LES SESSIONS
Hem anat fent sessions. Arribo a casa d’ell. Em preparà un cafè. Poso en marxa la gravadora i m’explica com es van conèixer, com es va enamorar, els viatges que van fer plegats, el dia que es va declarar, quan i com es van casar, les dificultats de l’embaràs... I ara, que les sessions comencen a complicar-se perquè tocarà parlar de la malaltia d’ella, se’m fa tot gola amunt. Ell segueix assentat al sofà, amb l’ànima a terra i els ulls plorosos mirant al passat que encara li és present, fa un esforç únic per recordar-la a ella i treu esma d’un racó del seu cap. Quan acabi aquest esforç esgotador de parlar, tocarà escollir fotos, retalls i engrunes amb la persona que ja no hi és. Les sessions seguiran. Seran més dures. El repte era, i és encara ara, aquest. I ho aconseguirem plegats. Hi haurà però un avantatge. Haurem perdut els dos a dues persones importants que ens hauran unit per fer un llibre. I el propi llibre haurà ajuntat a dues persones que no es coneixien ...