AGRICULTURA MENTAL

Fràgil com una Tanagra, amb cos de ballarina i peus de terracota, petita i abandonada en el record fins la troballa, anyosa per força i preciosa de naixement. I delicada, tal volta com l’aire que li ha donat vida fins el moment del naixement en mans d’un altre.  Elegant en la mirada sempre regalada i mai observada fins el descobriment. Tímida i plaent baixant el cap que amaga el primer amor que ara enyora per no haver gaudit a temps. I estàtica en el gest, quieta i pausada, aturada en un instant que encara es manté.  I si ens regala encara més moments? On posem les paraules que li ha adreçat la gent? En quin costat del rostre amaga el secret? Tanagra, senyora del seu temps.  Τανάγρα

A cada cop d'ull regales moltes coses, una aclucada d'ull és proximitat, una nuesa de paraules, un nou sentit que cal endevinar o un gest vell que regales de nou. Amb una mirada dius un "t'estimo" sense parlar, entregues un instant lliure, t'alliberes i et dónes sense fronteres.  I quan ets tu qui rep la mirada... et desdibuixen els ulls que et miren, et capturen dins dels seus, et fan volar o et donen seguretat.  I quan els ulls ploren... reps rierols de tendresa, t'humiteges per dins, fas la crida a la comprensió o la reps i l'aculls sense distàncies. I quan les parpelles es tanquen... repintes la imatge anterior i guardes el passat recent del darrer segon esgotat en una capseta que es mou i et batega. Esdevens nou marge i horitzó, onada al mar o bosc en la muntanya.  I quan les ninetes parlen... trobes paisatges imaginats i mai vistos, hi passeges com un principiant que madura,que  just madura, davant d'uns ulls que ploren a...