AGRICULTURA MENTAL

Els genis quasi mai coincideixen en el mateix espai i temps però quan ho fan, neixen grans obres d’art. Amélie és un clar exemple de la conjunció d’astres, o unió de mestres del cinema, si tenim en compte que és una pel·lícula meravellosament formidable. Qui estigui acostumat a veure cinema, i hagi vist molt cinema clàssic i molt altres cinema de totes les èpoques, no negarà en cap moment els adjectius que us deia i reitero: Amélie és meravellosament formidable, una obra d’art única i una de les millors obres del setè art de tots els temps. Jean Pierre Jeunet, director i guionista d’aquesta peça mestra, desplega tots els seus dons de direcció creant una mena de celebració de la imatge, generant de manera constant en tota la història una orgia d’instants únics, de ritmes visuals i cromatismes amb una fotografia més propera a les pel·lícules de Chaplin que no pas al cinema dels dies actuals. Bruno Delbonnel, un altre geni de la fotografia, ha aconseguit aquesta màgia de la qu...

Els petits poblets de França són com els carrerons secundaris del gran Paris, et transporten a paisatges que has llegit als llibres o has viscut a alguna pel·lícula. Si heu vist “Amelie” i heu estat als carreronets parisencs sabreu de què parlo. Ella, Amelie, diu que la vida no és altra cosa que un assaig inacabable d’una obra que mai s’arriba a estrenar.  No sé si realment és així. Amelie va molt perduda al món real i és plena de dubtes en el seu univers particular. No vol dir pas que estigui boja, ni de lluny. Vol dir, potser, que es passa el dia assajant la seva obra i té por de sortir a escena, davant del públic, a viure allò que ara tan sols imagina.  Faig aquesta reflexió assegut al despatx de casa, al racó on escric cada dia. Davant meu hi ha el paisatge que veieu a la foto (la podeu ampliar). Em provoca constantment amb els canvis de cel i el cansament de les tardes que s’apaguen i pinzellen el cel amb els seus càlids colors. Ara, amb el fred, només em ca...

Divergir per enriquir-se de l'altre punt de vista, debatre per evitar la permissivitat, visions diferents per no caure en la monotonia, gustos diversos per fer un tast nou a cada pas, viatges oposats i vivències alienes a l'altre per no trepitjar records mentals ni fotos velles, aromes i paisatges recitats per primer cop a cau d'orella amb la seguretat de sorprendre, relats de la jornada contraposats al quan s'explica i al com es rep.  Les diferencies reforcen, consoliden, enforteixen sempre i quan s'assumeixin amb la seguretat que són útils per a créixer. Les coincidències han d'esdevenir un cop s'ha iniciat el trajecte comú per evitar que els passos s'aturin de cop i el camí es bifurqui i separi allò que ara esdevé verge i misteriós, ple d'engrunes que aniràs recollint per alimentar-te tot el temps que vulguis.