ELS HOMES PASSEN, LES IDEES QUEDEN
Mai es pot perdre
la memòria dels fets i més quan la memòria és col·lectiva. Enguany es commemorarà
el sempre trist vintè aniversari de l'assassinat de dues persones que van lluitar fins el
final per eliminar la màfia siciliana, la que anomenem La Cosa Nostra.
Parlo de Giovanni Falcone i Paolo Borsellino. Els dos eren jutges antimàfia a Sicilia i van fer
gran esforços per acabar amb ella i, com molts altres homes i dones perquè la nòmina de crims
i assassinats és immensa, van deixar-s'hi la vida però van aconseguir que les
seves idees quedessin per sempre.
Us recomano un
llibre que es diu "Cosas de la Cosa Nostra" editat en castellà per Ediciones
Barataria i escrit per Marcelle Padovani. És una conversa, amplia i entenedora,
amb el jutge Falcone. Tot s'explica amb detalls i res té comprensió possible
quan veus que li va costar la seva vida.
Aquests dies
també he vist la pel·lícula "Cento giorni a Palermo" que explica els
cent dies de lluita que va protagonitzar a la capital siciliana el General
Carlo Alberto Dalla Chiesa. L'home va intentar estirar dels fils que
desmuntaven l'organització mafiosa i als cent dies va ser assassinat, junt amb la seva
dona, a trets al carrer. El film és en italià però si hi poseu ganes s'entén.
Giovanni Falcone, la seva
dona i els seus quatre escortes van morir el 23 de maig de 1992. Paolo Borsellino i cinc dels seus escortes morien dos mesos més tard, el 19 de juliol del mateix any. L'any passat, a l'entrega dels Premis Ones que
lliura cada any Mediterrània-CIE, varem tenir entre els guardonats, per la seva
lluita constant contra la màfia encara avui en dia, a la Rita Borsellino. És
eurodiputada, ara es presenta a alcaldessa de Palermo i és germana del jutge
Paolo.
Vaig tenir el
plaer d'acompanyar a la Rita, al seu marit i al seu cap de premsa durant tota
la jornada i fins i tot de tornada, al dia següent, des de Salou fins l'aeroport del Prat.
Vaig exercir de guia de Tarragona per mostrar-los la ciutat amb el seu llegat i varem dinar junts al Serrallo. Durant l'acte d'entrega dels Premis Ones em va tocar fer de traductor de les seves paraules. És
un dels moments més importants de la meva vida i a més hi ha el document
corresponent. Us deixo amb ell i, com diu el titular d'aquest escrit, els homes
passen però les idees queden.
Comentaris