AGRICULTURA MENTAL

Si l’objecte del teu desig és cercar mirades sempre hi ha espais i racons que t’esperen. Si els rostres et parlen i els personatges es donen, i et diuen sense moure els llavis, és evident que esperaven que tu els miressis.  Fez, Casablanca i Rabat són tres indrets on trobes personatges desitjosos que mostrar-se als teus ulls, desabillar-se sense vergonyes i ensenyar, com diria el gran Khalil Gibran, el seu rostre per primer cop perquè el sol el besi.  La gent d’aquestes tres ciutats es dóna i regala només a aquell que els mira i entra en la seva ànima. No hi ha privacitat ni conflictes quan es produeix aquest gest, no calen arguments ni explicacions. Entre plat i plat de cargols (quins bons records dels cargols d'Oporto), de tajines i hariras, tastant les zaaluk o fent el té, i els aromes a especies i els colors dels carrerons, el soroll dels mercadets i els silencis de la nit sempre neta, hi ha els rostres i les mirades que us dic.  I jo, que cercava r...

Aquest post conté dos vídeos i està dedicat a persones que ni són a les xarxes socials ni comparteixen amistat i relació amb altres amistats tot i que formen part de la meva vida privada des de fa molts anys.  El primer vídeo és amb la música del Miquel Abras, que canta a duet amb el XavisS al seu últim disc, i té un caire especial personalment. I aquesta cançó que avui us enllaço guanya pes en aquest propi caire que us comento. Perquè les dificultats no les creem   nosaltres, les generen altres, però són necessàries per tirar endavant. Si tot fos fàcil, això que anomenem vida,   seria massa monòtona i els dies passarien sense cap importància. Saber que vas pel camí correcte, que les pors han quedat al camí i acompanyen als altres que encara hi queden, que la seguretat t’envaeix i que els dubtes es generen en altres persones ara llunyanes... tot això et dota de la capacitat de ser-hi, d’estar-hi quan vols, com vols i en la forma que desitges.  Cridar ben ...

Aquests exemplars del llibre “Aforo Completo” que veieu a la foto, i uns quants més, marxaran amb mi de viatge la propera setmana. Pendent de la presentació que faré a Itàlia enguany, ja confirmada i en la qual hi aniré ben acompanyat, tinc la possibilitat d’apropar abans aquest llibre a altres lectors d’altres països.  A partir del proper dijous, dia en que inicio el viatge, aniré escrivint aquí les meves vivències i experiències en la mesura de les meves possibilitats i el temps lliure que em quedi. Però em feia gràcia compartir aquesta bona notícia, la de la presentació, amb vosaltres. Per cert que també tindrà la possibilitat de fer alguns tastos de degustació, petites lectures dels meus textos, a diverses escoles.  Ja aniré comentant la jugada. De moment, amb Aforo Completo a la maleta i Agricultura Mental amb un nivell de vendes més que acceptable i a punt d’exhaurir-se, les paraules continuen omplint folis. 

Al meu proper viatge, que s’iniciarà d’aquí a setze dies i em portarà molt i molt lluny, m’hi enduré la música de l’Henri Salvador. Si es tracta de posar més comoditats a un vol que durarà moltes hores, què hi ha millor que la veu d’aquest francès que aconsegueix crear un paisatge en cada cançó.  Aquesta “chambre avec vue” em transporta i relaxa. Pocs ho aconsegueixen, també ho fa Omar Faruk Teklibek, i aprofito els moments que em regalen amb les seves melodies per incrementar encara més la meva creativitat.  El proper dia 18, quan l’avió aixequi el vol per iniciar el viatge, l’Henri farà que “l’habitació amb vistes” que canta tingui una significació molt especial.   Us prometo que quan l’avió aterri, 9.000 quilometres després, us escriure les sensacions. 

La música de la Keren Ann és ideal per moments com els que es presenten aquest cap de setmana. Perquè han anunciat neu, fred i pluja que, traduït filosòficament, vol dir recull interior i personal, calma i silenci envoltats de calentor, fragilitat i bons somnis.  Dos dies i mig per endavant que se’m presenten de primera. Amb temps per composar més lletres per al futur disc del XavisS i també per preparar el viatge que faré molt aviat al Marroc amb la visita a quatre ciutats i al desert. Els bitllets ja els tinc (foto) i les ganes també. Serà un viatge personal i el faré passada la presentació del llibre.  I ara us deixo amb la Keren Ann i aquesta perla emocional tan maca que s’anomena “In your back” (a la teva esquena). Per cert, heu pensat mai com és la motxilla que portem tots a l’esquena? Quantes vegades l’heu buidat? Qui us hi posa més pes? ...