb els fruits de la xarxa. Si mirem l'increment de diaris digitals apareguts els darrers mesos, sembla que creixin com els rovellons, de la nit al dia i en grups. De digitals, com de rovellons, n'hi ha de molts sans i altres que ja neixen enverinats i poden ser mortals per als qui els tastin. Crec bastant en les imparcialitats i tot i que n'hi ha que l'apliquen amb proximitat, altres no saben ni què és. No crec gens en els colors polítics aplicats al periodisme però és ben cert que, mentre alguns digitals diversifiquen molt l'arc cromàtic, altres es queden únicament amb un sol color. M'agrada la qualitat i el criteri i en molts casos la qualitat és pobre i el criteri el marca la maquinaria del partit o ...