INNAMORANDO

Escoltant una de les obres Mestres del Robert Marcel Lepage (20h17 rue Darling, 2003), recordo, fent aquelles introspeccions que tant em commouen i necessito exercir, els bells amors viscuts ja sigui en primer persona o vistos en tercera. Enamorar-se a qualsevol edat, reprendre els sentiments purs que comporta aquest gest, és un dels condiments essencials per a la nostra supervivència. 

Enamorar-se als trenta, als cinquanta o als setanta, com canta Llach en “bell és tan vell”, és únic i meravellós. Els avis enamorats tenen tanta tendresa com els adolescents, fins i tot més espontaneïtat i atreviment, com també els qui inicien camí els quaranta o als cinquanta. Qui em diu a mi, per exemple i sabent que sóc un sentimental sense solució, que trobi de nou amb 40 o 50 anys els senyals de l’amor pur – enamorament amb totes les lletres- que vaig descobrir als 20. 

El sinistres de l’amor, grans successos vitals, han de tenir lloc als nostres dies. Amb la música de Lepage ho entenc de nou. Si no poso notes a certes situacions, no noto res. 

A més de Lepage, Zarrillo també em recorda com de bell és l’art de l’enamorament. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS