Header Ads

DIARI D’ALTAMURA (1): LES CIUTATS INVISIBLES



Enceto aquí uns espais dedicats a aquests dies que he passat a Altamura. La meva intenció és com sempre humil i passa per donar-vos a conèixer a algunes de les persones que he conegut molt més a fons i amb qui ara tinc una relació, un lligam, molt important. 

El primer que cal recordar és que he estat a Altamura com a convidat al festival Al3mura que toca a fons la cultura amb tres jornades de molta qualitat. Enguany el fil conductor era l’escriptor Italo Calvino i el tema de discussió o debat, les ciutats invisibles. 

Altamura, municipi de 71.000 habitants ubicat a prop de les ciutats de Bari i Matera (que aspira a ser capital cultural europea el 2019), té un dels nuclis antics més grans i ben conservats de tota a Itàlia. I també té molta fama, a tot el país, el seu pa. Des de fa uns anys, gràcies als amics del moviment cultural Spiragli, ha guanyat molt protagonisme en el panorama cultural. 

Com us deis abans, a partir d’ara aniré aportant detalls sobre els poetes, escriptors i gestors culturals que impulsen el festival però avui m’agradaria acabar traduint una poesia del bon amic Nicola Vacca. La va llegir el diumenge, al reading de poesia on també vaig tenir el plaer de participar, i està dedicada a les ciutats i a les persones que les habitem. La foto que acompanya el post és de l’Alessandra Angelucci, una de les convidades aquests dies a Altamura, i és dels dos llibres que, com comenta ella mateixa al seu Facebook, té previst llegir ara. Heu vist quins són? 

Ara si, la poesia de Nicola Vacca traduïda al castellà.

Nosotros somos el infierno de nuestras ciudades.

Las ciudades tiemblan
porqué nosotros, que las habitamos,
somos el terror de la fundación.

Caminamos por las calles
con el infierno de la soledad,
llevamos a las plazas
el miedo a encontrarnos.

Si las ciudades son condominios de carne
es porque vivimos
nuestro caso como el abismo.

En las puertas escribimos:
“Aquí no es bienvenida
alguna forma de humanidad”.

Nicola Vacca

1 comentari

Anònim ha dit...

Oscar caro, un grande onore essere tradotto da te
ti abbraccio
nicola

Amb la tecnologia de Blogger.