AGRICULTURA MENTAL

Europa plora encara per la massacra del passat divendres i els líders de tots els països s’han unit per intentar acabar, diuen que amb una pacte d’estats històric, amb el terrorisme islàmic, ISIS i els seus seguidors cada cop més nombrosos. El vell continent ha patit una forta sotragada, un cop brutal i violent amb la mort de més de 130 persones i desenes de ferits.  Però aquesta és la mateixa Europa que gira l’esquena cada dia a l’Orient que fa dècades que sagna i és esquarterat pels mateixos assassins radicals de la religió d’Alà. Occident, la nostra societat actual, s’ha acostumat a conviure amb les imatges dels atemptats diaris a Síria i altres països on moren nadons, nens petits, dones i gent gran de manera indiscriminada.     On és la unió dels països europeus, de Merkel, Hollande, Rajoy i tants altres un dia de cada dia mentre en una ciutat síria mor tanta gent o més que a París? On són les llàgrimes de les persones que passegen commocionades pel...

Fa uns mesos vaig començar a mirar-me els objectius d’una llei que el govern del PSOE va decidir enterrar a principis del 2011 tot i la seva importància, potser per això, per saber moltes coses que hauríem de saber i desconeixem. Parlo de la Llei de la transparència que té com a principal objectiu que els ciutadans puguem tenir accés a informació pública. Amb aquesta llei els governs estan obligats a facilitar a qui ho demani totes aquelles dades i detalls que envolten a decisions importants en l’àmbit personal, professional i polític. Permet saber quan cobren els nostres polítics, veure els pressupostos detallats i per partides, conèixer de veritat qui enganya en el seu currículum laboral dient que té carreres que mai ha estudiat, quins estaments i centres han estat sancionats, quins delictes prescriuen o, estudiant les dades a fons, quantes persones sobren en una administració o quines administracions no necessitem. Fiscalitza la vida dels poders públics que haur...

240 euros en medicaments per habitant i any.   Aquesta á la realitat al nostre país, la despesa que es fa i que ara es vol mesurar per estalviar diners i, de pas, per regular un sistema on es produeixen abusos. El nombre de persones que demanen receptes per a familiars o que es dediquen a crear macro farmacioles a casa on caduquen gran part dels productes és, i encara que sembli mentida o es vulgui negar la realitat, al·lucinant. Cal per tant regular el procés d’adquisició dels medicaments i el sistema de copagament s’imposa, de moment, com la millor solució. Hi ha molta gent que es posa les mans al cap però els referents més propers, parlo d’Europa i dels països que funcionen de manera similar, hi són i demostren que aquesta opció funciona. La Seguretat Social gratuïta acaba sent un abús i això ho saben aquells que fa anys que van canviar les normes. Deixant a banda al Regne Unit, que sempre van al contrari que la majoria i encara mantenen la gratuïtat, podem posar exempl...

Si tingués la possibilitat de mirar pel forat del pany i veure que coi fa en aquests moments en Zapatero, m'hi passaria hores i hores. No per tafaneria, ho faria per incomprensió, perquè realment no entenc que pebrots esta fent de viatge a Estats Units i preocupant-se únicament pels problemes d'Europa quan té el seu país completament abandonat. Els mariners que ha deixat al timó d'aquest vaixell que fa mesos que naufraga o navega sense rumb, encara en saben menys que ell i tots sabem que ZP no es cap llumenera. Les darreres enquestes diuen que si ara es fan eleccions tindríem a Mariano Rajoy de president del govern. A mi, sincerament, no m'espanta aquesta idea. Pitjor que Zapatero no es pot fer i ja se sap que les dretes cuiden poc les polítiques socials però controlen les econòmiques, les que ara toquen. A veure si passen ràpids els mesos i ens trèiem de sobre a Montilla de Catalunya (amb socis del tripartit inclosos) i al Zapatero de la Moncloa. Que hi hagi canvis, qu...

Vull pensar que aquest escrit haurà estat corregit abans de penjar-lo. Ara que l'escric, ho veig tot una mica borrós. M'han ingressat fa ben poques hores en un hospital de la zona. Els símptomes eren els típics d'un refredat agreujat pels d'una grip. A Urgències m'han aïllat i més tard m'han comunicat que, segons els protocols establerts recentment, tinc la Grip A. He començat a plorar amb desesperació, he escrit en un tovalló de paper que m'han deixat les infermeres allò que pensava, com aquell que signa un contracte amb el Barça però sabent que el receptor és la mort. M'han fet moltes proves i més. Mentre me les feien, els metges ja em donaven per infectat i futur mort. Llavors ho entès tot, tenia els minuts contats. 37 anys a prendre vent i la vida passant ràpid entre la meva angoixa de malalt a punt d'acabar en aquest estat per passar al següent, el de no res. Però ha arribat l'esperança. M'han passat el telèfon tot dient-me que em trucav...

Si ets periodista i no tens feina, enhorabona!. Amb la constitució oficial del nou Parlament Europeu faran falta 54 periodistes. La feina serà senzilla: escoltar, apuntar en brut, escriure a ordinador i penjar-ho a la xarxa. Ja sabeu que els blocs estan de moda entre els polítics i que tots en volen tenir un per què consideren que és una eina molt més propera al ciutadà, més que una web que queda com a més institucional o de partit. Diversos eurodiputats catalans i espanyols han avançat i anunciat que obriran el seu bloc on explicaran les seves vivències a la cambra europea, el seu dia a dia com a europarlamentaris. Com succeeix en aquests casos, la feina la faran els periodistes contractats per aquesta gran ocasió. Tots sabem que són pocs els eurodiputats que escriuen al seu propi espai virtual i que tiren de l'ajuda dels periodistes a qui els hi diuen què volen dir als seus lectors. El redactor escolta quin missatge vol adreçar el seu dictador (que dicta) i li dóna forma per dei...