AGRICULTURA MENTAL

Article publicat al diari online Tot Tarragona. En aquest post no s'hi accepten comentaris. Si en voleu fer, cal que els feu directament a l'article publicat al TT, en aquest enllaç. TEXT A Grècia li queden quatre dies. Una de les principals civilitzacions ens diu adéu mentre veiem com Europa es desintegra social, econòmica i moralment. Les borses, invents del maligne capital que ens privatitza les vides des de fa segles i molt especialment d’ençà que els Estats Units van començar a caminar i a trepitjar la part de planeta que no els pertanyia, són les fonts de vida i subsistència dels bancs, elements que ens ofeguen sense rancúnies malgrat hagin estat els nostres protectors en temps de bonança.  Al país hel·lènic hi haurà revolta social, encara més. Veurem morts, víctimes d’un moment que ja no es pot aturar i que ens dibuixa un mal esbós del què havia estat un regnat amb molts Déus i que s’ha convertit amb una mala regna per la resta d’Europa que no hi ha Déu que la ...

Llegeixo al diari EL PUNT : Cada tarragoní fa servir 22 quilos d'àrids al dia, i se'n produeixen 7 milions de tones l'any. Els ciutadans del Camp i de les Terres de l'Ebre fan un consum –directe o bé indirecte– d'entre 22 i 24 quilos al dia per persona d'algun tipus d'àrid, segons el Gremi d'Àrids de Catalunya, el qual fa un control de la producció de les pedreres al territori. A la demarcació, se sap que, a més, se'n produeixen de 7 a 8 milions de tones l'any, tot i que les xifres s'ajusten en funció de la demanda. Per això us volia preguntar quants àrids heu consumit avui i a què els heu destinat. De pas també voldria saber a quants euros us costa el quilo i fins a quint punt esteu viciats en el consum d'aquests elements que provoquen greus adiccions. Si podeu respondre la pregunta aneu acte seguit al metge de capçalera o demaneu el vostre internament en un psiquiàtric. Si no enteneu la demanda que us faig, benvinguts al club de ciutada...

Hi ha textos d’aquells que acabes i no saps quina utilitat tindran. El cas que avui teniu al davant és per no parar de riure en tres dies. Aquest escrit surrealista, que forma part d’un llibre d’històries de circ que volia publicar i que al final m’he guardat en un racó de casa, serà aviat una cançó musicada pel meu bon amic Jaume, tot i que canta amb un altre nom més popular (ja us en parlaré), i formarà part del seu nou disc. La lletra, com llegireu, és una anada d’olla però els artistes fan meravelles de les coses més absurdes que troben.  TEXT Es desperta tossint com cada matí I s'activa el sensor d'un canari de plàstic que canta melodies italianes del setanta. Té ulls vermells, bec automàtic. De peu, per esmorzar, un trist tros de pa. Recorda aquells dies quan berenava gintònics però res desapareix, només canvia d'aparença i ara compra animals pel seu zoològic. Cocodrils d'espuma, crustacis de goma, insectes de plàstic i paquiderms de broma. Ca...