GRIS DE COLORS
I així, nua davant la finestra vestida per la cortina, ell ressegueix amb els dits la seva columna vertebral i atura el viatge just en l’instant en que el fred li entra al cos. Ella mirant fora i ell entrant dins. I tot compartint paisatges, el que aclapara els ulls d’ella i aquell que alimenta als d’ell, dibuixen el següent instant sense temps.