AGRICULTURA MENTAL

Observo que el Museo del Prado acull, fins el proper mes de març, una mostra retrospectiva d’una dels grans de la pintura sota el meu humil parer, Jean Auguste Dominique Ingres. No puc jutjar el grau real de coneixement que la població té sobre ell però és innegable que la seva pintura és, i torno a tenir en compte la meva opinió, per quedar-te bocabadat observant.  Sobre Ingres us comento que és un dels grans exponents del romanticisme i que també representa al moviment de l’orientalisme. El retrat de la Vescomtessa Othenin d’Haussonville, amb uns ulls blaus captivadors, el llaç vermell que indica joventut i una posició de la mà esquerra que evidencia personalitat i seguretat, frega fins i tot l’hiperrealisme. La gran Odalisca, obra amb la que enceto aquest post, és un altre clam a la bellesa. La dona estirada nua sobre el llit regalant amb elegància una mirada intrigant que obre moltes incògnites i no resol cap dubte. Aquest quadre té 200 anys. Com a ter...

Abans de començar a llegir, feu un clic sobre la foto i mireu-vos amb calma el quadre ampliat. El que menys ens importa en aquesta historia és qui era aquest tal Edward Darley. Les seves filles tampoc són massa importants. El què val la pena és el quadre, l’obra d’art i sobretot el seu autor que va pintar aquesta peça per encàrrec d’un señor ric, l’Edward, per plasmar les seves nenes, les filles de l’Edward. La qualitat de l’obra salta a la vista, es nota a primer cop d’ull. És un quadre que té força, que impacta i que, tot i les foscors, ens presenta les seves llums particulars. També ens deixa clar que les nenes no vivien envoltades de massa felicitat fruit de la rigor del pare que les devia tenir ben educades i poc cuidades en els valors d’estima. Feta la diagnosi del quadre, acció que mai havia fet en aquest blog i que crec que faré més sovint, us comento que he volgut parlar d’aquesta obra perquè fa pocs dies ha arribat a Madrid on es podrà veure fins el proper 30 de maig al M...