AGRICULTURA MENTAL

Llegeixo que en Robert Parker, famós crític de vins i director de la revista The Wine Advocate , ha fet pública la seva última llista dels millors vins de l’Estat Espanyol tot i que cita únicament els que passen dels 90 punts. Dels 640 vins puntuats n’hi ha 138 de catalans i entre els 20 millors de l’estat, 4 són de Catalunya. Les dues zones catalanes més ben puntuades són a les comarques tarragonines. Llegeixo que en José Luis Rodríguez Zapatero, famós polític espanyol per haver aconseguit que els espanyols no tinguin diners ni per comprar-se un Don Simón de cartró, ha fet pública la seva intenció d’eliminar a alguns dels seus millors elements del govern per a eliminar despeses. Dels milers i milers de caps de departament i directors generals, càrrecs de confiança i comissaris polítics que formen la llista, un alt percentatge són catalans. Entre les zones més inundades per aquest personal hi figuren les comarques tarragonines. S’ha d’estar “harto de vino” per aguantar tants xuclad...

Si tingués la possibilitat de mirar pel forat del pany i veure que coi fa en aquests moments en Zapatero, m'hi passaria hores i hores. No per tafaneria, ho faria per incomprensió, perquè realment no entenc que pebrots esta fent de viatge a Estats Units i preocupant-se únicament pels problemes d'Europa quan té el seu país completament abandonat. Els mariners que ha deixat al timó d'aquest vaixell que fa mesos que naufraga o navega sense rumb, encara en saben menys que ell i tots sabem que ZP no es cap llumenera. Les darreres enquestes diuen que si ara es fan eleccions tindríem a Mariano Rajoy de president del govern. A mi, sincerament, no m'espanta aquesta idea. Pitjor que Zapatero no es pot fer i ja se sap que les dretes cuiden poc les polítiques socials però controlen les econòmiques, les que ara toquen. A veure si passen ràpids els mesos i ens trèiem de sobre a Montilla de Catalunya (amb socis del tripartit inclosos) i al Zapatero de la Moncloa. Que hi hagi canvis, qu...

Hi ha gent que està més mona calladeta i si a sobre s'han dedicat a la política, millor. L'art dels qui governen és, sovint tot i que hi ha excepcions, errar quan manen i donar lliçons un cop s’han jubilat de la vida pública. Aquest cap de setmana hem pogut llegir declaracions interessants d’aquests personatges. Felipe González diu en una entrevista a El País: “la toma de decisiones en la UE es diabólicamente ineficaz”. Ara l’expresident del govern espanyol ens descobreix la sopa d’all quan tots sabem, malgrat hi ha qui ho negui, que la política que es fa a Brussel•les passa per cobrar a final de més per fer el teatre en una cambra on hi van els elefants que busquen cementiri polític. Fa pocs mesos, a XL Semanal, José Maria Aznar deia: “Yo sé cómo salir de la crisis”. Aquest altre expresident oblidava que els inicis de la crisi es produïen durant el seu mandat i que, qui va començar a inflar la bombolla immobiliària i la pilota de despeses dels espanyols, va ser el seu gover...

A Cambrils ha nascut una nova forma de fer política. No es pot negar que és del tot original, tant original com indignant. Es tracta d'imposar i no consultar, fer les coses sense avisar, anar fent tot passant dels ciutadans. L'experiència pilot s'ha fet al barri dels Ametllers, a Vilafortuny. D'un dia a l'altra, com si es tractés d'un bolet, ha aparegut una antena de telefonia mòbil damunt de la caseta de Telefònica del carrer Joan Rebull. Els veïns estan cabrejats i els responsables polítics diuen que publicant un edicte en tenien prou i que no estaven obligats a comunicar res a ningú. Es nota que el regidor responsable del tema ha confós el "talante" preconitzat per ZP pel "palante" que queda més radical i no permet cap diàleg. Sr. Regidor: posis la merda al terrat de casa seva però no ens la deixi a casa nostra i menys amb aquesta llei del silenci que tan li agrada i que és molt més típica de l'època del Paquito que no pas de la democ...

No, no vull parlar-vos de la sèrie de Rodríguez de la Fuente. Vull fer una reflexió, serena i un dia després del que seria habitual per la majoria, sobre la festa del 12 d'octubre. La celebració és del tot absurda si tenim en compte que es commemora l'aniversari del dia en què un sonat anomenat Colon, va decidir marxar dalt de les tres barcasses plenes de personal disposat a conquerir nous mons. I van arribar, després de moltes fatigues i moments difícils, a la terra que ells van considerar nova i que ja habitaven altres persones. Van plantar la bandera en uns terrenys que ja tenien propietari i allí es va iniciar, anys després i derivat de la conquesta de les Amèriques, la matança dels indis i l'extermini d'altres civilitzacions. A Colon el van succeir personatges com Hernán Cortés que es van dedicar a matar tot allò que es movia davant dels seus nassos. I anys més tard es va decidir que el dia que el sonat de les caravel·les havia plantat la bandera, seria la Fiesta N...

Ja sé que és el tema del dia i que està més "sobat" que el presentador de Sálvame però els meus amics i familiars em demanen que en parli. Ja la veieu, és la foto de la Zapamonster, la família de Zapatero al complet acompanyant als Obama. De la Zapamonster en sabem moltes coses com ara que el pare Zapa haurà d'avançar les eleccions per la seva mala gestió política, que a la Zapa mare l'han endollat a corals i orfeons de prestigi per fer-la feliç en una de les seves passions, i no ho dic que ho faci malament, la de cantar. I ara, gràcies a la premsa groga del nostre país, hem conegut, com diria en Ferran Monegal, els dos ocellets, ocellets negres més propers a una novel·la d'Edgar Allan Poe que a una història més infantil com correspondria a la seva edat. Pin i Pon Monster són gòtiques i amb els seus vestits i la seva imatge dibuixen a la perfecció la realitat del país que govern el seu pare, ben negre Els intents del gabinet de ZP de retirar, amb molt poc talant i...

Cal augmentar els impostos per garantir les pensions ( ho diu Pepe Blanco ) mentre un dels grans de l'economia espanyola, ara ja en hores baixes, no pensa votar els pressupostos de ZP i deixa el escó de Diputat a Madrid ( ho ha fet Pedro Solbes ) i als Estats Units es defensa el sistema que permet engreixar com a porquets als dirigents dels bancs, els mateixos que reben injeccions econòmiques dels seus governs ( ho defensa Obama ). Ni San Pedro ens salvarà veient aquesta situació que se'ns pinta i on "el blanco" ens té negres i "el negre" (sense cap to despectiu) ens deixa blancs i atonits, sense aire per a respirar perquè Europa és com un mico de repetició i fa allò que executa primer el país dels yankies. Al final resulta que el govern ZP s'ha gastat els diners dels avis en altres coses i ara ens acabarà de rematar amb impostos mentre a Solbes encara li queda una mica de dignitat per plegar i Obama ens comença a fer la perla, a fallar.

Al Ministre de Treball, Celestino Corbacho, li hem de donar un 10. Encara millor, una matricula d'honor. Entra en aquesta secció d'il·luminats per haver dit una veritat més gran que les mentides de Zapatero (i mira que són grosses). Corbacho ha tancat la boca als bancs i caixes que ara es permeten el luxe de donar consells als ciutadans a qui acusen d'haver malgastat en temps de bonança. Les acusacions les fan els mateixos bancs i caixes que ara mamen de l'estat amb les ajudes que els han donat i que enlloc de destinar a les pimes, es guarden per generar més ingressos particulars per a les seves arques. Bé, el Ministre Corbacho els ha dit tot això: "Ya que desde el sector financiero se dan tantos consejos al sector laboral, voy a recordarle una cosa: que es el culpable de la situación del ladrillo. La inflación del sector inmobiliario, quien la amparó, quien la promovió fue el sector financiero" "No se hubiese construido tanto en España si las hipotecas n...

Els dos socis de govern a l'Ajuntament de Tarragona diuen que ho han fet molt bé aquests primers dos anys, per llençar coets i obrir el cava i les pastes. A Barcelona, socialistes i republicans es donaven la mà aprofitant l'estrena de la nova terminal del Prat que converteix encara en més capital a la capital. Més que donar-se la mà i com veureu en aquesta foto , ZP i Carod semblen nuvis a punt de fer-se un petó. ZP li va dir a Carod que se li veu poc el pel i, de fet, té raó. A Carod se li veu poc pel i molta cara. Tot plegat és un disbarat. Vull dir el petó de Carod, el numeret inaugural de la terminal i l'autobombo tarragoní de Ballesteros i De los Rios. Infumable i, parlant de fum, deixeu-me que faci un agraïment public a totes les companyies de tabac que han decidit augmentar radicalment el preu del tabac. A tres euros i mig el paquet i amb la crisi actual que convida a fumar més que mai, hi haurà més morts per suïcidi que no pas morts de càncer de pulmó. Com m'est...

Aquesta setmana la frase del nostre il·luminat és inexistent, es tradueix en un silenci. Parlo del president del govern, Zapatero. El diumenge, confirmada la derrota del seu partit, va desaparèixer i no va tenir sinceritat, humilitat ni "talante" per trucar al guanyador de la jornada, el seu rival Rajoy. Zapatero ha amagat el cap sota l'ala, ha actuat com un autèntic covard. Ja sabem en qui no hem de confiar mai més suposant que algun dia hi haguéssim confiat. Com ZP no té cap frase n'hi regalem una de Johann Wolfgang Goethe nosaltres: El cobarde sólo amenaza cuando está a salvo.