AGRICULTURA MENTAL

He vist un reportatge a La2 que m’ha produït un moment agredolç. El programa el presenta una noia discapacitada i en aquesta ocasió parlava de les noves tecnologies aplicades a la vida quotidiana de les persones invidents o amb deficiències visuals. La conductora de l’espai i un jove invident han sortit a passejar per Madrid per comprovar les millores que s’han fet a la ciutat per a eliminar les barreres arquitectòniques. Ella va en cadira de rodes i ell té com a company de viatge el bastó. La primera part del trajecte els ha portat fins el Metro de Madrid on ell ha demostrat que les maquines per compra els bitllets estan preparades per a les persones invidents. Una veu indica al comprador en quina part de la pantalla tàctil cal prémer per seguir els passos i aconseguir el tiquet. Feta la compra, primer problema. Falta un sistema de protecció, instal•lat a altres línies de Metro espanyoles, per evitar que la persona invident caigui a les vies o entre els vagons. La segona part ha con...

No deixo de sorprendrem quan veig que en molts terrenys estem molt evolucionats i preparats per al futur però en certs aspectes estem a anys llum d'unes quotes mínimes. Podem viatjar a l'espai, fabricar robots o maquines que ens escombren la casa, mil sensors i mil maquinetes però no hem estat capaços encara de lluitar per fer un món a mida per a les persones discapacitades. L'accident que va patir una jove invident abans d'ahir al caure entre dos vagons del metro de Madrid, accident que li ha costat l'amputació d'un braç, és del tot incomprensible en la nostra societat. Que en ple segle XXI existeixen milers de barreres arquitectòniques per a les persones invidents o aquelles que tenen mobilitat reduïda i que corrin els perills que corren a diari, em sembla il·lògic i una falta de respecte de la resta de la societat. Si hi ha mecanismes per controlar-ho tot, perquè no es treballa d'una vegada per totes en facilitar-los la vida a aquestes persones. Segueix...