HAKUSEN I HOKUSAI



 Anoche cubrí
mis hijos dormidos
y el ruido del mar.


Text: Watanabe Hakusen
Quadre: Katsushika Hokusai

VERMEER I TAGORE



Pájaros perdidos de verano vienen a mi ventana, cantan, y se van volando. Y hojas amarillas de otoño, que no saben cantar, aletean y caen en ella, en un suspiro.

Text: Rabrindanath Tagore
Quadre: Johannes Vermeer

THOMAS I LA PILOTA



La pelota que arrojé cuando jugaba en el parque aún no ha tocado el suelo.

Text: Dylan Thomas
07 de febrer 2019

DICKINSON I WATERHOUSE



Tot va començar a Facebook on cada dia interactuo amb els meus contactes fent un post. Per evitar parlar de mi, vaig decidir escollir fragment d’algunes de les moltes obres que m’han influït per escriure el meu últim llibre, una obra que finalment ja no veurà la llum.

Vaig vincular el fragment poètic i literari a una obra d’art o fotografia. I, veient que aquestes dosis d’art tenien tanta acceptació, he anat enganxant a la gent tot generant una mena de sèrie quasi diària.  
Ara, conscient que als lectors i lectores d’aquest blog us tinc abandonats perquè no escric massa sovint –els últims mesos gens- us vull compartir aquests escrits. I si em voleu seguir via Facebook, ja sabeu com trobar-me. 

El primer text és aquest:

Mamá fue de paseo, y volvió con una flor sobre su chal, para que supiéramos que la nieve se había ido. 

Text: Emily Dickinson
Quadre: John William Waterhouse

AZUL



Enguany fa 130 anys que Rubén Dario va publicar “Azul”, una de les seves obres més perfectes i un dels clàssics més bells de la literatura espanyola. Aquest petit fragment serveix d’homenatge.

V. PAISAJE

Hay allá, en las orillas de la laguna de La Quinta, un sauce melancólico que moja de continuo su cabellera verde en el agua que refleja el cielo y los ramajes, como si tuviese en su fondo un país encantado.

Al viejo sauce llegan aparejados los pájaros y los amantes. Allí es donde escuché una tarde -cuando del sol apenas quedaba en el cielo un tinte violeta que se esfumaba por ondas, y sobre el gran Andes nevado un decreciente color  de rosa que era como una tímida caricia de la luz enamorada –un rumor de besos cerca del tronco agobiado y un aleteo de la cumbre.

Estaban los dos, la amada y el amado, en un banco rústico, bajo el toldo del sauce. Al frente, se extendía la laguna tranquila, con su puente enarcado y los árboles temblorosos de la ribera; y más allá se alzaba entre el verdor de las hojas, la fachada del palacio de la Exposición, con sus cóndores de bronce en actitud de volar.

La dama era hermosa; él era un gentil muchacho, que le acariciaba con los dedos y los labios los cabellos negros y las manos gráciles de ninfa. Y sobre las dos almas ardientes y sobre los dos cuerpos juntos, cuchicheaban en lengua rítmica y alada las dos aves.

Y arriba el cielo con su inmensidad y con su fiesta de nubes, plumas de oro, alas de fuego, vellones de púrpura, fondos azules, flordelisados de ópalo, derramaba la magnificencia de su pompa, la soberbia de su grandeza augusta.
Bajo las aguas se agitaban, como en un remolino de sangre viva, los peces veloces de aletas doradas.

Al resplandor crepuscular, todo el paisaje se veía como envuelto en una polvareda de sol tamizado, y eran el alma del cuadro aquellos dos amantes, él moreno, gallardo, vigoroso, con una barba fina y sedosa, de esa que gustan de tocar las mujeres; ella rubia – ¡un verso de Goethe!– vestida con un traje gris, lustroso, y en el pecho una rosa fresca, como su boca roja que pedía el beso.
20 de juny 2018

RELECTURA DE TAST DE LLETRES (4): TEMPUS VIVENDI


Una rafega de vent desfà la nit i buida les places del centre i les ribes del voltant del poble. On vas, d’on vens? Què demanes a Déu quan els anys s’aturen de cop? Qui habita ara el teu horitzó?

Sols, sota la catarsi que ens embolcalla per prendre’ns, naixem per por i morim de felicitat. El vent no té ànima ni escrúpols amb nosaltres. Tot ens deixa d’estimar i som la caixa negra d’una història que l’aigua engolirà i el cel cobrirà per sempre. 

Que bé s’està a les fosques. 

13 d’abril 2018

RELECTURA DE TAST DE LLETRES (3): IMMAGINARIO DEL COMMIATO


Tanta malinconia ferma le ultime parole che volevo scrivere ora. Ho sulle palme delle mani un addio costante e freddo, senza ritorno. E porto negli occhi un pianto sconcertato, che nasce da una storia morta e viva, piena di anni sgretolati.

Attendo in quel punto in cui l’età s’interrompe e la tua strada ha già i marciapiedi vuoti, in quel punto in cui le notti hanno disordini in bianco e il cuore non altera i silenzi, non batte né ride. E l’orizzonte si ripete ancora una volta e un’altra. E ancora.

12 d’abril 2018

PABLOWSKI I SAMUELE... EN CENT PARAULES


Quan falten diners la imaginació és el principal poder. I pensant en sortides, no sempre hi ha bones idees. Un segrest, no ho és. Aquest fil argumental no és propi, pertany a la novel·la “J.P Pablowski” de l’escriptor sard, resident a Altafulla, Samuele Arba.

És, a més, amic personal meu. Per aquest motiu –perquè té nou llibre i perquè és amic- he acceptat de fer la presentació del nou treball. Serà aquest dijous, 12 d’abril, a les 19.30h a la Llibreria la Rambla de Tarragona. Estaré acompanyat de tres actors que llegiran part de l’obra i altres persones. Vindreu?
11 d’abril 2018

RELECTURA DE TAST DE LLETRES (2): BLANCS I BLAUS


Venia de cara, amb el cap ben tapat i el rostre emmalaltit. Tenia els cabells llargs i foscor sota els ulls. No era temps de jugar a les ombres, ni moment de somriure o parlar. L’entorn era ple de blaus i blancs. Blaus del cel i l’aigua, blancs de la quietud i el comiat. 

Sol, vaig riure i plorar a la vora d’una llum que ho encegava tot, una llum que regalava blancs d’escuma i escopia blaus del mar. L’harmonia de la memòria tenia melodia de la infantesa i, cansat, examinava el cel. 
El dimoni sempre té raons per a les nostres causes pendents. 

10 d’abril 2018

RELECTURA DE TAST DE LLETRES (1): ELS LLENGUATGES DEL T’ESTIMO


Igual que anar a un museu a veure obres creades fa segles. O que escoltar aquell disc dels anys seixanta, cal també recordar –rellegint i reescoltant- la literatura. Aquest projecte anomenat “Tast de lletres” el vaig iniciar l’any passat i aquests dies em ve de gust tornar-lo portar a primera línia. Són quatre vídeos, quatre fragments, quatre reflexions en veu alta i música de fons. Espero que us agradi. 

ELS LLENGUATGES DEL T’ESTIMO

Estàs dreta, davant la finestra, mirant el terra del patí tres pisos avall. El sol posa llum difosa al fum de la cigarreta que et neix de la mà. Et dic t’estimo en francès des del capçal del llit desfet amb sexe tendre. El romanticisme envaeix el cor que batega a la mà i al pit. 

Suaument, un cop d’aire t’ordena els cabells i l’esperit del vent et murmura, a cau d’orella, pregant-te que t’abandonis de nou al plaer d’amar. Et dic t’estimo en anglès i recordo, vagament, haver viscut abans d’aquesta vida. 

Els llenguatges del sexe i la passió mai són en mans estrangeres. Del cos de l’altre en som nadius i del nostre, hostes afortunats. I et dic t’estimo en...

09 d’abril 2018

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -