XARXES SOCIALS

Des d'aquest blog ets pots connectar amb mi a les diferents xarxes socials de Facebook, Twitter o Linkedin i enviar-me un correu personal. Busca la secció "Les meves xarxes" a la columna del centre.

ESCRITS DEL "TOT ÉS POSSIBLE"

Tot i el canvi de nom del blog, pots cercar igualment les entrades publicades al blog "Tot és possible". Hi són totes. Busca el cercador a la columna central i posa la paraula a cercar.

MENÚ PRINCIPAL

Al menú principal, sobre aquesta imatge, hi trobaràs tota la informació sobre els meus llibres, entrevistes, noticies de la premsa o els meus articles d'opinió. També hi ha els diaris dels meus viatges.

MENÚ DE PLAERS I PASSIONS

A la part de dalt hi veuràs el menú amb escrits sobre les meves passions: la lectura, el cinema, la música o l'art. I una secció dedicada al cantautor XavisS amb qui col·laboro.

PARTICIPA

Aquest pretén ser un espai participatiu i interactiu. Deixa els teus comentaris als escrits. Sempre tenen resposta. Suma't i opina, genera debat, crea opinió.

31 octubre 2014

PLUJA I ABSÈNCIES


Dijon, octubre del 2014

Plou incessantment sobre el meu gest, sobre el meu rostre. Trec el cap i veig el camp ple d'arbres, els fruits units a ells i la distància del terra a les branques. Plou sobre les fulles pàl·lides i el fred nia als meus ossos també llunyans del terra. La tarda és gris i la nit neix amb un fons blau i negre.

L'estiu m'ha deixat però ha arribat la malenconia dels teus ulls, la teva rossa mel i l'alegria amb què mous les mans. Saps una cosa? En un pati petit, en una font sota la figuera, prop del temple que crida als qui obliden, allí hi ha les nostres ombres fent-se l'amor.

Desperta't, la nostra alba ha brollat i ja no tenim absències.

--

Com canta Manolo García: quiero huir como a veces huimos de nosotros mismos hacia otros. Y quiero ser aquel que aún no desertó, que aún sigue buscando la luz.

NOTA SOBRE LA FOTO: Diuen que el rostre parla, que l'ànima camina i que la nostra ombra fa els moviments abans que el nostre cos. Jo els tinc prohibit, als tres, separar-se per si un cas. A la imatge d'avui, que és la meva, li podeu cercar els tres elements perquè hi són.

Ja sabeu que no acostumo a donar la cara (frase feta) i que regalo altres imatges per acompanyar els textos. Ho faig per la petició de molts de vosaltres amb qui abans em veia més sovint i ara quasi no em veig (parlo dels darrers tres o quatre mesos). Sou molts i moltes de manera que era més senzill que jo posi el meu rostre en lloc de demanar-vos a vosaltres que mostréssiu el vostre (que si voleu, podeu enviar fotos vía correu).

NOTA SOBRE L'ESCRIT: Aquest és l'escrit número 1.800 que publico en aquest blog.


30 octubre 2014

OM MANI PADME HUM


Sempre és especial descobrir, en alguns casos endinsar-s'hi fins a cotes insondables, algunes religions i filosofies de vida. Al meu amor pel sufisme i als nombrosos apropaments al taoisme, li sumo ara la meva experiència amb el budisme d'aquests últims dies viscuts intensament dins del Diari de la pell.

Om Mani Padme Hum. Utilitzo aquest mantra budista perquè va ser el mateix que em van inculcar les dues persones que em van descobrir el budisme. La primera a Dijon i, dies després, la segona a Orleans. Primer va ser el Jean qui em va convidar a relaxar-me tot dient-me: Com els elements del mantra, desprens felicitat als altres, ets una persona pacient, tens molta saviesa, ets generós, diligent i molt disciplinat.

Poca cosa pots afegir a part del silenci que arriba tot just després que et diguin això. El silenci sempre agraït i esperat que, en estat de relaxació, et transporta a altres estats i estadis.

La segona persona en dir-me quelcom semblant va ser la Veronique. Segons ella, el mateix mantra serveix per purificar als qui ho necessiten i per apropar als regnes als qui ja estan purificats. I jo, segons ella, sóc proper a veure els regnes.

La diferència entre el Jean i la Veronique és únicament l'edat que els separa però no pas els coneixements que ambdós han anat captant en tot el temps que fa que viuen. Ell passa de la setantena i es dedica al conreu del camp. Ella no arriba als trenta i té una botiga de pastissos artesans. Els dos tenen, però, un element molt important en comú: la puresa de la seva ànima i la pau amb què caminen pel món. I això és molt difícil d'aconseguir.

La puresa només es pot aconseguir amb la saviesa. La pau neix amb el camí.

La foto és de l'habitació d'una petita casa davant del mar a Lavandou, un espai on només el so de les ones envaeix el teu entorn més proper. S'hi està de primera quan un té com a objectiu no ser a enlloc.

29 octubre 2014

EL SIGIL I LA DISTÀNCIA


No sé de quina riba vinc ni quants mars he navegat, a quin port arribaré i on acabaré enfonsant-me. Però ara, que vinc d'una terra que era de tots, cerco l'espai que em pertany dins de casa. M'amago sota de tot, foragito les paraules si no em donen refugi, em nego el dolor i bec a glopades el silenci.

Sobre el coixí, voletegen les pestanyes d'un amor que tinc en la distància. El pas del temps és sensual i la brisa em penetra amb els seus dits tot el meu cos. Estimo el murmuri de les seves parpelles i el frec de les vores d'aquell vestit que va veure per primer cop a la platja.

Segueixo llegint al racó de casa on els llibres em miren i em llegeixen les mans. Fora, la natura ajuda amb el sigil que reclamo i la llum que necessito.

YOU KEEP ME HANGING'ON


Durant el viatge que ha fet real el Diari de la pell m'he abandonat a molts plaers banals i també a les necessitats que tenim algunes persones. Una d'elles, deixar-nos tocar per la música. Ha estat bell escoltar sons coneguts i descobrir-ne tants altres de nous. Parar l'orella tot sol o en companyia, en un camp o la gran ciutat, melancòlic o calmat.

I no puc recordar les vegades que he escoltat aquesta cançó les últimes setmanes. No sé el perquè ni com, però fa anys que la conec i és ara quan m'ha atrapat amb els sons i la lletra. J.J Cale sempre m'ha colpit amb la seva veu. Ara m'esquinça l'ànima mentre el sento cantar aquesta peça tan dolça i càlida que diu:

Cada cop que m'aturo un moment, penso en el teu dolç somriure. I aquell dia ja no puc fer res més. La forma en què em fas l'ullet, cada cop que camines cap a mi... què et puc dir? You keep me hanging'on

Del gatet francès que aguanta la finestra de la casa, us en parlo un altre dia. Ara us demano que, si voleu, feu una aturada de tres minuts, tanqueu els ulls i escolteu...

28 octubre 2014

EAT, PRAY, LOVE

Aquesta tarda, en la calma i el silenci que em regala casa meva, he llegit aquest fragment a la novel·la "Eat, pray, love" de la Elisabeth Gilbert.

Toda la verdad de mi estancia en la India se resume en una sola frase: "Dios vive en ti como tú"

Es importante saber dónde estás en cada momento. Justo aquí está el equilibrio perfecto. El encuentro de cielo y tierra. 

No demasiado dios, no demasiado egoísta, de otra forma la vida se vuelve una locura. Si pierdes equilibrio, pierdes poder.

Sonríe con tu cara, con tu mente y hasta con el hígado.


27 octubre 2014

INVASIÓN DE CAMPO, A REVISIÓ


Invasión de campo, que al final es publicarà només en italià sota el nom "Invasione di campo", ja és a les mans de la persona que farà el pròleg i posteriorment passarà el llibre a l'editor. Ha estat un plaer, com sempre, donar forma a aquesta nova col·lecció de narrativa breu tot i que cada cop és menys breu. Dels més de 80 textos que havia escrit inicialment, al final n'he triat una quarantena. Els altres, com sempre em passa quan faig els llibres, quedaran a l'oblit col·lectiu, a la prestatgeria que tinc a casa destinada a acollir llibres mai publicats.

La previsió és poder presentar "Invasione di campo" a principis del proper any a Itàlia. També a inicis del 2015 hi haurà una nova sorpresa literària. La imatge que acompanya aquest escrit és del manuscrit original del llibre.

26 octubre 2014

POESIA SENZILLA


El meu "fratello" italià, el poeta Bartolomeo Smaldone, té nou llibre. "Poesia semplice", poesia senzilla, és el seu nou poemari que, com en altres ocasions, aporta a aquest món sempre complicat la bellesa necessària i el sentit comú que li falta. També aporta realisme, sinceritat, dosis d'humor i altres de cruesa. La poesia és això, vida en paisatge propi o urbà esmicolat per les paraules i refet de nou a cop de mots i noves sil·labes. 

El Bartolomeo és un poeta de gran magnitud, té el do de la paraula justa i, per sobre de tot, és una persona excel·lent a qui, molt carinyosament, anomeno "el meu germà italià". El seu nou llibre, que aviat llegiré sencer, es presentava aquest passat divendres a la Fondazione de Piccolellis de la ciutat de Foggia. Ho feia acompanyat de dos bons amics: Rosa d'Onofrio i Francesco Fiore.

El vídeo de presentació del llibre, on diverses persones llegeixen una de les seves poesies, és una autèntica delícia. Dura només un minutet i us demano que el mireu. No us en penedireu. La bellesa no es troba sovint i Bartolomeo sap com oferir-la. 

La poesia que reciten al vídeo, comença dient: És bonic parlar amb tu encara que sigui de cireres o de vendes, de la vora dels teus nous pantalons. És bonic escoltar-te explicar històries que no conec pel plaer d'albirar-te pel mirall... El teu somriure és bell, bell així, sense adjectius... 

Espero veure'm de nou amb el Bartolomeo molt aviat. Poder-lo abraçar i gaudir-lo, compartir com només nosaltres sabem fer. Ara podeu mirar-vos el vídeo. Breu però intens, com la nostra existència.


RETORN I NOVA PARTIDA


Ja a casa, he tancat dins d'un bagul un llapis de memòria ple de fotos que he fet en aquest viatge. N'he contat més de tres mil. Queden pel record i per la reüllada quan toqui fer-la, quan el cap m'ho faci venir a la memòria i la ment en tingui ganes. 

Ara toca neteja interior, recuperar el paisatge abandonat dos mesos enrere, tornar a aquí temporalment i pensar de nou en la distància, en el nou viatge que serà ja l'últim. Objectius: deixar tota la cosa material enrere i acomiadar-se de tothom o de ningú. Tot al seu temps, a pams.

En ninguna parte puede hallar el hombre un retiro tan apacible y tranquilo como en la intimidad de su alma.  
Marco Aurelio.