AGRICULTURA MENTAL

Hi ha capítols històrics tràgics que cal tancar i el Bloody Sunday o Domingo Sangriento és un d’ells. Per als qui no coneixeu la història, els fets van tenir lloc el 30 de gener de 1972 a la ciutat de Derry, Irlanda del Nord, on s’havia convocat una manifestació reclamant la defensa dels drets civils i protestant per l’empresonament sense haver fet cap judici previ de diversos sospitosos, centenars de persones, de pertànyer al IRA.  A la manifestació hi van assistir més de 15.000 persones. Tenien previst anar fins l’ajuntament però les autoritats els havien prohibit sortir dels barris catòlics que es van omplir de barricades. Van decidir no provocar i van veure que el govern britànic havia enviat a Derry un regiment de paracaigudistes.   I com sempre, un petit grup dels manifestants va decidir trencar la tensa calma del moment llençant pedres contra una de les barricades. Els soldats van respondre amb gas, bales de goma i aigua de pressió. Però al cap d’un moment...

Hi ha l’hàbit de viatjar a racons de món on hi van les masses, que ens venen pels ulls les televisions, les agencies, les pàgines d’Internet. On va la majoria cal anar-hi. Ho marca la tradició.  I també la comoditat de no haver de cercar altres espais perquè en aquesta fugida temporal, anomenada vacances, el que importa és trencar rutines i no importa un o altre indret mentre ens sigui nou i desconegut. La primera imatge d’aquest post és la Via Krup, a Capri. Milions de persones visiten cada any aquesta illa que s’agafa amb força a les entranyes del mar per no unir-se a terra ferma, a Nàpols que és allò que li cau més a prop. Si vas a Capri, has de visitar la via Krup, veure les coves subterrànies i dinar a la plaça principal que és un mirador natural cap al blau verd mediterrani.  La segona imatge és a Irlanda, en una illa que ningú visita i que només trepitgen els qui hi viuen. No hi ha restaurants ni places, no té grutes ni surt als catàlegs de les agen...