INNAMORANDO
Escoltant una de les obres Mestres del Robert Marcel Lepage
(20h17 rue Darling, 2003), recordo, fent aquelles introspeccions que tant em
commouen i necessito exercir, els bells amors viscuts ja sigui en primer
persona o vistos en tercera. Enamorar-se a qualsevol edat, reprendre els
sentiments purs que comporta aquest gest, és un dels condiments essencials per
a la nostra supervivència.
Enamorar-se als trenta, als cinquanta o als setanta, com
canta Llach en “bell és tan vell”, és únic i meravellós. Els avis enamorats
tenen tanta tendresa com els adolescents, fins i tot més espontaneïtat i
atreviment, com també els qui inicien camí els quaranta o als cinquanta. Qui em
diu a mi, per exemple i sabent que sóc un sentimental sense solució, que trobi
de nou amb 40 o 50 anys els senyals de l’amor pur – enamorament amb totes les
lletres- que vaig descobrir als 20.
El sinistres de l’amor, grans successos vitals, han de tenir
lloc als nostres dies. Amb la música de Lepage ho entenc de nou. Si no poso
notes a certes situacions, no noto res.
A més de Lepage, Zarrillo també em recorda com de bell és l’art
de l’enamorament.
Comentaris