PLEMYA
Com certes rareses m’agraden, us parlo tot seguit d’una d’elles que acabo de visualitzar (mai millor dit) en format de pel·lícula. Es tracta d’una coproducció ucraïnesa i holandesa que es diu Plemya , traduïda també com The Tribe . La raresa, a part de la narració que ara us explicaré, rau en el fet que tots els protagonistes es passen la pel·lícula parlant a través del llenguatge de signes. Sí, cap d’ells parla en cap moment i l’únic so que escoltes és l’ambient, sigui quin sigui, però mai es tracta de cap veu humana. Pel que fa a la història, també rara, ens presenta al Sergei que és un jove adolescent – sordmut lògicament – que ingressa en un internat amb joves que pateixen el mateix problema. Allí, i després de passar moltes proves per pertànyer a aquesta mena de tribu d’adolescents – potser d’aquí el nom del film – comença a col·laborar en allò que millor saben fer aquests joves: delinquir. Dues de les noies de l’internat exerceixin la prostitució i el Sergei, qu...