AGRICULTURA MENTAL

En aquesta última entrega del Diari d’Altamura he escollit les imatges com a protagonistes. Bàsicament perquè una imatge parla molt més que un text explicant-la. I serà senzill rematar aquest petit recull de sensacions i emocions que us he anat explicant aquesta última setmana.  La primera imatge, que obre aquest escrit, és la més divertida. Està feta al claustre del Museu Etnogràfic unes hores abans de la inauguració del festival Al3mura. Hi sortim, d’esquerra a dreta, un servidor, l’Angelo Coscia, el Gioivanni Amoruso i el Nicola Vacca. Som quatre dels sis lectors de poesia del diumenge i només hi falten l’Alessandra Angelucci i el Bartolomeo Smaldone. La segona imatge és de la preparació del "reading" de poesia. Hi som tots els protagonistes encara que alguns no es vegin: Barbara Carniti, Rosa d'Onofrio, Alessandra Angelucci, Simone Gambacorta i l'Angelo, el Nicola, el Bartolomeo i un servidor.  Les podeu ampliar clicant sobre ella.  La te...

La vida és una cursa constant plena de pèrdues, descobertes i retrobaments. Les persones van i venen mentre caminem sempre endavant. Hi ha espai per als comiats i les benvingudes. Als amics no els tries, són ells els qui aposten per tu. I al final, hi ha persones que es queden al teu cor, que mai marxen i esdevenen part teva. I tu, part d’ells. Això em passa amb els tres protagonistes de l’escrit d’avui, el Bartolomeo, el Nicola i el Francesco. Amb el primer ja ens havíem vist abans del meu viatge a Altamura (havíem estat junts a Roma) i els altres dos vaig consolidar allò que era previsible perquè els últims mesos havíem parlat diverses vegades per telèfon i per la ràdio. La primera foto d’aquest escrit us mostra al Francesco (al centre) i al Bartolomeo (a la dreta). Ells dos són les ànimes mater del moviment cultural Spiragli que es qui promou les jornades culturals on he estat convidat.  L’altra foto té com a protagonista al Nicola. Ell no viu a Altamura però té un...

Aquesta part del diari la dedico a parlar del concepte d’amistat que en italià s’escriu amicizia. En ambdós casos, amb una “A” ben grossa perquè a Altamura he conegut a moltes persones que m’han acollit amb els braços ben oberts des del principi, a persones amb qui he connectat des del primer moment, a éssers humans que ja formen part del meu dia a dia. I tots, curiosament, tenen la lletra A.  A ntonio Pellegrino “Il Puro” és una d’aquelles persones senzilles i properes amb qui saps que t’hi portaràs bé. És un tros de pa, una ànima neta i plena de la voluntat d’ajudar sempre als altres en tot. Em recordo al seu costat en tantes i tantes estones... A ngelo Coscia és un altre exemple de persona que es dóna als altres i a la causa social. Treballa amb nens i nenes apropant-los el seu teatret, el Teatro de Din Don. I escriu poesia, narrativa i faules d’aquelles que captiven i sempre deixen missatge.  A lessandra Angelucci, una jove poetessa que dedica a la seva v...

Tot i que encara tinc material per parlar de la meva estada a Altamura, ara em queda precisament el de caire més humà. Abans de compartir-lo, faig una aturada al camí perquè vull convidar-vos a llegir aquesta noticia que publica en la seva edició d’avui el diari Noticies TGN. Amplieu la foto que acompanya aquest escrit, clicant sobre ella, i podreu llegir l’article sencer.  Que es destaqui, a casa teva, tota la feina que fas fora, no passa cada dia. I és sempre d'agraïr que es recompensi la labor que realitzen tantes i tants persones en pro de la cultura i la internacionalització de les idees sense pensar en fronteres, pàtries ni banderes. Compartir tot aprenent i regalar coneixement sense valorar el com, el perquè o a qui es dóna.   A partir de demà dedicaré els tres últims capítols d’aquest Diari d’Altamura a parlar de persones molt especials amb qui ja tenia feeling abans que ens veiéssim cara a cara, persones que ara són amics amb qui ens parlem cada dia i a ...

He volgut fer una barreja dels noms dels dos principals espectacles que van ser protagonistes al festival Al3mura. La primera nit varem gaudir de “Bocche di dama” , una obra de teatre a càrrec de l’ Angela De Gaetano que aborda el sempre delicat tema de les dones i les seves submissions. I la segona nit del cantautor genovès Max Manfredi que va cantar molts temes i entre ells molts del seu treball “Luna persa” . D’aquí el nom del post. La primera imatge que l’acompanya és la que em vaig fer amb el Max (esquerra) i els dos músics que l’acompanyaven: el guitarrista Fabrizio Ugas i el baixista Daniele Pinceti ). Va ser hores d’abans del concert extraordinari que ens van oferir. Són tres monstres de la música que omplen tot l’escenari amb els seus sons mediterranis que et fan viatjar per tota a Itàlia, et transporten a Grècia o a Espanya. Tenen la capacitat de crear el paisatge amb les lletres i els acords, de dibuixar-te en tot moment l’espai descrit quan canten i toquen....

La Cava Pontrelli és una cantera de pedra abandonada a les afores d’Altamura. La diferencia amb la resta de canteres del món rau en que la de Pontrelli té al seu interior, a la gran esplanada que la composa, milers i milers de petjades de dinosaures que van viure a la zona fa uns 70 milions d’anys. Parlo de petjades com la que veieu a la foto , d’empremtes de diferents especies de dinosaures que estan localitzades però, trist i lamentablement, no es poden veure d’a prop. L’entrada a la Cava Pontrelli és prohibida.  El terreny de la cantera, abandonada com deia abans, és de propietat privada. I les autoritats no posen massa interès en pressionar als propietaris per aconseguir que es comenci a fer a aquest espai la intervenció arqueològica i antropològica que li toca. Tot i que ara és prohibit entrar a la Cava Pontrelli , el passat dissabte 19 de juny, diversos participants al festival cultural d’Altamura varem entrar-hi per veure-ho tot molt millor. (aquesta segona foto ...

De les escultures de Giorgio Rastelli n’havia parlat fa pocs mesos, quan les vaig descobrir per primer cop, i quedava pendent palpar-les de més a prop. I ara, a Altamura, ha estat la ocasió ideal per notar les sensacions que et provoca una de les seves ballarines, un dels personatges que crea per jugar amb la música i el vent, per donar bellesa a les corbes i crear una màgia especial que neix de la ballarina i passa a l’ànima de qui l’observa. Captiva i provoca... Un, al costat de la ballarina que va oferir-se per la foto, no sap què fer exactament. Si la mirava als ulls tenia ganes de besar-la. Si l’agafava pel moment, m’hagués estat impossible deixar-la fugir. Notava la seducció a tocar de la meva pell i vaig retenir-me tendrament.  La foto, a la seu de l’empresa De Mura que és on reposa, s'amaga i actua la ballarina, me la va fer el Bartolomeo Smaldone.

Enceto aquí uns espais dedicats a aquests dies que he passat a Altamura. La meva intenció és com sempre humil i passa per donar-vos a conèixer a algunes de les persones que he conegut molt més a fons i amb qui ara tinc una relació, un lligam, molt important.  El primer que cal recordar és que he estat a Altamura com a convidat al festival Al3mura que toca a fons la cultura amb tres jornades de molta qualitat. Enguany el fil conductor era l’escriptor Italo Calvino i el tema de discussió o debat, les ciutats invisibles.  Altamura, municipi de 71.000 habitants ubicat a prop de les ciutats de Bari i Matera (que aspira a ser capital cultural europea el 2019), té un dels nuclis antics més grans i ben conservats de tota a Itàlia. I també té molta fama, a tot el país, el seu pa. Des de fa uns anys, gràcies als amics del moviment cultural Spiragli, ha guanyat molt protagonisme en el panorama cultural.  Com us deis abans, a partir d’ara aniré aportant detalls so...