Header Ads

ELS HOMES PASSEN, LES IDEES QUEDEN


Mai es pot perdre la memòria dels fets i més quan la memòria és col·lectiva. Enguany es commemorarà el sempre trist vintè aniversari de l'assassinat de dues persones que van lluitar fins el final per eliminar la màfia siciliana, la que anomenem La Cosa Nostra.

Parlo de Giovanni Falcone i Paolo Borsellino. Els dos eren jutges antimàfia a Sicilia i van fer gran esforços per acabar amb ella i, com molts altres homes i dones perquè la nòmina de crims i assassinats és immensa, van deixar-s'hi la vida però van aconseguir que les seves idees quedessin per sempre. 

Us recomano un llibre que es diu "Cosas de la Cosa Nostra" editat en castellà per Ediciones Barataria i escrit per Marcelle Padovani. És una conversa, amplia i entenedora, amb el jutge Falcone. Tot s'explica amb detalls i res té comprensió possible quan veus que li va costar la seva vida. 

Aquests dies també he vist la pel·lícula "Cento giorni a Palermo" que explica els cent dies de lluita que va protagonitzar a la capital siciliana el General Carlo Alberto Dalla Chiesa. L'home va intentar estirar dels fils que desmuntaven l'organització mafiosa i als cent dies va ser assassinat, junt amb la seva dona, a trets al carrer. El film és en italià però si hi poseu ganes s'entén. 

Giovanni Falcone, la seva dona i els seus quatre escortes van morir el 23 de maig de 1992. Paolo Borsellino i cinc dels seus escortes morien dos mesos més tard, el 19 de juliol del mateix any.  L'any passat, a l'entrega dels Premis Ones que lliura cada any Mediterrània-CIE, varem tenir entre els guardonats, per la seva lluita constant contra la màfia encara avui en dia, a la Rita Borsellino. És eurodiputada, ara es presenta a alcaldessa de Palermo i és germana del jutge Paolo. 

Vaig tenir el plaer d'acompanyar a la Rita, al seu marit i al seu cap de premsa durant tota la jornada i fins i tot de tornada, al dia següent, des de Salou fins l'aeroport del Prat. Vaig exercir de guia de Tarragona per mostrar-los la ciutat amb el seu llegat i varem dinar junts al Serrallo. Durant l'acte d'entrega dels Premis Ones em va tocar fer de traductor de les seves paraules. És un dels moments més importants de la meva vida i a més hi ha el document corresponent. Us deixo amb ell i, com diu el titular d'aquest escrit, els homes passen però les idees queden.

Amb la tecnologia de Blogger.