AGRICULTURA MENTAL

Ha estat bonic poder presentar a Tarragona el llibre “Llits a la intempèrie” acompanyat de les seves autores i en un espai que s’ha omplert de cares conegudes i altres rostres de persones que escoltaven atentament. La Montse Farrés, la Marta Magrinyà i la Txell Granados, tres de les quatre escriptores autores dels textos en pro dels refugiats, han parlat del procés de creació del llibre i han llegit alguns dels seus textos i poesies. La Fina Veciana, autora de les il·lustracions, ha explicat d’on neixen els dibuixos que ha fet per la portada del llibre i els altres que ara tenen format de postal i són a la venda per a recaptar diners per la causa. Perquè la causa és aquesta, recollir fons per l’associació Stop Mare Mortum que treballa en pro dels refugiats. Per això s’hi ha mullat elles, les autores, i Silva Editorial que ha editat l’obra que, ara, se seguirà presentant a altres municipis. Als qui heu vingut, moltes gràcies. Als qui avui no heu pogut, segur que us serà possib...

Divendres vaig tenir l’ocasió, en nom de Silva Editorial, de presentar al saló de plens de l’Ajuntament d’Almoster el llibre “Petjades tarragonines a Catalunya” que explica les vivències de monsenyor Miquel Barbarà. El passeig per la vida d’aquest religiós, que ha tingut papers fonamentals al llarg de les últimes dècades, és molt interessant. La Cinta Bellmunt, companya periodista, ha traduït les converses mantingudes amb Barbarà i ha donat forma al llibre.  Aquesta obra ens explica la història de l’església catalana més propera en el temps i ho fa des de la veu d’un personatge d’aquesta església. També és una oportunitat de fer un anàlisi de la forma de vida d’anys enrere i d’ara i no parla només de teologia ja que hi tenen un paper molt important la música i la sociologia que són dues de les passions de monsenyor Barbarà. Ell, parla del paper de la dona en l’àmbit de l’església, reivindica la importància de la família i lloa el paper dels mossens dels pobles.  ...

Una de les feines més feixugues cada dia quan publico aquí, és aconseguir una imatge que acompanyi el text que he escrit. No em serveix qualsevol foto, busco al meu arxiu i després de remenar i tenir alguns dubtes, acabo triant. Però avui us parlaré d’un exercici més complicat encara.  Enguany, al dinar de Nadal que ha fet l'editorial Silva (en la que col·laboro fa anys), ha estat una foto amb text, una poesia visual. La Yolanda Díaz, informàtica i artista, ha tingut a les seves mans la responsabilitat de la creació. El Manolo Rivera, director de Silva, va fer una tria de quatre textos meus i ella, la Yolanda, en va triar un. I en base al text escollit, va fer la foto corresponent. Aquest exercici d’enginyeria artística ha estat, vist el resultat final, un exitàs.  La imatge que acompanya aquest text (que podeu ampliar clicant sobre ella) és el resultat final. La Yolanda va escollir el text “Espiadimonis” i la foto està feta a la Part Alta de Tarragona, al carrer...

Hi ha actes especials, d’aquells que et reconforten a més de nodrir-te cultural i socialment. La presentació del llibre homenatge a Mossèn Carles Macaya, que es va fer aquest dijous al vespre a l’Orfeó Reusenc, és un clar exemple d’aquest exercici sociocultural i d’agricultura mental que us dic. El llibre, escrit pel Pep Macaya que és nebot del mossèn i editat per Silva Editorial, és la millor manera de recordar una vida agitada, plena, activa i sovint no massa fàcil d’una persona que sempre es va donar als altres amb un caràcter certament especial.  Mossèn Macaya, rebatejat com a Mossèn Dallonses per l’autor del llibre, és un d’aquells reusencs que han hagut d’existir per aconseguir que la ciutat sigui com és i tingui l’actual idiosincràsia. El Pep Macaya ha treballat dos anys i mig, amb l’ajut de la Natàlia que és la vídua de Mossèn Macaya,   tot recollint testimonis de gent que el va conèixer, el va viure i el va gaudir.  Mossèn Dallonses va ser vicari de...

El patrimoni del país és part indiscutible de la seva identitat. A Catalunya els castells són aquest element patrimonial, identitari, el nexe d’unió social i llegat festiu. Tarragona, com Valls i Vilafranca, és capital castellera històrica i per aquest motiu calia recordar què s’hi ha fet i què ha significat.  El llibre “El Pilar caminant. Fet diferencial tarragon í” , que es presentarà aquest proper dijous 4 de setembre a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona, és l’obra que recull una part important de la història castellera de la nostra ciutat. Ho fa a través de les quatre colles que hi conviuen, que competeixen quan arriben les diades concretes, i que aglutinen a milers de persones.  El Joan Boronat (foto), membre dels Xiquets del Serrallo, ha estat l’encarregat de reunir les imatges i els documents que donen forma a una obra essencial tant a Tarragona com a Catalunya. L’editorial Silva ha estat l’encarregada de fer possible que l’obra tingui forma i ...

És important que es retin homenatges a les persones quan són vives i, en cas que no tinguem temps, se'ls hi faci quan ja han marxat. Sigui com sigui, cal recordar a aquells que han dedicat part de la seva vida als altres en diferents vessants. El cas del Jaume Juan Magriñà, creador del Festival Internacional de Jazz de Reus i propietari del Pub Keyboard en aquesta ciutat, tot un temple de culte a aquests estil musical és ben clar.  Escrit dedicat a la gent d'Editorial Silva i a la Montse Farrés.  Va deixar-nos en el moment menys esperat i una persona, amiga del Jaume i clienta del seu local, la Montse Farrés, va posar-se mans a la feina per tirar endavant allò que primer va ser una senzilla recol·lecció d'escrits personals i vivències sobre el protagonista que comento i que més tard, amb l'empenta que mai ha abandonat a la Montse, ha esdevingut el llibre que es presentarà, presentarem, aquest proper dijous a partir de les vuit del vespre a la Biblioteca Xa...