PETONS QUE ES PERDEN
De totes les escenes de totes les pel·lícules que he vist en aquesta vida em quedo amb una de manera especial perquè em du molts records. És de Cinema Paradiso , obra d'art del Giuseppe Tornatore que explica la relació, en un poble petit italià, de l'Alfredo i el Salvatore. L'Alfredo és l'encarregat de projectar les pel·lícules al cinema del casal i el Salvatore un nen entremaliat enamorat del cinema i de tot allò nou que va descobrint. Una de les funcions de l'Alfredo es passar les pel·lícules, abans que es projectin, al capellà del poble que tria quins talls cal fer perquè no els vegi ningú. I tallen la cinta cada cop que arriba un petó. Són temps de la repressió italiana a meitats del segle passat. Els dos protagonistes són amics inseparables i un dia es cala foc al cinema i el nen aconsegueix salvar a l'Alfredo que finalment es queda cec. El Salvatore creix i un dia se'n va a estudiar a la gran ciutat. Passen els anys i es converteix en u...