UNA ÚLTIMA VEGADA
Aquest text i el següent els llegireu mentre estic en ple vol. Més enllà dels núvols, hi ha absències que fan mal. Aquí a dalt, a deu mil petons de distància, les paraules són sempre més lleugeres i sinceres. Escric, amb el cor. Escric, amb l'ànima. Escric: Encara tinc forces per donar-te, per darrer cop, la mà. De tu depèn caure o seguir, la condemna o salvar-te. Pensant en tu, em colpeixen algunes frases que recordo i tinc al cap de manera permanent. Ens conformem amb viure infeliços perquè ens fa por el canvi, que tot quedi reduït a runes. Potser la meva vida no ha estat fins ara tan caòtica i potser és el món el que és caòtic. I potser l’únic engany és intentar agafar-se a ell sigui com sigui. Les runes són un regal, les runes són el camí cap a la transformació. Sóc encara al teu abast però tot es va perdent i es difumina amb els dies. Jo ho duc tot bé. Al final he aconseguit creure en quelcom que jo anomeno la física de la recerca. Si ten...