PINTAR I SER PINTAT
Fa pocs dies llegia un reportatge molt interessant sobre l’arribada al Museo Reina Sofía de Madrid de desenes d’obres del Museu de Basilea, a Suïssa. Aquest espai està en fase d’obres i no sabien com garantir al màxim la seguretat de les peces que tenen. Portar-les a Espanya ha estat una boníssima solució. A banda d’aquest fet, que és important, llegint el reportatge em va venir al cap un altre pensament al saber que les obres que han vingut, més de 170, són de Gauguin, Cézanne, Picasso, Klee o Chagall. Us imagineu tenir la possibilitat d’asseure’ns davant d’una obra d’un d’aquests autors i poder-la contemplar amb calma? Imagineu quines sensacions podrien recórrer el nostre cos pensant, davant del quadre, què veia l’artista mentre el pintava? Què s’amaga darrera de cada paisatge que tenen darrere seu els protagonistes dels quadres? Quina relació tenia el pintor amb la persona pintada? Si olorem el quadre, amb el nas a tocar del llençol, captarem una mil·lèsima part ...