No es pot negar que a la xarxa hi ha blogs amb una gran repercussió social i mediàtica, espais que desperten l'interés de centenars de persones i que tenen la virtut d'interactuar i fer participar als seus lectors. El blog Tens un racó dalt del món és un dels casos que comento, un fenomen de la catosfera que va néixer i camina amb força de la mà de l'escriptor Jesús M. Tibau . Una de les virtuts del Jesús és la seva constància en mantenir vius tot un reguitzell d'espais setmanals o amb altres periodicitats com les seves desdefinicions, les degustacions d'altres blogs, les cares del món, les cròniques i critiques de llibres i el seu joc literari que avui ocupa aquest post. Aquest dimecres dia 18 el Jesús M. Tibau penjarà al seu blog el joc literari número 100. Això vol dir moltes coses però la primera, seguint amb allò de la constància que deia al principi, que ha estat dos anys, setmana rere setmana, mantenint un espai que arriba a una xifra màgica i que, com marca ...
M'ha arribat una imatge procedent de Cal Consueta que no puc deixar de banda pels records que em porta. És, senzillament, una foto de la mà del Gegant Indi de Reus. A part de ser un element imprescindible a la festa major d'aquest municipi, aquest gegant és l'únic dels reusencs que camina després de la seva parella, la índia. A totes les altres parelles de gegants, com marca el protocol i la tradició, primer surt l'home i darrere la dona. Això és simple anècdota. El que no ho és son els records que em porta aquesta mà perquè, com tota la resta de nens, quan era petit era la que m'imposava més respecte. És la mà més grossa del gegant més alt de la ciutat que, tot s'ha de reconèixer, té els gegants més macos de Catalunya i, segurament, de l'Estat. Per això us ensenyo aquesta foto que m'ha enviat Cal Consueta i que he volgut acompanyar de tres mans més: la de la geganta de Pratdip (municipi que m'enamora) i els dos gegants de Cambrils (municipi on resideixo ara). Ja sé que potser trobareu a faltar la mà d'algun dels gegants de Tarragona però això ho faré en persona d'aquí a pocs dies a les festes de la meva estimada Tarragona. Espero que us agradi la imatge. Feu clic a sobre per ampliar-la. 
Comentaris
A mi de petit sempre n'ha impressionat "el negrito" de Tarragona per les cames mes que res ... i com marca la tradició, suposso que seran els gitanos de Tarragona els que com any rera any els treuran novament al carrer..Ep Visca sta Tecla gloriosa patrona dels tarragonins (que tenim per esmorçar? espineta amb caragolins!
A mi, Sandra, el que més m'agrada és l'Indi però també trobo guapissims al Moro i al Vitxet. Els negres com son els més nous cambien una mica però no es queden pas enrere si parlem de qualitat.
Anònim: Felicitats per haver vist els tres exemples que posavem de bons gegants. Els de Pratdip i Cambrils es poden veure cada dia al hall de l'Ajuntament i els de Reus també quan arriba la festa major.
MON: No sé per on començar si parlem de Santa Tecla perquè m'emociono. Et faré cinc pinzellades: (1) els darrers deu anys he fet la transmissió en directe de la Cercavila. Set anys a la ràdio i tres a la televisió de TGN. (2) Quan sento l'Amparito Roca se'm posa la pell de gallina.
(3)Vaig sempre a la baixada de l'Àliga perquè em sembla un acte espectacular i un dels més participatius de Sta. Tecla. (4)El meu gegant predilecte és també el Negrito. (5) Soc, amb molt orgull, padrí honorific dels nanos arlequins i quan els veig me'ls enduria a casa. Compte enrere... Santa Tecla!
L'altre és segurament el Indiu.
Salut que les festes estan al caure.
Lo Consueta de Reus.
www.consueta.cat
salutacions
Anònim: vist el resultat de les eleccions i el panorama municipal i festiu, a algun de Reus el pots anomenat INDIO JUANTXI.