AGRICULTURA MENTAL

Fa dies que ho sospitava i ara ja ho puc confirmar. Tinc Petrucciani a les venes i no hi ha solució possible. Estic desnonat per altres músics i diagnosticat com un malalt de les seves notes, les de Michel Petrucciani.  Quan l'escolto me'n adono de com i quan m'agrada el jazz i de quantes estones he perdut sense regalar-lo a les meves orelles. És una música que l'escolto i gaudeixo en dies especials, com el d'avui, en els que he hagut de prendre importants decisions tot i que algunes acabin sent dràstiques els propers dies.  El jazz em dóna pau i em permet separar els problemes, mantenir pendents els que resoldré més tard i centrar-me en aquell que toca solucionar al moment. Aquesta tarda, fent arxiu de documents que tinc als discos durs portàtils, he descobert cent seixanta gigas de música i unes set-centes de pel·lícules. I entre les troballes, autèntiques joies com la discografia del Michel Petrucciani.   Era gran en Petrucciani, molt gran tot i la ...

La ciutat de Reus i el món del jazz han perdut una figura important que els potenciava i els internacionalitzava. Parlo del Jaume Juan Magriña, creador del Festival de Jazz de Reus i propietari, des de feia més de 30 anys, del Pub Keyboard. Dissabte a la nit el cor li va fallar i el diumenge ens deixava per sempre tot i que, com sempre es diu i segur que així serà, ens quedarà la seva essència i esperit. Vaig conèixer al Jaume l’any 1992. Jo treballava a una ràdio que es deia Cadena Nova i que tenia la seva seu central a la Plaça del Mercadal de Reus. En aquella època es feien moltes més hores de programació local i el director de l’emissora, el Francesc De Sola, va proposar a l’equip de treballadors fer un macro magazine de sis hores que acabarien presentant dues grans veus, el desaparegut Antoni Campos (persona que em va formar a la ràdio) i l’argentí Carlos Peiso (actualment triomfant al seu país). El programa es deia “La nova va ... sis hores sense cadenes”. Com és habitual el ma...

Serà una jornada especial. Parlo del proper dijous 8 d’abril, dia de presentacions a Cambrils. La primeta cita ens portarà al Centre Cultural del carrer Sant Plàcid on el Jesús M. Tibau , escriptor i blocaire de referència a Catalunya, presentarà el seu darrer llibre “Una sortida digne” , un recull de contes de molta qualitat que ens permeten, amb petites dosis, esbargir-nos i desaparèixer del mon real mentre devorem les pàgines d’aquesta obra. Tinc el plaer d’anunciar-vos que el Jesús em va preguntar si volia fer l’acte de presentació d’aquest llibre i, òbviament, vaig respondre afirmativament. No passa cada dia que puguis participar un acte important com aquest i allí serem, dijous dia 8 a les 19.30 hores al Centre Cultural de Cambrils. No avanço gaire més sobre l’acte però si que us dic que, possiblement, hi hagi sorpresa musical inclosa. Parlant de música, el mateix dijous dia 8 es presentarà, a les deu de la nit al Marro Cafè de Cambrils, l’associació “Cambrils, la Mar de Jazz”...

Ombres de pa morè desperten raigs, talls de meló de la lluna estòlida amiga dels insomnes. Nost¡algia, que has tastat mai la cendra? - d'un passat groc, amb olor de camp de blat segat, foscors de Magritte i clarors de Miró. Tasta'n. Nostàlgia. Els objectes - els núvols les claus els arbres l'herba les pedres les cadires cada llibre - tindran sempre més ànima que no sentit: més llum més ombra més adjectius més vida. Qui és més ràpids de fer, Aquil.les o bé la tortuga? I si és la llei que hi hagi entre tots dos sempre una diferència a favor de la tortuga, exigua però inabolible, què, aleshores? Arbres i esclat del sol. Desconfieu dels que prediquen que el futur és fixat i el passat ni pel dolor recuperable. Aquesta poesia és del llibre "D'aspra dolcesa" del barceloní Carles Miralles . M'agrada molt i aquest divendres l'he començat a rellegir. Fa anys que havia devorat aquesta obra i ara em tornava a provocat des del prestatge del despatx on dorm fa mesos...