AGRICULTURA MENTAL

He tornat a un vell hàbit que sempre em porta bones sorpreses i que puc exercir cada vegada que començo a escriure un llibre de caire històric i acabo visitant a diari les hemeroteques i biblioteques. Aprofito la recerca de la informació que necessito amb el plaer de tafanejar els diaris i revistes que es publicaven fa uns quants anyets, a les dècades dels 70 i els 80.  He localitzat dos anuncis que m’han deixat sorprès i que encara no entenc a hores d’ara. El primer, i aquest el trobo indignant i vergonyós, és aquest que anuncia mètodes i formes per acabar amb la “subnormalitat” . Sí, com ho escolteu i com ho podeu llegir. Aquesta publicitat apareixia a les caixes de llumins i la campanya la promovia la “Asociación Ayudale a Caminar” .  Si amplieu la imatge (feu clic sobre ella) i llegiu el contingut de la publicitat, quedareu al·lucinats. Òbviament que l’única subnormalitat que no es podia evitar en aquest cas és la dels creadors de la campanya i la dels memb...

Deixant a banda els meus vincles professionals amb el món de la comunicació i la publicitat, aquest cap de setmana s’ha pogut comprovar que una bona campanya de difusió per a col·locar un producte funciona.  La participació massiva dels tarragonins al Mercat Medieval de Tarragona, 80.000 persones segons els organitzadors, i el fet que l’any passat i en edicions recents anteriors quasi bé ningú sabés que es feia aquest esdeveniment posa de manifest que si promociones els productes als mitjans de comunicació i amb altres elements impresos per tota la ciutat i municipis propers assoleixes l’èxit que es mereix qualsevol acte que es fa. Si no es parla de tu no existeixes. Aquesta norma bàsica en el món del màrqueting i la publicitat alguns l’entenen però altres no. Els qui l’entenen saben com fer les coses i tenen clar que tot s’aconsegueix sumant esforços i creant equip. Els qui no l’entenen viuen a l’Olimp dels Déus, veient-les passar i, en el fons i potser sense voler-...

La publicitat està de moda. I cada cop hi ha més “entesos” en la matèria. Avui en dia sembla que calgui generar anuncis complicats, amb missatges per a gent intel·ligent i culta. Hi ha empreses que opten per complicar la forma en què fan arribar el seu missatge o el seu producte. I en publicitat, com en tot a la vida, la senzillesa mana.  Com a exemple poso tot seguit aquests quatre anuncis dels anys seixanta i setanta que evidencien que amb un lema senzill i un guió gens complicat s’arriba a tots els públics i es passa a la història de la publicitat. Espero que els anuncis us portin bons records. COLACAO DONUTS CALMANTE VITAMINADO PALOTES

La decisió que Televisión Española no emeti publicitat ha estat un cop dur per als qui hi treballen i sorprenent per les altres grans cadenes que lluitaven per la quota de mercat en uns moments en què, el famós formatge per a repartir, tenia cada cop més forats i més cucs, traduïts ens aquelles empreses que sempre han invertit en la gran pantalla i han plegat veles els darrers mesos o han hagut de prescindir de part de la seva tripulació. La decisió que Televisión Española no emeti publicitat comportarà, a curt termini, un deute encara més gros per una empresa que ja fa dècades que estava sobredimensionada i que s'ha dedicat a alimentar, per la via coneguda com "fer passadissos" a tot aquell personal que un dia va presentar un mini-espai o un macro-programa i que tenia contractes blindats. Si féssim la llista d'aquest personal, seria més llarga que un dia sense pa. A mi, particularment, l'exemple que s'ha donat em sembla bé i sobretot quan penso que és, s...