AGRICULTURA MENTAL

Reflexió bíblica sobre la crisi (i no és cap acudit) ara que diuen que s'acosta el final del món.  Fa cinc anys, si Noé s'hagués aparegut a un aturat espanyol per encarregar-li que construís una arca pel diluvi, l'aturat hagués passat l'encàrrec a un immigrant. Si Noé s'apareix avui per comunicar el tema de la inundació del món i la construcció de la barca, amb la que esta caient, sortirien voluntaris de sota les pedres que es matarien entre ells per tirar endavant aquesta feina. I encegats per l'egoisme, cap d'ells se'n adonaria que falten onze dies per palmar segons els maies i Noé paga a noranta.  Conclusió: abans només era una arca i ara anem tots a la merda en barca.

Tanco una jornada intensa de treball. I després de dotze hores quasi ininterrompudes davant l’ordinador recordo una poesia del Cesare Pavese que es diu “Lavorare stanca” (Treballar cansa) . Pavese m’agrada, m’arriba, m’omple, em fa reflexionar.  Hi ha un fragment de la seva poesia que diu així: Creuar un carrer per escapar de casa només ho fa un adolescent. Però l’home que camina tot el dia pels carrers ja no és adolescent ni fuig de casa. Hi ha tardes d’estiu en què les places són buides, s’estenen sota un sol quasi ponent i aquest home, que ve i va pels carrerons, s’atura.  Val la pena estar sol, per sempre més estar sol? L’home es gira i els carrers i la plaça estan buits. Desitjaria aturar a una dona, parlar-li i proposar-li anar a viure junts. En cas contrari, un parla sol.  No és segur que anar a l’anar a una plaça deserta et trobis amb algú però els qui caminen pels carrers s’hi queden de tant en tant. A la nit la plaça torna a quedar buida i l’h...