LA PATUM I L'HOME INVISIBLE
La meva dona diu que pateixo incontinència verbal i aquest fet, sumat a la facilitat que tinc per aplicar el sarcasme i la fina ironia al meu discurs, fa que em resisteixi a parlar de Cambrils. Per cargolar al govern municipal cambrilenc ja tenim a l'oposició amb la seva tasca fiscalitzadora i de control de màxima eficàcia. Avui i com ja m'ho han tornat a posar en safata, deixo anar dues petites perles. La primera és el meu petit anàlisi sobre l'afer de la Policia Local de Cambrils i la dimissió del seu cap, el Josep Berguedà. Crec que llegint la premsa del dia ens podem fer una idea del cacau que hi ha muntat en aquest cos. Per a dir-ho finament i en to sarcàstic, els agents han patit pressions fruit de les passions innates que tenen alguns polítics quan governen. A alguns d'aquests polítics, quan els dónes la cartera es pensen que, mirant l'horitzó, tot allò que veuen els seus ulls els pertany. És fàcil pensar que amb un cap de la policia que es deia Berguedà i ...