AGRICULTURA MENTAL

Vaig treballar dos anys a Onda Cero Reus, del 1997 al 1999, per dirigir els serveis informatius d’aquesta emissora i, al cap de pocs mesos d’entrar-hi, presentar el magazine diari que es feia de les nou del mati a les dues de la tarda.   Una de les principals apostes personals en aquesta etapa va ser implicar a la societat civil reusenca, aconseguir que entitats i personalitats tinguessin veu i també totes les classes socials i gent de totes les edats. Una tertúlia de gent jove, una formada només per dones, una altra de representants politics però no electes. I una tertúlia amb gent gran per parlar de l’actualitat que és que avui centra aquest escrit. Els tres protagonistes de la tertúlia eren el Jaume Mariné, el Jaume Mestre i el Joan Pedregosa. No recordo com els vaig “fitxar” o convèncer però cada setmana els tenia a la ràdio fent petar la xerrada i polemitzant sovint sempre des de l’educació que acompanya a la gent gran. Recordo que, en aquella època, sumaven 210 anys...

La volta al món és el nom del programa que emet cada mati, de dilluns a divendres, Tarragona Ràdio. Demà dimarts m’hi han convidat per parlar del meu recent viatge a Altamura. De les 9.30 a les 10.00 hores tindré temps per explicar als oients de l’emissora com és aquesta ciutat i els municipis més propers que vaig conèixer i que són Bari i Trani. Tarragona Ràdio és al 96.7 de la FM i es pot escoltar en directe a la seva web. Podeu accedir-hi AQUÍ i a dalt a la dreta clicar sobre "Directe". Tradicions i gastronomia, cultura i hàbits socials, perfil de la població i tantes altres coses vinculades al meu viatge a Altamura, formaran també part de l’entrevista. I de pas, podré llegir alguns dels textos que formaran part del meu proper llibre. Ja us posarà, quan el tingui, l’enllaç corresponent.  L’entrevista està pactada fa uns dies. Ara alguns entendreu perquè no parlava tant de la ciutat quan vaig fer el Diari d’Altamura al meu blog. Em reservava per demà.

De la ràdio en tinc, com sempre explico, molts bons records. Els millors, els de l’època d’Onda Rambla. Eren temps en els que existia la veritable programació local, les delegacions i les emissores germanes, els equips de persones i els col·laboradors.  D’aquells anys recordo quan vaig tenir l’ocasió de ser Cap d’Informatius de les tres emissores que hi havia d’Onda Rambla i Onda Cero a les comarques de Tarragona, emissores que dirigia el Pitu Tarrasa. A Tortosa hi teniem gent ben preparada, bona gent i bons professionals. La Pilar, en Pitarch, en Curto i al Joan Anfruns.  Amb els anys, i per la distància, a aquests companys els veus menys però hi mantens contacte. Facebook és la mare dels ous en aquest sentit. Al Joan Anfruns el seguia des de feia anys, sabia què feia, com es trobava, com vivia els seus dies que, els darrers anys, no van ser fàcils.  Els darrers anys seus van ser molt durs per la seva malaltia. Ell, ple de forces, anava gravant vídeos ple...

Disposo ja de l’enllaç amb l’entrevista que em van fer el passat dimecres al programa “Volta la carta” de RA1 per tota Itàlia. Va ser una ocasió única per parlar de la meva nova etapa com a Delegat del Sindicat de Periodistes de Catalunya a la demarcació de Tarragona, del periodisme i de la meva trajectòria com a escriptor.  El presentador de l’espai és el Francesco Fiore. El conec gracies a un molt bon amic que tinc a Itàlia, el Bartolomeo Smaldone. I al Bart el conec per l’amiga cambrilenca Montse Mendia. La vida té aquestes meravelles, el plaer de fer xarxa i ampliar la nòmina d’amistats que perduren en el temps.  Al programa hi havia un altre convidat, el gran comunicador Felice Griesi, i vaig tenir el plaer d’escoltar com es llegien textos del meu llibre “Aforo Completo” i també de llegir-ne jo un parell tot i que vaig escollir dues poesies de dos amics, una del Bartolomeo i una del Nicola Vacca. I com a regal, em van convidar a assistir al fesival cultura...

En moments delicats arriben alegries que reconforten i et retornen de nou al camí on veus que la vida té encara esma de fer-te respirar. Avui us puc anunciar, amb el màxim plaer, que aquest vespre sóc el convidat del programa “Volta la carta” que emet Ra1. De set a vuit del vespre m’entrevistaran en aquest espai que em permetrà parlar per la meva estimada Itàlia i en italià òbviament. En principi l’entrevista és per parlar del meu nou càrrec de Delegat (alguns encara insisteixen en dir-ho president) del Sindicat de Periodistes de Catalunya a Tarragona. Però també parlarem dels meus llibres i, especialment, del nou disc del XavisS. I aquí hi haurà sorpresa garantida.  Estic més que feliç pels comentaris que els amics italians han fet sobre mi a Facebook en totes les convocatòries d'esdeveniment, que han estat diverses, per escoltar l'entrevista. Ells diuen que és un dia especial per a ells i jo insisteixo en tot el contrari, en dir-los que sóc jo qui està ple de so...

Buscant unes imatges que vull entregar al company periodista Albert Sunyol, que està preparant un llibre sobre la història de la ràdio a Reus i m’ha demanat que li faci el pròleg, he trobat aquestes dues fotos que comparteixo ara amb vosaltres.  La primera és de l’any 1993, època en la que treballava   a la Cadena Cope. El noi jove de la foto, encara que no ho sembli, sóc jo. I rere el vidre hi ha el tècnic, el Joan Altadill. Va ser una etapa molt maca en la que vaig aprendre a fer ràdio amb la persona que m’hi va iniciar i més me’n va ensenyar, primer a Rádio Nova i després a la Cope, l’Antoni Campos. La seva mort, l’any 1997, va ser molt dolorosa.  La segona foto és de deu anys després, de principis   dels anys dos mil. És a Onda Rambla, on vaig treballar-hi set anys en dues etapes diferents. Al meu costat el Pitu Tarrasa, l’altra persona de qui em vaig nodrir per créixer en aquest mitjà que tant estimo i trobo a faltar, la ràdio.  Hi...

Ara que anuncien la mort d’Adolfo Suárez es imminent voldria compartir amb vosaltres la meva experiència amb ell perquè puc, amb plaer, que el vaig entrevistar una vegada.   Va ser a meitats dels anys 90 quan treballava a Onda Rambla i aquesta emissora organitzava al Club de Golf Costa Daurada el torneig de golf que portava fins El Catllar a famosos de tot el país.  Crec recordar que Adolfo Suárez va venir el primer any, al primer torneig. Va arribar al migdia, era un dissabte gris i el cap de setmana va ploure. Se’ns havia avisat que no era possible entrevistar-lo, que arribaria al club de golf per jugar i prou. Però un servidor, com a membre de l’equip organitzador, va saltar-se les normes. Quan Suárez va arribar, només baixar del cotxe, vaig colar-me per sota el cordó policial que l’envoltava i vaig assaltar-lo per sorpresa. No va posar cap problema en atendre’m i li vaig fer tres o quatre preguntes sobre el temps, el golf i l’estat actual en aquell moment del p...

Una conversa distesa i amena on li pregunten com ha estat el procés de creació del nou disc, quins concerts té previstos o si el Pol existeix realment i qui és. És la lectura a grans trets de l’entrevista que li han fet fa pocs dies per tot Catalunya al XavisS al programa Catalunya Express de Ràdio 4.  Amb un regal molt especial perquè el XavisS toca en directe i acústic les cançons Pol i Espais. Tot mentre va analitzant com s’ha parit la criatura des dels seus inicis, les persones que col·laboren en aquest nou treball i els seus projectes de futur. L’entrevista dura 39 minuts (comença als 4 minuts de la gravació) i la podeu escoltar en calma a continuació.  La foto és de la gravació del vídeo “Pol” a Gavà.   

Tot té el seu Dia Mundial i avui, 13 de febrer, és el de la Ràdio. M’he esperat fins ara per escriure aquest post mentre feia recompte de la meva trajectòria a aquest mitjà perquè avui m’han entrevistat d’una emissora algueresa per preguntar-me dades que ni jo sabia en aquell moment (hores de ràdio fetes, entrevistes realitzades i altres coses).  Ben mirat, el resum de la meva experiència radiofònica és certament intens. Dos anys a Cadena Nova, tres anys a la Cope, dos anys a Onda Cero i set anys a Onda Rambla. En total, sense sumar les col·laboracions a Ràdio Music Club que van ser un altre any i mig, he estat catorze anys com a professional a diferents emissores. Calculo que, tirant curt, hauré fet unes 10.000 entrevistes i més de 15.000 hores de directe. Es diu aviat però costa assumir-ho i més ara que ho veig des de la llunyania.  Com a periodista que també he estat redactor a diaris i he treballat a la televisió, em quedo sense cap dubte amb la ràdio com m...

D’ençà que vaig iniciar-me professionalment en el món de la comunicació, l’any 1990, he estat una persona afortunada. Pocs professionals del sector poden dir que han treballat en tots els àmbits possibles: ràdio, televisió, premsa escrita, gratuïts, com a corresponsal d’un diari estatal i exercint de cap de premsa d’algun gabinet de comunicació. Jo, i ho dic molt humilment, tinc aquest plaer que es suma al de seguir treballant en una feina que, des de sempre, m’ha enamorat. Hem quedem records agradables de totes les etapes, i companys de feina que ara són amics a totes les empreses on he treballat. La ràdio és, amb diferència, el mitjà on més còmode em sento. La televisió va ser una bona experiència però em va acabar avorrint. Fa sis anys que vaig marxar voluntàriament de Més TV, la televisió de Tarragona, on vaig dirigir el Departament de Programes.  

El periodista Albert Sunyol ha publicat al Reus Digital la quarte i última entrega del reportatge-documental que ha elaborat aquestes últimes setmanes sobre la història de la ràdio a la ciutat de Reus. En aquesta ocasió el document inclou l'etapa que va de l'any 1994 al 2012. He tingut de nou el plaer de col·laborar-hi tot parlant de la meva època a Onda Cero Reus quan aquesta emissora era al Parc de Sant Jordi i jo feia de Cap d'Informatius i presentador del magazine local.  De nou és un molt bon document que crec que val la pena llegir amb calma. La meva enhorabona a l'autor i les gràcies al Reus Digital per publicar aquests episodis que refresquen la memòria de molts ciutadans i fan justícia a tots aquells professionals que han fet possible un mitjà tant agraït com és la ràdio. Us convido a llegir aquesta última entrega en AQUEST ENLLAÇ . Acompanya aquest escrit una imatge de la meva etapa a Onda Rambla Tarragona, amb la Laia Martínez, emissora on vaig es...

El diari online REUS DIGITAL , amb el reportatge elaborat de nou pel periodista Albert Sunyol, ens apropa el tercer capítol del reportatge que recorda la història de la ràdio a la ciutat de Reus. Ja he parlat en aquest blog de les dues primeres entregues del document i avui en torno a parlar.  En aquesta ocasió ho faig molt especialment perquè el tercer capítol va dels anys 1979 al 1994 i un servidor va treballar a dues emissores en aquella època. Va ser a principis dels anys noranta, primer a la desapareguda Ràdio Mar-Cadena Nova i posteriorment a la Cadena Cope.  D'aquells anys en tinc molts bons records però vull destacar la figura de l'Antoni Campos, locutor històric de Ràdio Reus, posteriorment a Cadena Nova, a qui vaig tenir de mestre. Gran part del que sé de ràdio li dec a ell i una altra bona part al Pitu Tarrasa. Òbviament hi ha moltes més persones que m'han ensenyat moltes coses en aquest apassionant món de les ones com el Francesc De Sola (el meu prim...

El periodista Albert Sunyol ha publicat el segon reportatge sobre la historia de la ràdio a la ciutat de Reus al diari Reus Digital. Us en parlava la passada setmana i en torno a fer esment avui perquè crec que és un document que val molt la pena.  Sota el títol de “La meva ràdio,la nostra ràdio. Vuitanta-vuit anys d’emissions a Reus” aquest segon capítol ens parla del període comprés entre els anys 1939 i 1979. Hi ha noms propis molt importants de periodistes que van fer gran la famosa EAJ 11, Ràdio Reus. Es parla de naixement de Ràdio Popular i d’altres mitjans importants a la ciutat que es van fer grans amb persones molt valentes i mitjans molt escassos.  Aquest proper cap de setmana serà el moment de la tercera entrega del reportatge en la qual tinc el plaer d’aparèixer tot parlant de les meves dues etapes al món de la ràdio a la ciutat de Reus. Des d’aquí aprofito per a recomanar-li a l’Albert Sunyol que reconverteixi aquests espais en un futur llibre que pa...

La ciutat de Reus sempre ha tingut molta tradició de ràdio i el diari ReusDigital ha decidit fer un recorregut històric a través de quatre reportatges que publicarà en quatre entregues aquestes properes setmanes.  El periodista Albert Sunyol ha estat el responsable de recollir tot el material necessari, entrevistar a les persones vinculades a la història de la ràdio de la ciutat i traduir el treball de camp en aquests reportatges. Ho han titulat “ La meva ràdio, la nostra ràdio. Vuitanta-vuit anys d'emissions a Reus” i aquest passat divendres es publicava el primer capítol que va dels anys 1923 al 1939. Fa uns mesos l’Albert em va trucar per a fer-me una entrevista. Un servidor va iniciar la seva carrera professional, a finals dels noranta i principis d’aquella dècada, a la mítica Cadena Nova que tenia la seva seu a la Plaça del Mercadal . Posteriorment, del 1992 al 1995, vaig estar a Cope Reus, al carrer Llovera, i del 1997 al 1999 vaig tornar a treballar a Reus, a...

Era un dels meus desitjos ja fos per col·laborar o com a contertulià. Després d’haver tingut la oportunitat d’haver treballat els darrers vint anys, i algun més, als diferents mitjans de comunicació (ràdio, televisió, premsa escrita i Internet) he tingut sempre clar que on em sentia més còmode era a la ràdio. A la meva recent etapa participant a les tertúlies de Punto Ràdio, emissora que va tancar portes a finals de l’any passat hi he sumat des de fa un mes la meva col·laboració a la Cadena Cope, ràdio on vaig treballar des del 1992 al 1995 i on recentment m’havien convidat en diverses ocasions, per fer tot un seguit d’entrevistes amb el company Josep Maria Pagès. És un espai coral, a dues veus, on parlem de forma distesa amb representants de la societat civil i de la classe política. S’emet els dimarts i els dimecres de set de la tarda a vuit del vespre. Es poden escoltar   a través del 1043 de l’ona mitja per Cope Reus i pel 93,5 de la FM per Cope Tarragona. Hem com...

Queda clar que actualment s'han creat dos discursos. Un és aquell que una part de la societat incorpora per marejar la perdiu i evitar que l'altra part pensi en els temes reals, els que preocupen. L'altra és el real, el que gran part de la societat viu i parla a peu de carrer, un discurs ben senzill i que no inclou ni eleccions ni el català com a llengua vehicular, ni els deutes dels grecs ni la vida curta o llarga de les nuclears.  La gran majoria de la societat pensa i viu preocupada, capficada, pel lloc del feina que no té o que té però tan li costa aguantar, pel preu cada cop més alt que paga pels aliments bàsics, per les factures que ha d'afrontar mensualment, per la hipoteca. L'estrès que els genera pensar tot el dia en aquests problemes quotidians els porta a malpensar de la classe política i a passar dels seus representants, els obliga a arribar a la conclusió que formen part de l'esglaó més baix de la suposada piràmide social que existia fi...