Era un dels meus desitjos
ja fos per col·laborar o com a contertulià. Després d’haver tingut la
oportunitat d’haver treballat els darrers vint anys, i algun més, als diferents
mitjans de comunicació (ràdio, televisió, premsa escrita i Internet) he tingut
sempre clar que on em sentia més còmode era a la ràdio.
A la meva recent
etapa participant a les tertúlies de Punto Ràdio, emissora que va tancar portes
a finals de l’any passat hi he sumat des de fa un mes la meva col·laboració a
la Cadena Cope, ràdio on vaig treballar des del 1992 al 1995 i on recentment m’havien
convidat en diverses ocasions, per fer tot un seguit d’entrevistes amb el
company Josep Maria Pagès.
És un espai
coral, a dues veus, on parlem de forma distesa amb representants de la societat
civil i de la classe política. S’emet els dimarts i els dimecres de set de la
tarda a vuit del vespre. Es poden escoltar a través del 1043 de l’ona mitja per Cope Reus
i pel 93,5 de la FM per Cope Tarragona.
Hem començat amb
bon peu. La passada setmana varem conversar amb una de les persones
responsables de l’Associació Socioeducativa Joventut i Vida, entitat que
coordina el Banc d’Aliments de Tarragona i que fa el seguiment i abastiment de
menjar als indigents que dormen pels carrers de la ciutat. Aquesta setmana hem
pogut conversar amb el Jordi Rovira, President de la Reial Societat Arqueològica
Tarraconense, i amb l’Albert Ribot que és el President de l’Associació de
Venedors del Mercat Central.
Han estat
entrevistes molt interessants al tractar-se de dues temàtiques molt recurrents
i importants pels tarragonins: el patrimoni i les obres del mercat.
De la conversa
amb el Jordi Rovira en puc extreure que les polítiques patrimonials que du a
terme l’Ajuntament de Tarragona són lluny d’apropar-se a la normalitat i a la
correcció. Es cometen moltes errades amb certes actuacions de rehabilitació i
conservació i també es nota una certa deixadesa per assolir objectius tan
evidents com reobrir al públic la Necròpolis Paleocristiana i netejar el teatre
romà que segueix estant fet un autèntic fàstic.
Amb Albert Ribot
hem comprovat que la confiança dels venedors del Mercat pel que fa al compliment
dels terminis de les obres reforma de l’edifici de la Plaça Corsini és quasi bé
nul·la o que l’eficàcia dels diferents governs que han tingut la possibilitat
de fer abans les obres deixa molt a desitjar. Dit d’una altra manera, com a
conclusió, no hi ha diners per fer les obres ni visió de futur per part dels
polítics per afrontar la situació.
Són realitats i
veritats que dolen. És la opinió de la gent que treballa per la ciutat i la
trepitja, la sent, se la fa seva. Òbviament que allò que diuen no agrada als
qui manen però és aquí on rau la riquesa de la societat civil, en el fet de
fiscalitzar als representants electes i recordar-los com s’han de fer les
coses. I és que ja se sap que ningú neix ensenyat però en política n’hi ha que
no volen aprendre.
