HIROSHIMA, MON AMOUR
A vegades tres dies són molt, tota una eternitat si passen lents, dòcils i plens d’amor. Concretar-los depèn sempre dels dos protagonistes que viuen la història, atemorits pel pas del temps i entregats a cada instant que viuen com si fos l’últim. Això els passa a una actriu francesa i a un arquitecte japonès a Hiroshima. En una època postnuclear plena d’indecisions i sense futur evident, ells dos gaudeixen de l’amor i s’hi abandonen. La relació d’ells dos és plena de soledats que només l’amor dels cossos apaivaguen per aportar més pau i menys dolor. Hi ha un desig irrefrenable per abastar les paraules precises i per dominar tots els silencis. La ciutat, Hiroshima, ha estat devastada per la bomba atòmica i és, potser per això, l’única ciutat on té sentit parlar d’amor. El guió d’aquesta història és càlid, atrevit però pot esdevenir real en qualsevol moment. El va escriure la gran Marguerite Duras i el va dur al cinema l’Alain Resnais , un dels impulsors de la es...