XARXES SOCIALS

Des d'aquest blog ets pots connectar amb mi a les diferents xarxes socials de Facebook, Twitter o Linkedin i enviar-me un correu personal. Busca la secció "Les meves xarxes" a la columna del centre.

ESCRITS DEL "TOT ÉS POSSIBLE"

Tot i el canvi de nom del blog, pots cercar igualment les entrades publicades al blog "Tot és possible". Hi són totes. Busca el cercador a la columna central i posa la paraula a cercar.

MENÚ PRINCIPAL

Al menú principal, sobre aquesta imatge, hi trobaràs tota la informació sobre els meus llibres, entrevistes, noticies de la premsa o els meus articles d'opinió. També hi ha els diaris dels meus viatges.

MENÚ DE PLAERS I PASSIONS

A la part de dalt hi veuràs el menú amb escrits sobre les meves passions: la lectura, el cinema, la música o l'art. I una secció dedicada al cantautor XavisS amb qui col·laboro.

PARTICIPA

Aquest pretén ser un espai participatiu i interactiu. Deixa els teus comentaris als escrits. Sempre tenen resposta. Suma't i opina, genera debat, crea opinió.

25 juliol 2014

DIARI D’ALTAMURA (1): LES CIUTATS INVISIBLES



Enceto aquí uns espais dedicats a aquests dies que he passat a Altamura. La meva intenció és com sempre humil i passa per donar-vos a conèixer a algunes de les persones que he conegut molt més a fons i amb qui ara tinc una relació, un lligam, molt important. 

El primer que cal recordar és que he estat a Altamura com a convidat al festival Al3mura que toca a fons la cultura amb tres jornades de molta qualitat. Enguany el fil conductor era l’escriptor Italo Calvino i el tema de discussió o debat, les ciutats invisibles. 

Altamura, municipi de 71.000 habitants ubicat a prop de les ciutats de Bari i Matera (que aspira a ser capital cultural europea el 2019), té un dels nuclis antics més grans i ben conservats de tota a Itàlia. I també té molta fama, a tot el país, el seu pa. Des de fa uns anys, gràcies als amics del moviment cultural Spiragli, ha guanyat molt protagonisme en el panorama cultural. 

Com us deis abans, a partir d’ara aniré aportant detalls sobre els poetes, escriptors i gestors culturals que impulsen el festival però avui m’agradaria acabar traduint una poesia del bon amic Nicola Vacca. La va llegir el diumenge, al reading de poesia on també vaig tenir el plaer de participar, i està dedicada a les ciutats i a les persones que les habitem. La foto que acompanya el post és de l’Alessandra Angelucci, una de les convidades aquests dies a Altamura, i és dels dos llibres que, com comenta ella mateixa al seu Facebook, té previst llegir ara. Heu vist quins són? 

Ara si, la poesia de Nicola Vacca traduïda al castellà.

Nosotros somos el infierno de nuestras ciudades.

Las ciudades tiemblan
porqué nosotros, que las habitamos,
somos el terror de la fundación.

Caminamos por las calles
con el infierno de la soledad,
llevamos a las plazas
el miedo a encontrarnos.

Si las ciudades son condominios de carne
es porque vivimos
nuestro caso como el abismo.

En las puertas escribimos:
“Aquí no es bienvenida
alguna forma de humanidad”.

Nicola Vacca

24 juliol 2014

HAVENT TORNAT


El meu silenci d'aquestes hores, un cop he tornat del viatge a Itàlia, és de felicitat. Estic encara paint totes les emocions viscudes, observo les dedicatòries que em fan algunes de les persones amb qui vaig coincidir aquests dies a Altamura, a Bari. I em commouen molt perquè no crec merèixer tanta bondat per part d'ells i elles. 

Intento escriure quelcom però em costa perquè, per primer cop en molts anys, no sé per on començar. Guardo milers d'imatges, centenars de gestos, paraules i moments que les han provocat. Se'm fa difícil posar ordre però ho aconseguiré amb els dies. 

De moment comparteixo una de les fotos que em van fer diumenge mentre llegia textos meus davant del públic. Allí vaig deixar clar un missatge: passi el que passi a la vida, especialment en els mals moments, hem de somriure. 

Podeu ampliar la foto clicant sobre ella.

21 juliol 2014

CINC ANYS...


Avui el meu germà Carles fa 45 anys. Quaranta a la terra i cinc al cel.

19 juliol 2014

PAOLO NO SE'T OBLIDA


Ho deia fa poques setmanes recordant l’assassinat del jutge Giovanni Falcone: a aquestes persones no se les oblida mai, als qui han donat la seva vida per la justícia i els valors més fonamentals, se’ls ha de recordar sempre. 

Paolo Borsellino va ser un jutge antimàfia, el successor de Falcone quan la Cosa Nostra el va matar cruelment. Borsellino era companya d’oficina i ofici de Falcone, lluitava per eliminar la lacra que suposava en aquells anys, i avui en fa 22 que el van assassinar, anomenada Màfia. 

A Paolo el van matar davant de casa de la seva mare. L’havia anat a buscar, com cada setmana, per portar-la a passejar. I just quan ella, la mare, treia el cap per la finestra per dir-li que baixava, va esclatar el cotxe que tenia ell, el Paolo, al seu davant. Un vehicle ple d’explosius que va acabar amb la vida del jutge i la de tots els seus escortes:  Agostino Catalano, Vincenzo Li Muli, Walter Eddie Cocina, Claudio Traina y Emanuela Loi. 

Els dos principals caps de la màfia siciliana van ser arrestats per la mort de Borsellino i de Falcone. Parlo de Salvatore Riina i de Bernardo Provenzano, condemnats a cadena perpètua. Vaig tenir la sort de compartir amb la germana del Paolo, amb la Rita Borsellino, tres dies a Tarragona durant els quals vaig fer d’amfitrió. Va ser fa tres anys i recordo aquelles jornades molt especialment. En va quedar una bona relació que encara es manté via correu electrònic (perquè la Rita i jo anem parlant) i amb el compromís de presentar quan jo vulgui un dels meus llibres a casa de la Rita, a Palermo. 

I també en queda un vídeo on ella rebia un premi i jo li feia de traductor. El podeu veure AQUÍ però també us aconsello aquest altre vídeo que canta el Fabrizio Moro i que és el de la canço “Pensa” on hi apareixen familiars de persones assassinades per la Cosa Nostra i mafiosos penedits. I al final, ella, la Rita, amb el somriure que sempre té i que tan contagia. Va pel Paolo!

18 juliol 2014

LA BIEN QUERIDA


La música és un dels principals aliments de la meva ànima. Quan escolto temes com els que avui comparteixo, em sento ben nodrit. La Bien Querida és un grup que vaig descobrir fa ben poc crec que aporten molta riquesa musical. També amb les seves lletres i especialment amb aquesta que, quan escolto la cançó, em fa pensar en una sola persona.

No us diré qui és però si aquesta persona llegeix el text ja sabrà que parlo d’ella. En fi, que us convido a escoltar i veure el vídeo de “La Bien Querida”. La cançó es diu “De momento abril”. Sota hi ha la lletra.


De Momento Abril
Esta mañana escuché en el jardín de tu casa
Una canción que decía algo parecido
A lo que venía pensando
Mientras tú leías un libro
Y me quedé sin palabras
Porque no tuve ni tengo el valor de decirlo
Que me hubiera casado contigo,
de habérmelo pedido
Y luego me he ido
Y me han venido de golpe
Las cosas que te hubiera dicho
Las cosas que nunca te digo
Porque siempre me pasa lo mismo
Y luego me he ido
Y me han venido de golpe
Las cosas que te hubiera dicho
Las cosas que nunca te digo
Porque siempre me pasa lo mismo

17 juliol 2014

ARA VOLO



A aquestes alçades del dia, quan la majoria de vosaltres entreu a aquest blog, jo seré volant de Barcelona a Roma o ja hauré arribat a Roma on m’hi estaré fins al vespre. Perquè al vespre agafaré el segon avió que em durà fins a Bari i d’allí aniré en cotxe a la destinació final, Altamura. 

Ja sabeu què hi vaig a fer (participar al festival Al3mura com a convidat) i quants dies m’hi estaré (sis dies). Mentre duri la meva aventura italiana, que també servirà per presentar els meus textos i poemes al públic assistent al festival, anireu tenint cada dia en aquest espai algun que altra escrit que ja he deixat programat. 

L’actualitat més fresca, la del dia a dia, la podreu seguir aquells que em tingueu a Facebook perquè serà l’espai on penjaré les fotos i els comentaris. És molt més ràpid i fàcil fer-ho així. Però reitero que aquí hi haurà cada dia el vostre escrit blocaire.

16 juliol 2014

MÉS MÓN PER LES MEVES LLETRES



Que ningú s’alarmi per aquest escrit, aviso. Que va de bon rotllo i en to sarcàstic. Abans que no tingui cap altre ensurt, com el d’aquest dilluns a la tarda i que va viure qui havia de viure (família i amics directes) deixo constància que segueixo viu i que si toca algun dia “penjar la cullera” (aquesta frase la vaig aprendre del meu pare) prefereixo que sigui lluny d’aquí i molt lluny en el temps. Els qui em coneixen bé ja saben on, com i quan. 

I abans que no passi res d’això, tinc el desig de ser una mica més internacional i la sort de poder-ho ser. Com vaig anunciar fa pocs dies al meu Facebook, s’està acabant de traduir el meu llibre “Aforo Completo” a l’àrab i a l’alemany. Mentre, també s’està traduint “Agricultura Mental” al francès i el meu proper llibre “Invasión de Campo” serà publicat directament a Itàlia. Tot plegat és un luxe que em regalen persones properes, bons amics i editors que confien en la meva literatura. 

Sempre és bo que allò que penses, i plasmes amb lletres als llibres, arribi a quantes més persones millor. Als qui ho fareu/faran possible, gràcies de tot cor.  La foto que acompanya el post és d’aquest passat diumenge al Port Esportiu de Tarragona. D’esquerra a dreta: Raquel, Alejandro, Oscar i Sonia.

15 juliol 2014

ENLLESTINT TEXTOS, COMPTE ENRERE



Estic enllestint els textos que llegiré aquest proper diumenge a Altamura. Em diuen que n’he de llegir mitja dotzena de manera que n’he fet dos de nous i quatre ja els tinc publicats als meus llibres. La lectura, que es planteja molt interessant, la farem sis persones. Els actes es faran al Claustre del Museu Etnogràfic del municipi des d’aquest proper divendres dia 19 i fins el diumenge dia 20. Jo arribo a Altamura el dia 17 i m’hi quedo fins el 22. I faig una escala llarga a Roma el dia de la meva arribada perquè tinc pendents varies coses a la capital italiana.  

Hi haurà, al festival Al3mura, dues grans actuacions. El divendres, l’obra teatral a càrrec d’Angela De Gaetano. I el dissabte el concert del gran Max Manfredi. De fet hi ha altres activitats, com la mostra “Les ciutats invisibles” o l’entrega del premi literari “Spiragli” de poesia o una conferència sobre la poesia del crític literari i periodista SImone Gambacorta. 

Acompanyo aquest escrit dels dos cartells que s’han fet per difondre l’obra de teatre i el concert.

14 juliol 2014

EL COR, LA QUIMIO, LA PACIÈNCIA...



Tot es complica per moments i fa anys que tots els moments que m’envolten són complicats. A la quimera proposada pels meus metges que passa per (fent-ho tot al mateix temps) fer dieta sense sal, reposar mig dia com a mínim, passejar una hora diària i deixar de fumar (tot això sense capa vermella), n’hi hem de sumar de noves.

No m’acostumo a aconseguir les peticions dels meus metges, perquè són masses en massa poc temps i totes de cop, tot i que de moment tot va bé. Però em massacra interiorment un nou repte humà, em malda fins a nivells mai vistos, haver de veure al meu pare com pateix els efectes de la quimio. Una persona que s’ha deixat la vida a la feina per garantir que als seus fills no els faltés de res, que mai ha tingut cap mala paraula o actitud, que ha estat sempre un “bon chan”... i que ara té càncer.

Una persona així no s’ho mereix. I encara menys (quan parlem de persones que han enterrat a un fill amb només 40, al meu germà Carles. I que han estat a punt de perdre a l’altre fill (a mi) fa ara tot just 44 dies. Ni ell s’ho mereix ni, òbviament, la meva mare que ha estat sempre la veritable protectora/cuidadora/sanadora/àngel de tots nosaltres. I sempre ha arribat a tots, a tots, a tothom.

Ara que he pres decisions importants a nivell laboral, que tinc previst resoldre certs problemes antics, que intento tantes altres coses... Ara! No tocava. 

Tinc una segona part que parla de les persones que m’han envoltat i m’envolten. Al següent escrit en parlem. Ara mateix sóc trist pels pares, molt trist.

11 juliol 2014

DEL ARREPENTIMIENTO



De nou, extret de la dolça lectura que em proporcionen darrerament els “assajos” moralistes de Montaigne.  

El mundo no es más que un balanceo perenne. Yo no pinto el ser, pinto solamente lo transitorio; y no lo transitorio de una edad a otra, o como el pueblo dice, de siete en siete años, sino de día en día, de minuto en minuto: precisa que acomode mi historia a la hora misma en que la refiero, pues podría cambiar un momento después; y no por acaso, también intencionadamente. Es la mía una fiscalización de diversos y movibles accidentes, de fantasías irresueltas, y contradictorias, cuando viene al caso, bien porque me convierta en otro yo mismo, bien porque acoja los objetos por virtud de otras circunstancias y consideraciones, es el hecho que me contradigo fácilmente, pero la verdad, como decía Demades, jamás la adultero. 

Si mi alma pudiera tomar pie, no me sentaría, me resolvería; mas constantemente se mantiene en prueba y aprendizaje.