AGRICULTURA MENTAL

Aquest post té doble sentit. Per un costat, serveix per confirmar-vos que la presentació del llibre “Lucas tiene superpoderes” la farem el dilluns 26 de juny a les 20 hores al Cafè La Cantonada (carrer Fortuny 23, Tarragona). Agendeu-vos la cita i us esperem aquell dia. La segona vesant del post és proposar-vos una juguesca, si us ve de gust. Fa temps que no us en faig cap i alguns de vosaltres, via missatges, me’n demaneu sovint. Per tant, els vostres desitjos són els meus plaers. Tal volta el punt referencial serien aquelles "Pinze(u)llades" que tant us van agradar l'any 2013 ( consulteu-les aquí ) No us ho posaré difícil però tampoc us complicaré molt l’existència. La meva juguesca només demana que poseu imaginació i paisatge mental quan llegiu els escrits que aniré posant els propers dies. He decidit fer deu petits textos que tindran com a nexe els colors i com a element vehiculant i final, un paisatge concret. Aniré decidint cada dia quin color trio...

Ens ha deixat el John Barry, un dels millors compositors de bandes sonores de tota la història. Autor, entre moltes altres, de la música de Cowboy de mitjanit, Cotton Club o les premiades amb un Oscar cadascuna: Nascuda lliure, El lleó en hivern, Memòries d’África i Ballant amb llops. Estareu d’acord amb mi, suposo, que en una pel•lícula, la música és fonamental. John Barry era dels grans composant, com ho és l’Ennio Morricone que encara, sota el meu parer, el supera en nombre de composicions, èxits i qualitat de les composicions. Tot és qüestió de gustos. Sigui com sigui, Barry era un geni musical que va aconseguir el seu primer reconeixement mundial composant el tema principal de James Bond. Barry tenia 77 anys. Li diem adéu tot saben que els llops ja no ballaran al seu ritme o que el cowboy seguirà voltant pels carrers però en silencia. Però ens quedarà la seva música que mai desapareixerà. Ara toca seguir gaudint del cinema, dels sons que acompanyen les pel•lícules i que, sovint,...

ESCRIT NÚMERO 698 La poesia visual no necessita paraules tot i que us ens podría dir moltes per a definir-la i justificar el meu amor cap aquesta vessant artistíca. Joan Brossa és el mestre d'aquest art i el post d'avui mostra un clar exemple del mateix. Prou de paraules...mireu.