AGRICULTURA MENTAL

El 18 de febrer de l’any 2010, vaig assentar-me al costat de la iaia Laura, al menjador de casa dels pares, decidit a saber més coses sobre la seva vida. Sempre tenim els records que tenim amb els nostres en funció de les vivències que travessem amb ells. I mai ens aturem a pensar que ells, abans que arribéssim nosaltres, van tenir també la seva infància i adolescència, els seus nuviatges i desamors, feina i família, i tots aquells elements que envolten a una persona des de que neix i fins que mor.  La conversa amb la iaia em va servir de molt. Va comentar-me com es vivia al seu poble, Tivissa, de petita. Va recordar les penúries de la Guerra Civil i la postguerra, els patiments per aconseguir menjar i alimentar als fills. La conversa va ser intensa i interessantíssima.  La vaig fer perquè aquell any, 2010, em vaig decidit a iniciar un projecte que té un caire històric-social i que neix amb la intenció de despertar records i no deixar-los morir en l’oblit. Però...

Llegida bona part de la seva obra i la de molts altres companys d'ofici seu, puc opinar que Jean Paul Sartre era un filòsof barat, aburgesat i de moda, que va tenir la possibilitat de tenir fama en la seva època. I la fama no sempre va lligada a la qualitat personal o professional del qui la gaudeix. Però malgrat tot, Sartre va deixar grans frases com la que obre aquest post d'avui i dóna pas al meu text posterior: La memòria és l'únic paradís del qual no podem ser expulsats. -- La memòria és l'únic paradís del qual no podem ser expulsats. Hi recorrem sovint. Altres cops la tenim massa en compte. Les emocions, les pors, els fantasmes del passat, els dubtes de futur... tots ells s'hi instal·len o viuen de la memòria.  I ens traeix. Ho fa constantment per posar-nos en evidència, per fer-nos trontollar quan toca prendre decisions, davant la senzillesa i en la complexitat, fins que la mort ens en separa i ella, la memòria, ens abandona. Hi ha ...

Hi ha una habilitat que tots utilitzem cada dia i que es diu memòria. Millorar-la depèn sempre de nosaltres i amb el pas dels anys toca enriquir-la, cultivar-la i alimentar-la. Quedi ben clar que es pot tenir una memòria selectiva però hi ha una part de la mateixa memòria que no controlem.  Els nens tenen l’habilitat de tenir una memòria sanament envejable per als adults. Disposen de jocs als quals nosaltres no juguem perquè ens semblen puerils però en el fons també ens servirien. Resoldre endevinalles i mots encreuats, per exemple, ajuda als més petits a tenir bona memòria i, de pas, a entendre una ciència tan necessària com les matemàtiques.  I aquí ve la concessió que us faig i que lliga el tema de la meva memòria amb la meva facilitat per a les matemàtiques més elementals. Tinc un problema des de fa anys perquè de petit anava pel carrer mirant-me les matrícules dels cotxes i començava a sumar, restar, dividir i multiplicar els quatre números de la placa que ...