EL SOPAR
Hi ha pel·lícules que veient-les tens la sensació d’estar llegint un llibre. Els personatges se’t presenten ben elaborats i n’acabes coneixent tots els seus detalls. El decorat és únic però aquest fet nou treu que sigui molt més ric en detalls que cent paisatges junts. El diàleg entre les persones i els elements que utilitzen es fon i tot acaba sent una gran trama familiar. Això pot passar mirant-te una pel·lícula – succeeix en molts pocs casos – i un director que ho aconsegueix sovint és Ettore Scola. En concret, ho fa en una de les seves creacions més elaborades i injustament tractada per la crítica. Fruit de la poca repercussió aconseguida per la premsa, no va arribar on es mereixia. Us parlo de la pel·lícula “La cena”. Transcorre en un restaurant i té com a protagonistes als clients que hi sopen. Hi ha una dotzena de taules i una quarantena de persones. Tothom té el seu paper i la seva importància en un moment determinat. Les càmeres van de taula en tau...