Header Ads

TINC PETRUCCIANI A LES VENES


Fa dies que ho sospitava i ara ja ho puc confirmar. Tinc Petrucciani a les venes i no hi ha solució possible. Estic desnonat per altres músics i diagnosticat com un malalt de les seves notes, les de Michel Petrucciani. 

Quan l'escolto me'n adono de com i quan m'agrada el jazz i de quantes estones he perdut sense regalar-lo a les meves orelles. És una música que l'escolto i gaudeixo en dies especials, com el d'avui, en els que he hagut de prendre importants decisions tot i que algunes acabin sent dràstiques els propers dies. 

El jazz em dóna pau i em permet separar els problemes, mantenir pendents els que resoldré més tard i centrar-me en aquell que toca solucionar al moment. Aquesta tarda, fent arxiu de documents que tinc als discos durs portàtils, he descobert cent seixanta gigas de música i unes set-centes de pel·lícules. I entre les troballes, autèntiques joies com la discografia del Michel Petrucciani.  

Era gran en Petrucciani, molt gran tot i la seva reduïda estatura física, menys d'un metre d'alçada, adquirida de naixement fruit de una malaltia òssia  i mantinguda fins la seva mort amb només 37 anys. Poques vegades s'ha vist aquest mestratge sobre un piano i en poques ocasions et quedes captivat veient com les notes et van passant per davant dels ulls i llueixen i ballen sense parar. Un exemple clar és el vídeo que us poso on Petrucciani fa la versió del Caravan més bona que hagi escoltat fins ara.

Si, tinc Petrucciani a les venes i no em vull curar. I si us agrada aquest vídeo i necessiteu una altra pastilla medicinal, feu clic en aquest altre document (AQUÏ)

2 comentaris

cantireta ha dit...

Óscar, la música el fa créixer almenys fins a Pau Gasol! Jo també tinc "petruccianitis"! Petons, hem de pensar en el dinar pendent.

Oscar Ramírez ha dit...

Ben cert que el fa créixer. I si, pemnsem a veure quan el fem i on.

Amb la tecnologia de Blogger.