AGRICULTURA MENTAL

Tothom té el seu paradís particular. Hi ha qui necessita moltes coses i qui se’l fa mida amb ben poc. En el meu cas l’he construït amb aprenentatges d’aquests darrers anys, paisatges de ciutats estrangeres que ara ja esdevenen veïnes i germanes, retalls de moments viscuts amb amics i amigues, aromes captats a les abraçades d’amor i amistoses, la tendresa retinguda a les meves parpelles i procedent de mirades properes i còmplices, la dolçor dels llavis que em besen i beso cada dia, la suavitat i la força de les caricies que intercanvio cada jorn, l’espiritualitat que noto a cada instant en l’ànima que m’acull i que es fon amb la meva. És un espai petit fet amb vida i per la nova vida que gaudeixo. El repinta la nit que s’esvaeix amb el seu blau-fosc transparent i el mati que es lleva blanquinós i groguenc. Li posen notes a la solfa el silenci de primera hora llevant-me el primer, la calma del llit amb el repòs de qui estimo, el xiuxiueig tímid dels ocells que refan el niu aban...

Les Enfoires és un projecte creat fa molts anys per un ampli grup de cantants francesos. Liderats pel gran humorista Coluche, van inventar el projecte Les Restos di Coeur traduït en una cadena de restaurants on es dóna de menjar a la gent sense recursos. Generada la criatura, Les Enfoires es dedicaven, i encara ho fan, a fer concerts per tota França per a recollir diners a més de gestionar els restaurants. El destí es va endur en un accident de cotxe al Coluche però el projecte es va mantenir i aquesta associació musical de cantants es va mantenir. Entre els duets que formen sobre l'escenari, o trios i grups de més cantants, sempre hi ha el final del   concert amb l'himne creat al seu dia i on sempre hi ha, de fons a mena de record, la foto del Coluche. Entre els creadors del projecte, a part de l'humorista, i són també els Frederick Goldman Jones, grup del qual en parlaré un altre dia però del qual recordo que el meu germà Carles en va comprar un CD d'un concer...