AGRICULTURA MENTAL

Ara que s'apropa el cap d'any i abans de fer la carta des bons propòsits, us regalo aquesta muntatge, poesia visual, dedicat a tota la gent que ha fet que el 2009 sigui l'any del xoriço. Podeu ampliar la imatge fent clic sobre ella.

Aquest post em serveix per aprovar i suspendre dues actituds recents. El 10 li correspon als 21 regidors de l'Ajuntament de Cambrils que, deixant a banda els seus colors i les seves ideologies, van aprovar al ple d'aquest dimarts retirar el títol d'Alcalde Honorari que el mateix consistori, l'any 1964, li havia atorgat a Francisco Franco. Aquesta decisió de retirar-li el càrrec al hiperfatxa Paquito es mereix un fort aplaudiment i especialment pels dos regidors del PP, Carme Cros i Francesc Garriga. Ja sabem que, sovint i per directrius de Madrid on encara hi ha residus franquistes, els regidors populars de molts ajuntaments s'han de menjar la seva opinió i per disciplina de partit acaben votant tot el contrari al que pensen. Per tant, un 10 per tots els representants electes al consistori cambrilenc. El Zero li toca al President de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Rafael Gabriel, a qui aprecio molt i conec des de fa anys. El seu posicionament al voltant...

Les protestes dels pagesos sempre m'han semblat molt justes. Demanar una rebaixa del preu del gasoil és just, demanar que l'avellana de Reus sigui més cara que la turca i exigir que la turca no arribi al nostre país, també és de justícia. Encara és més just que les protestes vinguin pels preus dels productes de la terra. A un pagès li paguen 0,30 cèntims d'euro per un quilo de tomàquets i el mateix quilo es ven al consumidor a 1,41 euros. La síndria els hi compren a 12 cèntims el quilo i ens la venen a nosaltres a 66 cèntims, sis vegades més cara. Els pagesos reben 37 cèntims per un quilo de préssecs que es vendrà a 1,59 euros al mercat. I així passa amb molts productes. El cas més insultant és el de les ametlles: els pagesos reben 0,60 cèntims per un quilo i els barcelonins poden arribar a pagar 17 euros pel mateix quilo. Vist el robatori al qual són sotmesos els agricultors, pagesos i homes del camp, no és estrany veure tractorades com les que ahir va recórrer diferents p...

Érem pocs i ha parit la burra. L'Ajuntament de Tarragona ha decidit que el Síndic de Greuges de la ciutat ha de cobrar per fer aquesta feina. Fins ara suposàvem que el síndic, sigui de la ciutat que sigui, exercia les seves funcions de defensor del ciutadà per estima a la ciutat i per entrega humana. Ara a Tarragona, aquest personatge ombrívol de naixement, omnipresent a tots aquells esdeveniments de la ciutat on es pugui llepar el final de l'esquena de l'alcalde o regidor de torn, passarà a ser el Defensor de la Cartera. L'equip de govern tarragoní ha demostrat tenir menys llums que el cotxe dels Picapiedra i ha decidit que el Síndic cobri 800 euros per assistir als plens municipals. A més se li ha creat una comissió a mida que es reunirà cada quinze dies i amb la qual cobrarà uns altres 800 euros cada cop que es faci. Feta la suma, per ocupar un càrrec que fins ara del tot altruista, el síndic tarragoní guanyarà cada mes entre 2.400 i 3.200 euros depenent de si hi ha ...

Us aconsello que llegiu la darrera entrevista que li han fet a l'Eduard Boada , expert en entrepans, mestre cocteler i personatge autentic de la Tarragona més emblemàtica, la dels racons i paisatges irrepetibles. El document el podeu llegir avui a les pàgines centrals del Diari de Tarragona i, tractant-se de l'amic Boada, no té pèrdua per què és ple de petites perles, frases autèntiques que només poden sortir del mestre Boada. Per a ell, fer entrepans és un art i, com a bon artista que és, sempre presenta al públic bones obres. L'Eduard és una persona senzilla que és feliç obrint mig dia per a fer els seus entrepans o, si li caus bé i té massa feina, dir-te que entris tu a la barra i te'l facis. En tot cas, llegiu aquesta entrevista de la qual en destaco una frase genial: Ahora con medio dia de trabajo estoy feliz porque tengo mi público. He llenado el aforo, he acabado el pan, butacas llenas, éste es mi teatro.