AGRICULTURA MENTAL

Avui, com en una de les fotos hi surto, és un post amb joc i premi inclosos. És evident que el Carnaval té un sol nom i es diu Venècia. Allí neix i es celebra el millor carnaval del món i a la resta de ciutats del món es fan dies pel divertimento que són a anys llum de les jornades venecianes. A cadascú els seus mèrits. Aquest dimecres la piazza San Marco ha acollit el segon concurs a la millor màscara d’aquesta edició del Carnevale 2015. S’hi han presentat centenars d’aspirants amb unes vestimentes elegants i la cara tapada amb autèntiques obres d’art. Uns mirem atònits, altres passegen cercant les nostres cares. La vida és així. També la més carnavalesca.  Les botigues de tota Venècia són plenes aquests dies de màscares que es poden comprar des del 20 euros i fins els 200 depenent de la qualitat de vulguem. Als carrers la gent enjogassada corre amunt i avall, s’amaguen a les portalades, als racons més imprevisibles. Esperen, amb excitació, la mirada que els cerca i,...

A meitat d’un carreró vell de Venècia, que travessa un pont antic engalanat per finestres plenes de flors, hi ha un cartell que recorda quines són (o haurien de ser) les virtuts de les persones. El rètol de metall, rovellat pel pas del temps i la humitat dels canals, et fa saber que aquestes virtuts, que també són valors, no costen diners.  Així, anuncia que els éssers humans hauríem de tenir bones formes, respecte, moral, paciència, classe, integritat, seny i la veritat. El llistat no aporta cap dubte ni dóna fruit a cap confusió. A moltes persones els falten la meitat d’aquests valors, a altres els hi falten tots. I així va el món.  La vida et posa els cartells davant dels nassos en el moment més oportú, quan toca que recordis quelcom. Curiós.

Deixo enrere un cap de setmana intens, ple de moltes experiències noves i que m’ha servit per entendre perquè   Battiato diu   que “Venècia recorda, instintivament, a Istanbul”.   La ciutat de l’aigua és plena de sorpreses i carrerons mullats que xopen els fonaments de centenars de palaus, cases i comerços.  Venècia incomoda únicament si circules pels carrers principals, plens a petar, però permet descobrir una segona ciutat, tan bella com la primera i més silenciada i calmada, als carrerons secundaris. Tots els camins porten a Roma i a Venècia, tots els carrers porten a la Piazza San Marco.  Entre les agradables sorpreses de Venècia hi ha les seves llibreries. Entre elles, una de molt especial, la Libreria Acqua Alta. Al mig del local, una gòndola plena de llibres ja et deixa bocadabat i t’anima a gaudir de la resta d’espectacle que t’espera a cada racó on hi trobes, per exemple, una banyera vella recolzada en uns totxos i plena de més literat...