XARXES SOCIALS

Des d'aquest blog ets pots connectar amb mi a les diferents xarxes socials de Facebook, Twitter o Linkedin i enviar-me un correu personal. Busca la secció "Les meves xarxes" a la columna del centre.

ESCRITS DEL "TOT ÉS POSSIBLE"

Tot i el canvi de nom del blog, pots cercar igualment les entrades publicades al blog "Tot és possible". Hi són totes. Busca el cercador a la columna central i posa la paraula a cercar.

MENÚ PRINCIPAL

Al menú principal, sobre aquesta imatge, hi trobaràs tota la informació sobre els meus llibres, entrevistes, noticies de la premsa o els meus articles d'opinió. També hi ha els diaris dels meus viatges.

MENÚ DE PLAERS I PASSIONS

A la part de dalt hi veuràs el menú amb escrits sobre les meves passions: la lectura, el cinema, la música o l'art. I una secció dedicada al cantautor XavisS amb qui col·laboro.

PARTICIPA

Aquest pretén ser un espai participatiu i interactiu. Deixa els teus comentaris als escrits. Sempre tenen resposta. Suma't i opina, genera debat, crea opinió.

18 abril 2014

TASTAVINS



La sala és a punt per la cata de vins avui i aquí, al sud de França, on la cultura pels caldos de la terra és un fet. Deu convidats i l'amfitrió. Tres negres, tres blancs i dos caves esperen impacients a ser assaborits amb el paladar, el tacte a la gola, l’olfacte de nas, la vista del color i els sons del paisatge que recrees quan arriba el moment en què el fruit de la terra inunda el teu interior. 

És un exercici senzill a base de proves, com tot en aquesta vida, i al final endevines quin és el teu vi predilecte, què et proporciona personalment, allò que et demana i les emocions que li regales tu. 

Un negre, un blanc, un cava... i torna a començar la roda. No hi ha confusió ni desengany, es passa del plaer a l’èxtasi si saps diferenciar. I en tries un. El teu vi del dia perquè demà, o en pocs dies, l’exhibició tornarà a iniciar-se i amb ella, amb plaer, de nou tots els sentits en el seu punt àlgid. 

Tornes a casa i deixes enrere la terra del cultiu però, sense dir-ho a ningú, te’n endus un tros dins l’ànima.

17 abril 2014

MIGDIA



El coixí de la tarda s’aplana i encarcara a sobre dels carrers graellats, estrets i curts del port. Ells pisos alts, humits i foscos rebutgen el sol vermell i groc  a franges. Retenen Les olors dolces de pixum de gat i claveguera. Gats pillastrets provoquen un cadell amb morral i la mà d’un nen agafa un gatet ferit que no ho desitja. La roba plora i penja des dels balcons amb barana on un canari canta engabiat i les dones fan feina i no són vistes.

Foto: carrer de Roma

NO ET RENDEIXIS



Aquest text, que m’ha costat molt treball acabar, el tenia pendent des de fa uns dies, arran d’un missatge molt especial que vaig rebre. I avui, més que mai, el vídeo que acompanya l’escrit té una significació molt important. És una cançó que canten Kate Bush i Peter Gabriel, un tema que fa anys que m’apassiona i que comparteixo en la versió subtitulada en castellà. El text es diu com la cançó. La imatge que acompanya el text també ha estat triada amb delicadesa.

NO ET RENDEIXIS (DON’T GIVE UP)

Ara  que es manté encara la teva dolçor en els meus llavis, que mantinc les mans plenes de màgia i la cambra sembrada de quadres de l’última nit serena i transparent , em permets cuidar la lluna i dur-la als teus ulls si és creixent?

Em permets pintar els carrers d’aquell indret perdut al cel que batega amb les abraçades del nostre foc?

Duc el sol ple de teulades i un rastre de cendres que cobreixen les espines i fan volar els perfums. Mantinc el llit ple d’ocells i faig un niu a terra per als arbres, bufo plugims de silenci i ressono en la paciència.

I sento cantar les teves ones mentre aprenc les geografies salades del teu cos, deixo entrar les primaveres de les teves nits amb besades i un no res ben callat que reposa als teus cabells. Provoco al vers i calmo les notes que et faran present.

Ara, tot just ara, em permets dur-te la lluna i gaudir d’aquest moment?


16 abril 2014

NOSTALGIAS




Déjame que prenda los recuerdos que aprisionan el alma en el segundero de tu reloj, seré silencioso, sin tiempo, sin peso que haga retrasar su curso.

Entre la esfera y el cristal, aprisionados, casi pegados a tus pulsos,  quedarán unidos todos los besos en uno, las lágrimas que no afloraron, las palabras sujetas en pensamientos, las pasiones sobre el hielo.

Tal vez, y solo tal vez, en algún segundo heriré imperceptiblemente tus pulsos para hacer mas llevaderos los silencios.

Y cuando tu tiempo pleno de sensaciones sea una explosión de cometas, seguiré siendo un instante prendido en el segundero de tu reloj.

SOCIALITZACIÓ SI O SI



Torno ara del sopar que ens ha aplegat a empresaris i comerciants de la ciutat de Tarragona amb un convidat d’excepció, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Ha estat una molt bona estona pel retrobament d’amics i envoltat de moltes cares conegudes. El Jordi Jané (Vicepresident del Congreso de los Diputados) amb qui hi tinc una relació molt especial, regidors de CiU i del PSC a l’ajuntament de Tarragona, l’Albert Ribot (president dels venedors del Mercat Central),  companys empresaris del sector de la comunicació i altres persones que he conegut avui i amb qui, a partir d’ara, podré establir sinergies, col·laboracions, contactes de treball interessants. 


La meva vida social és agitada tot i que em marco uns límits per no assistir cada dia a actes. Amb un parell a la setmana estic content i en certa forma necessito participar d’aquesta activitat pública. Avui, per exemple, he concretat la realització d’un nou curs sobre xarxes socials que impartiré, d’aquí a un parell de setmanes, per un important col·lectiu comercial de la ciutat. Mig centenar d’alumnes a un bon preu per persona. Tot suma i tot fa xarxa. 

Estem obligats tots, vulguem o no, a socialitzar-nos si ens volem considerar persones normals i arribar a grans puguen saludar coneguts pel carrer i tenint treball. Si, ja sé que s’està millor a casa fent allò que ens ve més de gust. Però ser-hi, entre els altres i ampliar l’agenda telefònica i de contactes, és essencial als nostres dies. Ho diuen tots els bons sociòlegs, psicòlegs i antropòlegs. Per alguna cosa serà.
Sopars com els d’avui valen la pena. El món és tan petit o tan gran com nosaltres vulguem. Som els qui hi posem els límits i les fronteres. 

Les dues fotos són del sopar d’aquesta nit.