EL COPAGAMENT: COM REGULAR ABUSOS I ACABAR AMB MALS HÀBITS

240 euros en medicaments per habitant i any.  Aquesta á la realitat al nostre país, la despesa que es fa i que ara es vol mesurar per estalviar diners i, de pas, per regular un sistema on es produeixen abusos. El nombre de persones que demanen receptes per a familiars o que es dediquen a crear macro farmacioles a casa on caduquen gran part dels productes és, i encara que sembli mentida o es vulgui negar la realitat, al·lucinant.

Cal per tant regular el procés d’adquisició dels medicaments i el sistema de copagament s’imposa, de moment, com la millor solució. Hi ha molta gent que es posa les mans al cap però els referents més propers, parlo d’Europa i dels països que funcionen de manera similar, hi són i demostren que aquesta opció funciona.

La Seguretat Social gratuïta acaba sent un abús i això ho saben aquells que fa anys que van canviar les normes. Deixant a banda al Regne Unit, que sempre van al contrari que la majoria i encara mantenen la gratuïtat, podem posar exemples. Els francesos paguen 23 euros per cada visita a la consulta tot i que l’estat els hi torna dos terços de l’import posteriorment.  A més els nostres veïns han de pagar un euro per cada prova o visita a l’especialista i 50 cèntims per les medicines.

A Alemanya funciona el copagament i els ciutadans que guanyen més de 400 euros mensuals destinen una part del sou a una assegurança mèdica que és obligada.  Paguen 10 euros cada tres mesos i això els dóna dret a les visites al metge de capçalera o als especialistes. 

A Portugal paguen una petita taxa i han d’abonar vuit euros en cas de necessitar una urgència hospitalària. D’aquesta manera s’eviten les cues de persones que van a urgències a la mínima i per ser tractats per patologies que es poden solucionar via CAP i que acaben col·lapsant aquest tipus de serveis.

A Holanda, més avançats o diguem-ne que diferenciats de la resta d’Europam és obligat tenir una assegurança mèdica privada. Resumint, la proposta del copagament no és nova i ens fa més europeus i, mirant bé els abusos que fan alguns, també més solidaris.

Els metges espanyols estan d’acord amb la proposta i els farmacèutics són reticents, contraris en alguns casos, obrint un debat que durarà dies i que podria provocar que el govern català modifiqui les seves intencions. Particularment aposto per la fórmula del copagament si serveix realment per estalviar uns diners que acabaran sent destinats a altres àmbits socials.