AGRICULTURA MENTAL

La història que us explicaré avui (de la qual en vaig parlar aquí per primer cop el 2009) va néixer a Nàpols i s’ha estès a tot el món. Ara  les xarxes socials en van plenes però cal recordar els inicis d’aquesta iniciativa social perquè és molt útil i val la pena que s’apliqui també a les nostres ciutats.  Per aconseguir-ho és necessari, aviso amb temps, deixar a una banda els prejudicis socials i les classes que hem creat i arribar a la conclusió que tots som iguals i que els més rics i els més pobres tenen sempre en comú tres punts: tots neixen, tots tenen el cul al mateix lloc i tots moren (ja m’enteneu per on vaig tot sent fi).  Anem al tema. Il caffè sospeso (el cafè pendent en català) neix amb la voluntat de compartir social, moral i econòmicament a través d’un gest tan senzill com un cafè.  La història no és pas nova i ve de lluny. Quan u n napolità estava content per qualsevol motiu, enlloc de pagar només un cafè, el que beuria ell ma...

Acabo de fer una ullada bastant a fons al darrer informe publicat per Nacions Unides, un document titulat Index de Desenvolupament Humà (IDH) que recull, molt ben explicat si sabeu llegir l'anglès i teniu paciència per mirar-vos les 229 pàgines que el configuren, les diferencies entre els països del nostre planeta en molts àmbits. En tot cas, el teniu en aquest enllaç. Aquest informe és un recull de rànquings que permet saber dades tan tristes i preocupants com les expectatives de vida, els salaris, els nivells de sanitat o educació, la renda per capita o el tant per cent d'alfabetitzats de cada país o nació. Tot plegat acaba sent com un drama que més val no llegir però si que cal fullejar per tenir ben present la realitat d'aquells famosa frase: dos mons separats per un mateix Déu o, per als menys creients: dos mons, dues classes de persones. No us cansaré amb dades. Quatre o cinc. Segons l'informe de Nacions Unides, Espanya ocupa el 15è lloc del rànquing mundial dels ...